Política

Espanya té un problema amb el desprestigi internacional

El PP es queixa a Brussel·les de l’alliberament de Puigdemont i la CE defensa Alemanya

Experts legals estan preocupats per la instrumentalització de les peticions d’extradició

Molts rotatius estrangers qüestionen l’estratègia de Rajoy

És com el gag del Polònia: Rajoy condueix per l’autopista, amb Sáenz de Santamaría al costat i el jutge Llarena al darrere, i esquiva com pot els cotxes alemanys, belgues i suïssos que li venen de cara. “Em vas dir que els alemanys conduïen com nosaltres!”, es queixa Rajoy a Llarena. “Doncs és clar que no, són uns nazis!”, li etziba el jutge.

A l’Estat són molts els que creuen, realment, que és “tot Europa que va contra direcció”, com deia Rajoy al gag de TV3. El cap de files del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va escriure a tots els membres de la cambra per dir que a Catalunya s’havia comès un “cop d’estat” i queixar-se per la decisió del jutge de Schleswig-Holstein d’alliberar Carles Puigdemont.

“Cap jutge a Espanya, ni regional ni nacional ni del Tribunal Suprem, s’atreviria a donar protecció legal a un partit polític, un moviment o un individu que intentés trencar l’ordre constitucional alemany”, va dir González Pons. L’eurodiputat popular deia que respectava la independència del jutge alemany, però l’acusava de posar en risc la “confiança” entre estats de la UE. Això, tenint en compte que els informes de la Comissió Europea situen Espanya a la cua de la UE en independència judicial, només al davant de Bulgària, Croàcia i Eslovàquia, no es va rebre massa bé a Brussel·les. Alemanya va aplicar l’euroordre “d’acord amb les regles”, va dir la comissària de Justícia, Vera Jourová. L’ONG Fair Trials va expressar la seva “preocupació” per com Espanya “polititza” les euroordres. “Si el referèndum hagués estat un cop d’estat, hi hagués hagut violència. Però no n’hi va haver, excepte per aturar-lo,” va replicar a González Pons l’eurodiputada Barbara Spinelli, filla d’un dels pares del projecte europeu, Altiero Spinelli, i una de la cinquantena de signants d’un manifest que reclama l’alliberament dels presos, que es retirin les euroordres i que la UE faci de mediadora.

A Madrid creuen que a la UE només quatre “radicals” qüestionen la seva actitud. Però el manifest el signaven socialdemòcrates –entre ells la seva vicepresidenta, Tanja Fajon–, liberals, verds i diputats d’esquerres de fins a 15 estats. Hi ha eurodiputats del PP europeu que, en privat, també es queixen i es posen les mans al cap quan recorden el discurs de Felip VI el 3-O. “No m’ho esperava”, diuen. No s’atreveixen a signar res públicament, però la incomoditat és evident. També entre les files de la CDU. No volen ni sentir parlar de la independència, però estan molestos amb la incapacitat de Rajoy per resoldre el conflicte i, ara, que se’ls delegui la patata calenta.

La CE, controlada per la cap de gabinet espanyola de Juncker, Clara Martínez Alberola, defensa l’Estat, i també ho fa la presidència de l’Eurocambra, en mans de l’amic del PP Antonio Tajani. Espanya s’ha col·locat estratègicament en posicions d’influència per intentar influir en el missatge i ha premiat i repremiat els seus soldats a la UE. Però no sempre se’n surt.

The New York Times deia en un editorial recent que “la resposta implacable i contundent” de Madrid amb l’independentisme “difícilment és la manera de guanyar els cors i les ments dels catalans o el suport d’altres estats europeus”. També el Süddeutsche Zeitung va preguntar-se, arran de la detenció de Puigdemont, si “els països de la UE poden acceptar que Madrid intenti aixafar un moviment massiu democràtic amb empresonaments”. L’últim informe de The Economist advertia que Espanya està a punt de convertir-se en una “democràcia imperfecta” per la repressió.

Però a La Moncloa, i a les seves ambaixades, les crítiques no s’entenen. En una trobada informal, un alt càrrec va titllar de “miserable” certa premsa internacional per la seva cobertura sobre Catalunya. “Els corresponsals han comprat la propaganda de l’independentisme.” Ni un gest d’autocrítica, només per lamentar no haver fet més lobby a la premsa estrangera. Res sobre l’estratègia de fons. “El procés intel·lectual de Rajoy és el mateix que el d’Erdogan”, lamentava un dels degans de la premsa internacional a Brussel·les, el corresponsal de Libération, Jean Quatremer. Al gag del Polònia, Rajoy repta el turc: “Fem una carrera?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ROGER TORRENT
PRESIDENT DEL PARLAMENT

“Ens hem centrat més a competir que a cooperar”

barcelona

El Consell per la República s’organitza digitalment

Barcelona

La “nova política” reverdeix

París

ERC renova les executives comarcals

girona
Regne Unit
Escàndol a la casa reial

La vergonya dels Windsor

Londres

Juan Antonio Geraldes, escollit líder de Més País Catalunya

Barcelona

Sánchez: “Ara que veiem rebrots, no abaixem la guàrdia, però no ens deixem atenuar per la por, cal sortir al carrer”

Barcelona

El Consell per la República crida als ciutadans a “preparar-se” per la confrontació amb l’Estat i “culminar el procés”

Perpinyà

Macron assumeix plens poders

París