Política

El 92,7% dels kurds voten sí a la independència

Després d’anunciar la victòria del sí a la independència, Irbil va reiterar les seves intencions de dialogar amb Bagdad i els governs veïns

Tot indica que hauran de lluitar a contracorrent

Segons la comissió electoral, un 72% de ciutadans (aproximadament 3.306.000) van votar. El sí a la independència es va imposar amb un 92,7%. Abans de saber els resultats definitius, el president kurd Masoud Barzani va comparèixer a la televisió per celebrar la victòria del sí. Va insistir que l’únic camí possible a partir d’ara és una relació constructiva amb l’Iraq: “No hi ha necessitat d’enfadar-se i amenaçar, el diàleg és l’única forma d’aconseguir un futur millor per a tothom.” També va desestimar les exigències del govern iraquià, en particular el tancament dels aeroports.

A més, Bagdad va fer una crida a totes les nacions, demanant la clausura de les seves missions diplomàtiques a Irbil. “Qualsevol sanció que puguin imposar sobre la nació kurda no serà més efectiva que les campanyes Anfal, atacs químics, exterminacions i retallades de pressupost”, va mencionar Barzani.

Els líders polítics kurds van justificar el referèndum al·legant que Bagdad ha demostrat actituds sectàries. I de fet el portaveu presidencial turc Ibrahim Kalin, tot acusant Irbil de desafiar la unitat territorial iraquiana, va esmentar que potser la frustració kurda es deu a les polítiques sectàries de l’exprimer ministre –i actual vicepresident– iraquià xiïta Nuri al-Maliki.

Barzani també va exigir el cessament de pressions, incloent-hi els simulacres militars orquestrats conjuntament per Turquia i l’Iraq prop de la frontera turca, demanant una obertura a la diplomàcia.

Per la seva banda, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, sospita de les intencions d’Irbil i ha continuat amb la seva dura crítica contra el referèndum, qualificant-lo de “traïció” i insistint en la possibilitat d’imposar sancions alimentàries i comercials. Avui mateix, el president de Rússia, Vladímir Putin, visita Ankara per discutir la situació territorial a Síria i l’Iraq.

Tot i que Damasc ha carregat contra les aspiracions independentistes dels kurds iraquians, el ministre d’Afers Exteriors sirià, Walid al-Moualem, va comentar que un cop l’amenaça d’Estat Islàmic s’hagi neutralitzat, és possible que es pugui establir un diàleg i atorgar a la zona kurda de Rojava una major autonomia dins el territori de Síria.

Una de les reaccions crítiques més estranyes va provenir del PKK, l’il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan, que a ulls d’Ankara és el principal grup terrorista operatiu a Turquia. En unes confuses declaracions que parlen de colonialisme, van desestimar la votació com un intent més de Barzani d’amassar poder. “El referèndum ha esdevingut una espècie de ganga; en realitat no hi ha cap estatus democràtic al Kurdistan, ni el parlament està operatiu”, va assenyalar aquest col·lectiu. El PKK manté males relacions amb Barzani des del 1995, quan aquest va decidir expulsar les guerrilles de la regió i permetre operacions militars turques al nord del Kurdistan iraquià per neutralitzar l’amenaça terrorista.

LA XIFRA

3,306
milions
de kurds van votar en el referèndum de dilluns passat, un 72% dels ciutadans censats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aval a la direcció del PDeCAT per pilotar el trànsit a JxCat

barcelona

Iceta: “Formar govern és al nostre abast”

barcelona

Per la república progressista

barcelona

El TSJC confirma que Antifrau no ha de readmetre Masià

barcelona

Johnson abraça Anglaterra

Londres

Homenatge a la vigència dels valors de Rovira i Virgili

El Pertús / La Jonquera
EL RADAR

Sempre els Balcans

Albiach veu “bons avenços” en la negociació del pressupostos

Rubí

Comín: “Si Sánchez es comporta com Rajoy, no té cap lògica investir-lo”

Barcelona