Política

JOSÉ ANTONIO MARTÍN PALLÍN

JUTGE EMÈRIT DEL TRIBUNAL SUPREM

«Les consultes encaixen en la Constitució»

El jutge emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936) és un magistrat poc comú dins l'estricte, distant i centralista món judicial espanyol: defensor de la diversitat lingüística, respectuós al màxim amb l'Estatut i crític acèrrim del Partit Popular

la nul·litat dels judicis
Si un jutge alemany es resistís a anul·lar una decisió de l'època nazi, tindria problemes penals. Però Espanya sempre és diferent
franquisme enquistat
Una massa d'espanyols considerable continua creient que Franco va ser un mal necessari per evitar la revolució

Pallín va visitar Barcelona aquesta setmana convidat per l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat.

–Les consultes sobre la independència suposen un desafiament per a la justícia espanyola?
–«Cap ni un. Les consultes han fet reaparèixer el fet que la Unió Europea té tres-centes regions, moltes de les quals tenen aspiracions nacionals semblants. Però els elements identitaris tenen un encaix perfecte dins la Constitució Espanyola. L'únic problema és el que fan aquells que es consideren hereus legítims d'un assassí com Franco –a qui no volen condemnar ni jutjar– i que fan molt de soroll mediàtic, sobretot en algunes comunitats autònomes.»
–Creu que s'atreviran a il·legalitzar les onades del febrer i l'abril?
–«Jurídicament no plantegen cap problema. La prova és que s'han celebrat amb normalitat i ningú ha presentat denúncia. Si fins ara no han reaccionat, ja no faran res. Les consultes no susciten conflictes jurídics que no encaixin dins la Constitució i la legalitat espanyola.»
–Creu que l'Estatut, com diuen el govern espanyol i el català, és plenament constitucional?
–«No he estudiat a fons l'Estatut i no puc dir-ho. Però el que sí que sé, pel meu estudi de la Constitució, és que la Carta Magna té dues maneres de ser llegida: per confrontar o per assimilar. Alguns creuen que la lletra de la Constitució és intocable i que no hi cap res que no sigui el que ells volen. Però moltes sentències del TC han tingut una posició flexible i acollidora per admetre que una llei o un estatut no són incompatibles amb una lectura àmplia de mires de la Constitució. Si jo estigués al TC, en faria una lectura més flexible.»
–L'haurien recusat com a Pérez Tremps...
–«No haurien aconseguit res. Jo sempre he dit que al TC no es pot recusar ningú per raons d'interpretació de lleis. La recusació de Pérez Tremps va ser admesa d'una manera absolutament inacceptable. Només et poden recusar perquè el que es jutja sigui el teu fill.»
–Vostè coneix personalment part dels membres del TC. Creu que retallaran l'Estatut?
–«Els conec bé i n'hi ha que són amics meus; per això no els he preguntat per l'Estatut. El que sí que s'ha de dir és que els tres anys que arrosseguen per presentar sentència són excessius. Ningú pot dir que se'ls hagi pressionat o que no hagin pogut treballar amb tranquil·litat.»
–És possible una sentència interpretativa que no anul·li cap article però els limiti al màxim?
–«Potser sí. El que poden dir és que la lectura que fa l'Estatut sobre les qüestions recorregudes no és inconstitucional en el sentit que la Constitució podria admetre aquestes lectures perquè no les rebutja de manera explícita.»
–Alguns polítics catalans, d'ICV i ERC, han arribat a dir que el TC no ha de jutjar lleis aprovades pel Parlament i en referèndum.
–«Això, més enllà de catalanisme o espanyolisme, és una altra qüestió. La justícia no pot usurpar les funcions dels parlaments, però cal un instrument jurídic per establir si les lleis s'ajusten a dret. Aquelles lleis que s'han de sotmetre a referèndum podrien passar pel TC abans amb una condició: un període màxim de sis mesos per dictar sentència. Això no ho va demanar ningú, aleshores...»
–Un dels temes que vostè ha defensat a Madrid és la pluralitat lingüística. Per què no s'entén la defensa del català, el basc i el gallec?
–«Ser un demòcrata a Madrid de vegades és difícil. El problema és, d'una banda, de caràcter històric, i, de l'altra, de la globalització. Una llengua que té poesia, teatre, televisions i diaris sobreviurà s'hi posin com s'hi posin des de Madrid. Permeti'm una crítica, feta des d'un amic: sovint veig massa dramatisme amb la llengua; el català no es mor! El català és molt fort, i no veig cap problema en la convivència amb el castellà.»
–El problema de l'Estatut o de la qüestió lingüística és que l'encaix de Catalunya a l'Estat es va tancar en fals durant la transició?
–«És un tribut que es va haver de pagar. Al final semblarà que els franquistes tenien raó: no tenien res a oferir a la democràcia tret d'autosalvar-se a través d'una llei d'amnistia. Una massa d'espanyols considerable continua creient que Franco va ser un mal necessari per evitar una situació revolucionària davant una República sense rumb.»
–Precisament, quin balanç fa de l'activitat judicial sobre el franquisme a l'Estat?
–«Molt negatiu. Una sala del Tribunal Suprem continua considerant com la legalitat vigent el sistema franquista, com si la llei fos una forma sagrada. Això ho diu un jutge alemany, resistint-se a anul·lar una decisió de l'època nazi, i tindria problemes penals. Però Espanya sempre ha estat diferent.»
–El problema són els jutges o la llei?
–«Tots dos. Els jutges tendim a amagar-nos quan ens va bé en el fet que la llei no és prou clara, terminant... però el judici contra el franquisme hauria d'estar per sobre de la llei espanyola: és dret internacional, drets humans, i té origen en les regles de Nuremberg. Els països civilitzats han aplicat aquesta norma, tret d'Espanya.»
–Cal, doncs, un Nuremberg espanyol?
–«No. Això hauria estat important els anys 40. Seixanta anys després les coses han canviat, i és difícil jutjar els autors materials de la repressió. Això sí, els tres grans assassins de masses en l'època recent són Stalin, Hitler i Franco, i de tots tres, Franco ha passat incòlume i es va acomiadar d'aquest món amb cinc sentències de mort.»
–Si és difícil fer un judici general a la dictadura, què és factible fer ara amb la llei actual?
–«La nul·litat és jurídicament tan racional i lògica, que qualsevol estudiant de dret ho podria fer, perquè la llei mateixa diu que van ser una farsa ‘per falta de garanties necessàries'. No entenc per què no s'anul·len. També es podrien demanar responsabilitats personals, com s'ha fet a França, Alemanya o Xile. Aquí sembla que l'Audiència Nacional no pugui tocar cap assassí espanyol, però sí els d'altres nacionalitats. Tot i això, la llei de la memòria històrica és molt sibil·lina i molt poc ambiciosa.»
–La van votar el PSOE i IU, i no pas el PP.
–«Sí. El govern va haver de fer concessions, bàsicament perquè l'horroritzava que CiU i el PNB hi votessin en contra. El que volien era deixar sol el PP.»
–Per què en culpa CiU?
–«El tribut a CiU va ser el Valle de los Caídos. Que li ho preguntin al senyor Duran i Lleida. Els monjos de Montserrat, que van ser antifranquistes, van exigir que no expulsessin els seus germans benedictins del Valle de los Caídos. El problema és que allà només se salvaguardava la memòria dels vencedors, i ara la llei exigeix la defensa de tots.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ucraïna xifra les pèrdues per l’agressió russa en un màxim de 150.000 milions de dòlars

Kíev

Ribó: “El Síndic no es pot retractar del que no ha dit”

barcelona

Borràs avisa al PSOE que “difícilment” trobarà una solució a Catalunya deixant “al marge” JxCat

Brussel·les

JxCat confia que la sentència del TJUE “obri un nou escenari” a Puigdemont

Brussel·les

El PSC respon a ERC sobre la investidura: “Si no és possible fins al gener, doncs serà al gener”

barcelona

Els caps d'antiavalots de la Policia Nacional tenien ordres d'actuar l'1-O amb independència del que fessin els Mossos

Barcelona

ERC demana a PSOE que faci gestos i es mogui si vol accelerar la investidura

barcelona

Ciutadans demana a Sánchez que miri al centre i no hi hagi reunió amb ERC

Madrid

El PP català no descarta impugnar l’acord al qual arribin PSOE i ERC si hi detecta “il·legalitats”

Barcelona