Opinió

Tribuna

La revolta gitana

“Al camp nazi d’Auschwitz-Birkenau els romanís es van enfrontar heroicament als seus botxins

El poble romaní va ser, juntament amb el poble jueu, un dels més castigats per la barbàrie nazi a la Segona Guerra Mundial. Ells també, malauradament, van tenir el seu propi holocaust (el Porrajmos, en llengua romaní) i han estat durant molt temps els oblidats d’aquesta cruel tragèdia en què es calcula que van ser entre un milió i un milió i mig els assassinats pels nazis als camps d’extermini, o en la seva expansió per Europa.

Aquest poble ha patit com ningú les atrocitats i tortures inhumanes, com és el cas dels experiments executats pel doctor Mengele amb nens i dones. Només fa quatre o cinc anys que s’ha recuperat, per testimonis supervivents, el record d’una desconeguda rebel·lió perpetrada per presoners gitanos, única i singular en tot el període dels camps d’extermini nazi. Aquesta revolta armada va tenir lloc el dia 16 de maig de 1944, en el camp d’Auschwitz II-Birkenau, a l’actual Polònia. Uns mesos abans, el gener de 1943, Himmler, planificador també de l’extermini del poble gitano, va ordenar la reubicació i trasllat des de diversos guetos del Reich a un nou camp, ideat especialment per a ells, l’anomenat Zigeunerlager en alemany, i que es va situar en el camp d’extermini d’Auschwitz II-Birkenau. En aquest camp van ser agrupats uns 23.000 romanís, els quals van ser sistemàticament exterminats en la seva majoria. Disset mesos després, el 16 de maig de 1944, tan sols uns 6.000 supervivents quedaven als barracons del camp.

Assabentats els romanís un dia abans, a través d’un presoner de la resistència polonesa, que l’endemà serien exterminats, van decidir que ja que anaven a morir resistirien fins al final. “[...] Els revoltats s’enfrontaren als soldats, armats amb «pedres, tubs de ferro, panells de fusta, filferro amb pues, piques». Va haver-hi una batalla sagnant amb baixes per tot dos bàndols. El comandant de camp va suspendre l’atac i va retirar els seus homes tement que la revolta s’estengués [...]” (Barsony, Janos. Maig de 2014).

Aquest valent acte de resistència va impedir la seva mort planificada. Després dels enfrontaments els revoltats van ser tancats als barracons i privats de menjar. La meitat d’ells, joves i dones aptes per al treball, van ser dispersats cap a altres camps, i molts d’ells van aconseguir sobreviure; la resta, 2.897 persones, majoritàriament gent gran i discapacitats, no van ser gasejats fins al 2 d’agost de 1944. Un fet com aquest mai s’havia donat ni es donaria. Els nazis estupefactes mai s’haurien pogut imaginar una cosa així. Un poble perseguit, amant de la llibertat i reprimit brutalment durant els últims segles a Europa, tot i saber que no tenia cap oportunitat, es va enfrontar heroicament als seus botxins, donant un exemple de valentia i dignitat que romandrà per sempre en la memòria de les dones i homes lliures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.