Opinió

Tribuna

La creativitat és el futur

“Només si una majoria social exerceix la intel·ligència creativa al llarg de la vida en tota activitat, serem capaços d’afrontar un món en canvi accelerat

La creativitat és la principal capacitat de la intel·ligència humana: la intel·ligència creativa és allò que ens fa pròpiament humans. Solament si una majoria social desenvolupa i exerceix la intel·ligència creativa al llarg de la vida en tota activitat, serem capaços d’afrontar un món en canvi accelerat, ple de reptes, incerteses i gravíssims perills. Ja no podem descarregar la nostra responsabilitat en les elits, líders o especialistes, que ja han demostrat la seva impotència per gestionar tota aquesta complexitat del món actual. Un món en canvi continu –de mitjana als EUA es canvia de domicili cada dos anys i de feina, 12 vegades al llarg de la vida. Un món ple de reptes –manipulació genètica, implants de dispositius electrònics amb intel·ligència artificial, desplaçats dels llocs de treball per robots etc.– i de perills gravíssims –pol·lució, canvi climàtic, armes de guerra atòmiques, químiques i biològiques robotitzades, etc.

Contra els estats centralitzadors, ens cal una veritable emancipació política: les democràcies creatives, en què tothom pugui contribuir a donar direcció al creixement tecnològic accelerat i a la distribució de la riquesa. Si no ens hi posem tots, ningú ens ho donarà fet. I tenim la capacitat per fer-ho. Per tant, ens convé molt ser conscients de la nostra intel·ligència creativa, una capacitat de tothom des del naixement que, per moltes raons històriques, deixem d’exercir molt aviat en la vida, però que en un món de canvi continu i constant incertesa és necessari exercir en tota activitat, per viure bé com mai i no acabar gaire malament.

La mà creativa. Em fixaré en cinc aspectes de la intel·ligència creativa mútuament dependents, que faré correspondre als dits de la mà. L’índex, l’interès per la realitat. El dit que apunta a allò que sentim important. Té molts graus, des dels instints animals a la curiositat fins al grau més alt, que és l’amor. És l’energia de la intel·ligència, sense ell els talents no serveixen de res. Quan, durant el Renaixement europeu, l’interès va canviar de direcció deixant d’apuntar al passat per repetir-lo, a fer-ho vers el futur per crear-lo, aleshores va començar la segona gran mutació cultural de la humanitat deixant enrere l’era agrícola.

La parla, el dit del mig, el mediador. La parla, creació de la vida i el seu poder creatiu més meravellós. Amb els significats –comuns, valoratius, científics, polítics, etc.– la parla va creant el món en què vivim. La intel·ligència humana, inseparable de la vida en comú, es va constituint mitjançant la parla. Compte amb qui controla la parla, perquè domina el mon.

La vida en comú, el dit anular o de l’anell. La vida humana és vida en comú, cooperació. I aquesta, per ser creativa, ja no pot ser jeràrquica sinó subsidiària. Cada individu i grup –des de la família, el municipi... fins a l’ONU– han de tenir assegurada tota l’autonomia o llibertat creativa que poden exercir responsablement. La democràcia creativa exigeix una distribució del poder en tot el teixit social. L’individualisme és la seva perversió.

El dit petit, la investigació generalitzada. Sense qüestionar el conegut i obrir-se al desconegut no hi ha veritable intel·ligència creativa. Aquesta comença quan davant un problema, en lloc d’aplicar-li el conegut, diem “no ho sé” i això ens desperta l’interès i la recerca. Aquesta ha de ser generalitzada, per part de tothom en tot i no sols d’especialistes. La por d’arriscar-se, a què diran davant les equivocacions i la presa són els principals obstacles.

El polze, la capacitat d’alliberament. És la més important. Permet no estar sotmès a res: ni al nostres desitjos, pors o expectatives, que tant ens fan sofrir, ni al coneixement i pensament propi. Així permet que l’interès arribi a ser amor, la comunicació sincera i implicada, la vida en comú, el servei mutu i la investigació creativa en equip i benèfica al màxim. Quan es perverteix, l’interès és egoista i la cobdícia, insaciable, la parla enganya, la cooperació esdevé dominació i explotació, la investigació es posa al servei del millor postor. Aquesta és la mà de les democràcies creatives, no ens cal res més per tenir mestratge de la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.