Opinió

L’efecte de la pandèmia a les presons

La pandèmia de la Covid-19 és un repte important per a la nostra societat, perquè és capaç d’extreure’n les virtuts, però també de subratllar-ne els defectes i les mancances i de posar deures per intentar construir un futur millor com a país. Òbviament el focus està posat ara en la capacitat del sistema sanitari davant d’una infecció massiva i en la resistència d’una economia frenada bruscament pel confinament, però també hi ha la solidaritat i la consciència social de les persones, les prioritats dels governs, la seva capacitat per gestionar una crisi d’aquesta magnitud, que arriba a tots els racons de la societat.

Un exemple són les presons, que sovint percebem com un món a part, quan són una part de la nostra societat, que comparteix la mateixa incertesa, que s’infecta, que es confina, però que acaba patint la duresa d’un doble aïllament pel que suposa tancar les presons per evitar contagis i protegir les persones, amb la consegüent suspensió de permisos, tercers graus, sortides laborals, visites als locutoris, trobades vis-a-vis i activitats educatives, culturals i esportives dins els centres.

És molt positiu que la Generalitat, a través del Departament de Justícia, hagi respost a aquesta crisi amb un pas endavant en la protecció dels drets de les persones preses i de les seves famílies, mirant de reforçar la connexió amb l’exterior, posant més telèfons i televisors a l’abast dels interns, oferint trucades familiars gratuïtes als presos sense mitjans econòmics, obrint una línia permanent per atendre dubtes i neguits de les famílies o engegant una prova pilot de videoconferències. Només cal esperar que aquestes mesures acabin sent estructurals en la línia de millorar les condicions de vida a les presons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.