Opinió

La justícia espanyola, en qüestió

Potser, com ja han fet durant el procés judicial per l’1-O, el Tribunal Suprem espanyol intentarà de nou retorçar la llei i buscar qualsevol escletxa legal, però, davant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’ahir no hi haurà d’haver cap opció més que no fos la posada en llibertat immediata del president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’anul·lació de l’excessiva condemna a tretze anys de presó. La sentència europea, que també obre la porta al fet que el president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín puguin assolir finalment la condició d’eurodiputats, és una plantofada en tota regla al Tribunal Suprem i a la justícia espanyola en general, capficada com ha estat aquests últims temps a conculcar, movent-se al límit de la llei, els drets dels polítics catalans, elegits, primer al Parlament de Catalunya i al Congrés i, finalment, al Parlament Europeu, amb el suport de milions de persones. Una plantofada també a l’estratègia dels principals partits polítics espanyols, amb el PP i el PSOE al capdavant, que van optar des del principi a judicialitzar un problema polític que només podia i pot tenir una solució política. El tribunal europeu deixa també en evidència l’antic president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que va fer tot el possible per impedir l’accés als seus càrrecs d’eurodiputats de Puigdemont i de Comín.

I en una coincidència gens innocent, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública ahir la sentència que inhabilita 18 mesos el president de la Generalitat, Quim Torra. Una condemna sense cap justificació i totalment excessiva que sembla respondre més a una voluntat de càstig, en la dinàmica de la justícia espanyola dels últims temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.