Opinió

La justícia espanyola i la política

Quan queden, previsiblement, poques setmanes perquè el Tribunal Suprem faci pública la sentència del judici al referèndum de l’1-O, cada cop es fa més evident, si això fos possible, la important anomalia que ha suposat que la justícia intervingués en el que era un procés polític. Una anomalia que és única a Europa i que ha suposat, des del principi, un important atac a la democràcia i al parlamentarisme participatiu, base d’aquesta. Des del primer moment en què el govern del PP va preferir passar la qüestió catalana a l’àmbit judicial, en comptes d’afrontar-la de manera democràtica, els diferents jutges encarregats del tema han interferit, sovint de manera molt barroera, en el funcionament de les institucions democràtiques catalanes i espanyoles, deixant en evidència que a l’Estat espanyol la separació de poders que consagra la Constitució és sovint paper mullat. Així, tant la jutgessa Lamela, com els magistrats Llarena i Marchena, han pres decisions que han tingut conseqüències que cap societat democràtica hauria de permetre, alterant majories parlamentàries, vulnerant els drets de càrrecs escollits i condicionant negociacions polítiques com la dels pressupostos generals.

Allò més preocupant de tot plegat és que bona part de la societat espanyola ha acceptat amb normalitat que els jutges intervinguin en el joc parlamentari com si aquest fos el seu paper en la Constitució. També, com no s’ha protestat i denunciat des de la mateixa societat espanyola que càrrecs escollits amb centenars de milers de vots no hagin pogut exercir les seves funcions polítiques, basant-se en una decisió judicial presa des d’una interpretació de la llei, si més no, molt qüestionable, com han posat de manifest nombrosos juristes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.