Opinió

El canvi a Andalusia

Les eleccions autonòmiques del mes passat a Andalusia van enviar un cert missatge de canvi de la societat andalusa que no és en absolut estrany, després de 40 anys de govern del PSOE i després, també, dels escàndols de corrupció que afecten els expresidents Chávez i Griñán. El PP fa, doncs, molt de temps que esperava aquesta oportunitat i ha decidit no deixar-la passar, encara que, per fer possible la proclamació de Juan Manuel Moreno com a nou president de la Junta, hagi espremut la geometria parlamentària fins a límits que no fa gaire eren impensables en la política espanyola.

La legitimitat del nou president és inqüestionable, com la bondat de l’alternança en el poder; però sí que és molt qüestionable que el canvi reclamat per la societat andalusa tingui res a veure amb la ideologia ultraconservadora i les propostes socialment retrògrades de Vox, l’extrema dreta. Moreno ven un govern “de centredreta”, amb el PP i Ciutadans, però aquest govern representa el 39% dels andalusos, davant del 44% dels partits d’esquerres. Sense Vox (10%) Moreno no seria president i el seu govern no tindria cap recorregut. El seu pacte amb el diable tindrà conseqüències segur. Falta saber quines.

El PP ha fet un flac favor a la societat andalusa i, per extensió, a la societat espanyola i a la seva democràcia, blanquejant institucionalment el que Vox esgrimeix com l’inici de “la reconquesta d’Espanya”. Convé repetir-ho fins a la sacietat, Vox és la ultradreta, és xenofòbia, és masclisme, és homofòbia, és involució en els drets i les llibertats, és negació de la xacra de la violència de gènere, és nostàlgia de la dictadura franquista i és, en definitiva, una amenaça per a la minsa qualitat democràtica a l’Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.