Opinió

El trasllat dels presos a Madrid

El Tribunal Suprem ha demanat aquesta setmana oficialment al Ministeri de l’Interior que traslladi els presos polítics catalans –en centres del país des del juliol– a Madrid perquè estiguin a la seva disposició l’última setmana de gener. La petició és, evidentment, l’anunci que el judici als polítics catalans pel referèndum de l’1-O començarà a final de mes o primers de febrer, però no deixa de sobtar que, tal com han denunciat familiars dels presos, s’hagi fet abans que no s’hagin presentat els escrits de les defenses. Com és habitual en el procés judicial per l’1-O, però, el Suprem fa via i no atén les raons que justificarien la mínima prudència per la necessària independència judicial, que, com s’ha denunciat repetidament, sovint no ha estat gens evident en el cas.

Deixant de banda que el millor trasllat per als presos seria la seva posada en llibertat i la tornada a casa, un objectiu que, ara per ara, sembla impossible, el que cal és garantir al màxim que el trasllat fins als centres penitenciaris de Madrid sigui fet de la millor manera possible. Que no es repeteixi, per exemple, el que van viure alguns dels presos quan van ser portats a Madrid, en un viatge que va durar tres llargs dies i en dures condicions dins dels vehicles. El Departament d’Interior ha ofert que el trasllat sigui realitzat pels Mossos d’Esquadra, però, tot fa pensar que difícilment el Suprem accedirà a aquesta petició, que, d’altra banda, seria molt més lògica. Les condicions del trasllat seran el primer obstacle que hauran de salvar els presos polítics catalans, que ja es preparen també per viure moments difícils durant les anades i vingudes de les presons madrilenyes al Suprem i llargues estades als calabossos de l’Audiencia Nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.