Opinió

El Suprem es manté ferm

El Tribunal Suprem va esbrossant el camí cap al judici als dirigents independentistes catalans. Ahir va fer un altre pas en declarar-se competent per jutjar els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics dels quals la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i la ultradretana Vox acusen els processats. La sala penal fa seus els principals arguments de les acusacions, un fet habitual des que va començar tot el procés judicial. Tot plegat porta a dubtar de nou de la parcialitat d’un tribunal, tacat, d’altra banda, amb polèmiques partidistes, com la que va protagonitzar el mateix president de la sala, Manuel Marchena, quan va ser proposat per dirigir el Consell General del Poder Judicial (CJPG).

En la resolució d’ahir, en què la sala del Suprem descarta traspassar la causa sencera al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s’hi fan algunes consideracions sorprenents, que afegeixen nous dubtes a un procés tacat des dels seus inicis per l’ombra de la parcialitat. Això passa quan es fa ironia sobre el fet que el judici se celebrarà molt lluny dels domicilis dels encausats, quan es respon a la petició que aquest se celebri en català –en un incomprensible esment al Tribunal Europeu dels Drets Humans– o quan es desqualifiquen els dubtes sobra la parcialitat dels ponents titllant-los de “legítims desfogaments defensius”.

De manera sorprenent, la sala penal sí que ha decidit traspassar al TSJC la part de la causa dels acusats només d’un delicte de desobediència. Una decisió que sembla més aviat dirigida a provocar que el judici al Suprem es pugui desenvolupar amb menys obstacles i de manera més ràpida en haver-hi molts menys acusats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.