Opinió

Valentia en la recerca d’una solució

Les reaccions a la trobada bilateral de dijous entre els governs espanyol i català han tornat a posar sobre la taula la dificultat de trobar una sortida política a un conflicte d’arrel política però que, a hores d’ara i per la dimissió de les seves responsabilitats de l’executiu del PP, està totalment marcat per la vessant judicial. Una simple trobada per posar les bases d’una possible taula de diàleg posterior ha estat interpretada pels dos principals grups de l’oposició espanyola, PP i Ciutadans, com una rendició de l’Estat. La voluntat de negociar de l’Estat espanyol ha estat clara al llarg de tot aquest procés: el govern i el Parlament català, amb majories de prop del 80%, han demanat 18 vegades, 18, poder exercir el dret a l’autodeterminació de forma pactada i les 18 han trobat un cop de porta. I quan, empesos per la immobilitat de l’Estat davant d’un conflicte real, el govern català es va veure abocat a la unilateralitat, s’ha trobat una repressió salvatge que, en la majoria dels casos, s’ha basat en mitges veritats, amb el suport del ‘a por ellos’ reial.

La reunió de divendres, però, té un punt molt positiu: l’assumpció per part del govern del PSOE que hi ha un problema. Després, ja des de Madrid, s’ha tornat al discurs que primer cal trobar una solució a Catalunya quan aquesta és ben fàcil: decidir democràticament, en una votació, què cal fer. L’assumpció de la realitat és el primer pas per solucionar un conflicte, però, en aquest cas, caldrà valentia per part de tots per cercar sortides. I, tot i que el procés pugui ser més o menys llarg, el que no és possible és viure només de gestos o d’accions que es consideren gestos només per una de les parts. Cal passar ja a les realitats per posar els fonaments d’un possible acord.