Opinió

Silencis esfereïdors a Espanya

Mentre ahir el TC justificava l’injustificable de la seva decisió de dissabte en què va dictar mesures cautelars per la investidura de Carles Puigdemont avui al Parlament, l’opinió pública espanyola, majoritàriament, continuava en un silenci esfereïdor que només es pot entendre sobre la base d’una conjura del tot s’hi val a l’hora de defensar la unitat d’Espanya. Quin sentit tenen, doncs, les posicions dels principals partits de l’esquerra espanyola, començant pel PSOE, ara mateix rendit amb tot a les directrius del govern del PP, i acabant amb Podemos, certament crític amb el TC, però només perquè creu que l’alt tribunal es doblega als designis dels populars, no pas perquè consideri injustes, extralimitades o directament un frau de llei les directrius emeses dissabte pels magistrats. La qüestió és molt més preocupant en el cas dels socialistes, que tindrien a la mà fer fora el PP del govern espanyol, però que prefereixen, tot i la crisi que hi va haver al partit en el moment de la investidura de Rajoy, mantenir els populars a La Moncloa. Un cop més no dubten a donar suport implícitament a un govern que promou la mà dura contra Catalunya, que no busca alternatives que cerquin possibles vies de diàleg.

Sobta també el silenci de bona part de la intel·lectualitat i dels mitjans de comunicació espanyols, certament gens crítics, en general i amb comptades excepcions, amb l’empresonament dels consellers i dels Jordis i amb les nombroses actuacions policials i judicials de què han estat víctimes polítics, entitats i ciutadans catalans. Un escalf que seria benvingut si no fos perquè Catalunya ja està prou acostumada de sempre al menyspreu i a l’oblit de molts dels que, en teoria, són els seus conciutadans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.