Opinió

El bé que el PP busca per a Catalunya

L’auge de l’independentisme a Catalunya s’explica no només per l’eternització del maltractament de l’Estat –al principi per negligència; últimament, a més, per voluntat–, sinó també pels gestos que molts ciutadans han rebut com una humiliació. Un punt d’inflexió clar va ser la presentació, a instàncies sobretot del Partit Popular, d’un recurs al Tribunal Constitucional contra el tercer Estatut de Catalunya. Per això, causa irritació i vergonya aliena sentir el president espanyol invocar l’Estatut per justificar la presentació d’un recurs més contra un acte sobirà del Parlament: la reforma del reglament del Parlament, un recurs que serà resolt a la velocitat de la llum.

Rajoy no va aportar cap idea nova al pobre argumentari dels últims mesos. El referèndum, va afirmar, no es pot fer perquè és contrari a la Constitució, a l’Estat de dret i a la democràcia. La societat catalana és plural, va dir el president espanyol, i el govern ha de vetllar per les llibertats de tots. Hi hauria una manera fàcil de vetllar per aquestes llibertats: que els catalans expressessin el seu parer, però tal supòsit no està previst a la interpretació que el PP fa de les lleis d’Espanya. Diàleg? Sí, però del que el PP vulgui. Rajoy creu que permetre l’exercici d’un dret perjudicaria Catalunya. Prohibeix, però pel nostre bé, un bé que es pot resumir així: tot per als catalans, però sense els catalans.

Esment a banda mereix el balanç econòmic que va presentar un Rajoy acotxat pel seu govern. Espanya rutlla molt bé, va dir tot cofoi. A banda que una bona part dels resultats s’expliquen per la desproporcionada aportació de Catalunya, cap president europeu s’atreviria a parlar de recuperació amb la taxa d’atur que encara pateix Espanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.