Opinió

Una imatge simbòlica i insuficient

Mariano Rajoy es convertirà avui en el primer president d’Espanya en actiu que compareix en qualitat de testimoni davant un jutge de l’Audiencia Nacional pel cas Gürtel. El PP es va resistir des del primer moment a aquesta compareixença, pel que té de simbòlica la imatge d’un president responent preguntes en una seu judicial. Quan el partit va veure que tal cita en persona era inexcusable va canviar el discurs i va manifestar la voluntat de col·laborar amb la justícia. És la mateixa estratègia que ha seguit el PP en altres ocasions, l’exemple més sonat de la qual va ser quan Esperanza Aguirre va declarar que havia estat ella qui havia destapat la trama Gürtel. En altres casos, el PP no ha col·laborat tant i ha calgut la intervenció de la Guàrdia Civil.

No es pot esperar cap sorpresa derivada de la compareixença judicial de Rajoy. En primer lloc, el president espanyol ha estat preparant a fons el discurs amb els seus advocats. Seguint l’estratègia ja coneguda, segurament farà valdre que va ser ell qui va trencar les relacions amb l’empresari Francisco Correa, el presumpte cap de la trama Gürtel, l’any 2004. Com si Rajoy hagués accedit als càrrecs de confiança al partit en aquell any, i no abans. No tenia coneixement del que passava al seu partit?

La qüestió de fons, però, és una altra. Si alguns partits fan trampes per aconseguir fons és perquè la llei de finançament de partits és inútil. Permet mantenir una façana digna, però els resultats són a la vista. Els partits s’han de treure la màscara i impulsar una llei adaptada a la realitat. Una llei en la qual, per descomptat, el principi director ha de ser la transparència. Es farà aquest pas a Espanya? El que importa és que es faci a la futura república.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.