Opinió

Atac a la llibertat d’expressió

La pressió judicial contra el referèndum va en augment a mesura que s’acosta l’1-O. La darrera prova és el requeriment del jutge lliurat per la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya en què es demana informació sobre l’acte organitzat per Junts pel Sí el 4 de juliol en què es van avançar detalls dels preparatius del referèndum. Causa perplexitat, i sobretot rebuig, que s’investigui un acte d’aquesta naturalesa, un acte polític que s’empara en el dret a la llibertat d’expressió, el dret de reunió i també el d’acció política. En un primer moment l’actuació judicial instada per l’Estat espanyol es va adreçar contra totes i cadascuna de les lleis, els pronunciaments i els acords del govern i del Parlament a favor del referèndum i la independència, i després s’hi van sumar les querelles preventives.

Ara, però, s’ha fet un salt de gegant en investigar un acte polític organitzat pel grup amb més representació al Parlament, una actuació judicial que recorda temps passats i que no busca res més que criminalitzar les dues formacions polítiques que ostenten el govern del país, el PDeCAT i ERC. Arribats a aquest punt és evident que estem instal·lats en un estat policial, una situació que dona fe de fins a on està disposat a arribar l’Estat espanyol per evitar la celebració del referèndum.

Aquest setge judicial i policial són la prova de la tensió latent que hi ha a vuitanta dies de l’1-O. Perseguint actes polítics, que no són res més que l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, l’Estat espanyol fa evident el seu fracàs com a estat democràtic, un estat que no sap resoldre qüestions polítiques fent política, sinó que ha optat pel camí que li és més fàcil, el de la repressió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.