Opinió

Malalts alegres

La meva àvia es una malalta alegre des de fa anys, a més de metgessa. Sento que no es tracta d’un caràcter superficialment optimista, sinó d’alguna cosa profunda, quelcom de veritable. Transmet que la vida és bella i que no és aquí per passar-ho bé, sinó per estimar, per caminar pel camí just, lluminós, ple de fe.

Però noto que últimament passa algunes pors que no s’havien donat abans. He preguntat i em diuen que l’han afectada les notícies sobre la llei de l’eutanàsia a l’Estat espanyol. Sempre havia confiat cegament en la seva professió, en els metges, però ara dubta d’algun. Noto que se sent dèbil, sap que perd facultats mentals. Em diuen que ella creia en la defensa inqüestionable de la vida, el jurament hipocràtic dels sanitaris, protegia i se sentia protegida, i ara resulta que aquesta llei esborra aquestes seguretats.

No entenc de lleis ni de medicina, ella, sí. El que sí veig és que crea indefensió en persones com ara la meva àvia, persones grans, malaltes, les persones més dèbils.

Busquem l’estat del benestar. Està ben feta aquesta llei nova que crea malestar?

Cervera (Segarra)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.