Opinió

A l’amic Pare Manel

La mala notícia de la mort del nostre amic, el Pare Manel, ens ha deixat adolorits i trasbalsats.

Som molts els que el trobarem a faltar, molts els que l’enyorarem. Imagineu els presos que tant l’estimaven i que tant el necessitaven... i la gent de Nou Barris, els de Verdum i els de Roquetes, i els de la Trinitat, on tenia la seva parròquia... Barris humils i ell sempre al costat dels més desvalguts. Tal com ell sovint deia: “La nostra és una història de barri.” Ens ha deixat orfes. És clar que el plorarem...

Es pot establir un paral·lelisme entre el Pare Manel i el bisbe Pere Casaldàliga, ambdós traspassats aquest estiu amb un mes exacte de diferència. Dues grans persones que han viscut pobres i han mort pobres...

El Pare Manel, igual que Casaldàliga, va sofrir l’animadversió dels sectors més immobilistes i reaccionaris de l’Església catòlica. Fins i tot van intentar excomunicar-lo, precisament per fer allò que tot home de bé havia de fer en una circumstància ben concreta i excepcional... Tant de bo que hi hagués més capellans com ell, de ben segur que les esglésies estarien més plenes.

Ara el Pare Manel es troba al cel acompanyat dels seus inseparables amics, Pepe Rubianes i Carles Flavià, amb els quals tants moments agradables va compartir i que tant el van ajudar...

El Pare Manel és l’exemple a seguir. Des del cel ens seguirà ajudant.

Fins sempre, Manel!

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.