Opinió

La meva terrassa

Des de la meva terrassa he vist com el món canviava, he vist com el cel clarejava i observat edificis que mai assolia amb la mirada. Trobo nous ocells en els arbres, ocells que mai havia sentit gaudint d’una ciutat mig buida. Des de la meva terrassa descanso més, menys cotxes passen pels carrers i menys persones hi passegen; puc llegir amb pau i fins i tot fer la migdiada, no com a la terrassa d’abans. Però quan baixo al carrer observo la gent mirant el terra, la meva mascareta no em deixa veure amb claredat, les ulleres se m’entelen i no puc observar el cel ni els ocells. Si algú esternuda, ens mirem malament i ens allunyem. El cor batega amb més força i escolto la meva respiració com mai. En aquests moments penso en tornar a la terrassa, però a la terrassa d’abans.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.