Opinió

Indignació i tristor

Des de bon matí, els veïns del carrer O’Donnell, a Vilabertran, hem sentit el soroll de les serres mecàniques i excavadores amunt i avall.

Avui (14 d’abril), després de dies de confinament, amb el cos mig esmorteït d’estar a casa, comprovo com alguns aprofiten aquesta sedació per passar a l’acció. En un pim-pam s’han carregat més de cinquanta xiprers al fons del meu carrer.

Demano informació i em posen al corrent que l’Ajuntament té la potestat per fer el que li sembli en aquest tema.

A la tarda baixo per revisar el desastre...

Algú del consistori em fa saber que hi ha un projecte de construcció d’unes escoles de primària i que l’Ajuntament, per evitar al·lèrgies als alumnes, ha pres aquesta decisió...

De debò?

Com tots sabeu, el municipi de Vilabertran està envoltat de fileres de xiprers per tot arreu; així doncs, caldrà talar la infinitud de xiprers per evitar aquesta al·lèrgia? O simplement és una excusa qualsevol? Com pot ser que no hi hagi cap norma per protegir aquestes fileres de xiprers que formen part del nostre paisatge empordanès?

Vilabertran (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.