Opinió

Fires de Girona

Les festes d’enguany a Girona no prometien massa, degut al moment greu que s’està vivint, en una actualitat més aviat interminable. En vàrem fer un petit tast ja fa dos anys, quan per motius tristament polítics ens vam quedar sense els focs artificials que acomiaden gloriosament les Fires de Sant Narcís. Si hi ha una paraula que descriu l’esperit festiu del jovent a finals d’octubre, a la ciutat dels quatre rius, aquesta és sens dubte “barraques”. I aquest cop, per motius estrictament de seguretat, serien de les més damnificades, juntament amb els concerts de la Copa, quan tot plegat va ser anul·lat i la diversió infantil, traslladada lluny de la Devesa.

I com que als grans danys sempre en surten de col·laterals, a un despropòsit se’n va unir un altre, i el trasllat de les paradetes artesanes per omplir el buit de l’esplanada en va deixar un altre de molt pitjor, en una plaça de la Independència nua, enfront d’un Correus poc transitat, i al costat d’uns jutjats més que mai grisos.

Tanmateix, d’una setmana que s’intuïa complicada, no en va sorgir ni un aldarull. Vam gaudir, entre altres, d’una jornada castellera espectacular i d’una cantada d’havaneres molt sentida, com sempre, amb la complicitat d’un poble del tot entregat que vol viure les seves festes amb seny i sense prohibicions injustificades.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.