Opinió

Disculpin!

Jo, senyores i senyors, no soc dolent. Vaig néixer ben predisposat a estimar i ser estimat. Com a gat escaldat que soc, sempre demano disculpes a tothom. Al metro o a l’autobús, si frego sense voler el braç o la cama d’algú i, no cal dir, si frego un pit o una natja, em desfaig en disculpes. En el millor dels casos, la persona agredida diu: “No es preocupi”, o somriu. I, en els casos pitjors, s’aparta arrufant el nas. El motiu és que vull evitar que la persona se’m giri i em digui en el millor dels casos: “Que no té espai suficient, vostè, per passar?” O bé, en el pitjor dels casos: “Escolti, toqui-li el cul a una altra, què s’ha pensat vostè?” i qui sap si, a més, una denúncia. I és que jo, senyores i senyors, no vull patir. I ja fa un temps que qualsevol gest o paraula aïrada de qualsevol persona, em fereix. Quan soc al carrer tot sol per fi puc respirar.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.