Esports

Arribar-hi ha estat un èxit

L'afició, des que va sortir de matinada de Girona i durant tot el trajecte, va mostrar una gran eufòria i unes ganes boges de pujar

Al camp van continuar i en cap moment van defallir

L'Almeria només va necessitar deu minuts per marcar el primer gol. Tota l'eufòria que els seguidors gironins que ahir es van desplaçar fins a Almeria per acompanyar l'equip es va començar a desinflar, i la idea que aquest any potser no toca es va començar a imposar. Així i tot, no van deixar d'animar en cap moment. Crits com ara “Girona!, Girona!”, “Sí que es pot, amunt Girona!”, “Adiós, adiós, adiós, hemos venido a despedirnos de la segunda división” o “Sí, sí, sí, la primera ja és aquí”, es van sentir durant tot el partit, i van manifestar: “Si no guanyem, haver arribat fins aquí ja és tot un èxit” i “Ens sentim orgullosos de ser gironins”.

En el segon gol, l'ambient entre els seguidors gironins i els de l'Almeria es va enrarir. Crits d'“España!, España!” i “Los catalanes os quedáis a segunda” va fer que més d'un dels seguidors gironins s'enfrontés verbalment amb els de l'Almeria i que disset agents de la Policía Nacional encerclés la zona gironina, no tant perquè no els passés res, sinó per controlar-los. L'ambient es va relaxar quan va venir el tercer gol. La derrota era evident, però “el que ha passat a Girona és preciós”.

Al camp de l'Almeria ahir hi havia més de 650 gironins. Famílies senceres amb fills petits, alguns de mesos. La majoria dels aficionats que s'hi van desplaçar –uns 400– hi van arribar amb l'AVE que s'havia programat expressament per a l'ocasió. El tren havia sortit de Girona a les vuit del matí i va anar directe fins a Màlaga; la resta del trajecte es va fer amb autobús. Uns 200 gironins van triar l'autobús com a transport únic i van fer trajecte directe de Girona a Almeria, i la cinquantena restant s'hi van desplaçar o bé amb cotxe particular o amb avió.

Si al camp van animar de valent, durant tot el trajecte no es van quedar curts. Ho feien sempre que algú els volia sentir o precisament perquè els sentissin: “Som de Girona i som així” i “Perquè tot i que som un equip petit, som molt grans”, deien. Ho van fer en arribar el tren a Màlaga, els quatre-cents passatgers, més de la meitat vestits amb la samarreta blanca i vermella del Girona, amb gorres i bufandes i amb la bandera de l'equip com si fos una capa o una faldilla, i cares pintades amb els colors de l'equip gironí es van posar a cantar a plens pulmons i acompanyats pel bombo: “Ja sóc aquí per animar, al Montilivi no podem fallar. Jo sóc així, vaig néixer aquí, blanc i vermell perquè sóc gironí.” Superat el primer moment de sorpresa, les persones que en aquell moment hi havia a l'estació, s'ho van agafar rient, i fins i tot algunes es van afegir als cants. La majoria no es van estar de filmar o fotografiar l'esdeveniment.

Durant el trajecte en tren, els representants del club van donar un missatge d'ànims als jugadors. És per això que es van dedicar a enregistrar familiars de jugadors i de l'equip tècnic que feien el viatge perquè cridessin consignes potents –res d'emocionants o tendres, van especificar–. Els vídeos es van passar durant la xerrada dels tècnics amb els jugadors.

Tot el viatge va ser una festa. Tot servia per cridar consignes a favor de l'equip. I quan detectaven que hi havia una càmera fotogràfica d'un mitjà de comunicació o una de televisió, la cosa sortia de mare.

I davant de preguntes com ara: “Ets seguidor habitual del Girona?”, la majoria contestava que el seguien sempre que podien, malgrat que en la majoria de partits sempre hi havia una vintena de seguidors, o sobre “quins són els jugadors que més t'agraden?”: Acuña i Becerra eren els més triats –sobretot per les noies joves–, malgrat que també hi havia bones paraules per a la resta de jugadors.

També hi havia unanimitat en la idea que si el Girona pujava seria bo per a tota la ciutat, tant econòmicament com socialment. Es reclamava que no s'apugés la quota de soci i que l'Ajuntament s'hi impliqués, i els de la grada jove demanaven suport al club per poder-se constituir.

La Policía Nacional va tornar a requisar totes les estelades que trobada als seguidors gironins. En la majoria dels casos no va passar res més, però en canvi un company d'un mitjà de comunicació va ser denunciat només perquè va tirar una foto mentre es requisava una estelada.

Una festa
El viatge d'anada va ser tot un espectacle dominat per l'eufòria dels seguidors gironins.
650
Afició.
Van ser els gironins que es van desplaçar fins l camp de l'Almeria
400
AVE.
Van viatjar amb el tren AVE que s'havia previst especialment per a l'ocasió.
200
Autobús.
Els que van arribar amb bus no van defallir i van animar l'equip fins a l'extenuació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aconsegueixen sobreviure

El Barça, després d’empatar contra una millor Real Sociedad i abans del clàssic, podria deixar avui de ser líder si el Madrid guanyés a Mestalla

Griezmann i Suárez remunten el gol d’Oyarzabal, Isak empata i l’àrbitre no assenyala un penal clar sobre Piqué en el temps afegit

S. Sebastià
 
L’EDITORIAL

Un circuit a ple rendiment

 
 

Futbol i televisió als micropobles

PERIODISTA I PROFESSOR DE LA UNIV. VIC
 
El protagonista
Antoine Griezmann

Una altra genialitat per obrir la llauna

sant sebastià
 

Un derbi que es recordarà

BADALONA
 

Queixa formal del Barça per l’arbitratge a Sant Sebastià

BARCELONA
 

Assalt a Lisboa

BARCELONA / LISBOA