“La vaga feminista no s’acaba, seguirem fins aconseguir el món que volem”

El manifest del 8-M insisteix en la necessitat de continuar la lluita feminista perquè “no n’hi ha prou”

Sofia Bengoetxea, Aissatou Diallo, Natza Ferrer i Alba Flores han llegit el manifest a plaça Catalunya

“Juntes som més fortes, cap pas enrere!”. Aquestes han estat les paraules inicials del manifest que s’ha llegit a la Plaça Catalunya de Barcelona durant l’acte final de la vaga feminista d’aquest 8 de març, que ha acabat amb l’avís que “la vaga feminista no s’acaba, seguirem fins aconseguir el món que volem”. Desenes de milers de persones que han arribat amb la manifestació, que ha portat per lema Ens aturem per canviar-ho tot, s’han quedat a fora de la plaça per manca d’espai.

Sofia Bengoetxea, Aissatou Diallo, Natza Ferrer i Alba Flores han estat les encarregades de llegir un manifest amb desenes de reivindicacions, que insisteix en la necessitat de continuar la lluita feminista perquè “no n’hi ha prou”. En l’inici de l’acte a la Plaça Catalunya, Itziar Castro i Silvia Albert Sopate han començat l’acte amb el lema “visca, visca, visca, la lluita feminista”, que de seguida ha rebut l’eco de la plaça. Han dit que se sentien “emocionades de veure tanta energia feminista” però al mateix temps han lamentat que hi faltaven les dones que no estan d’acord amb la vaga o les que han mort a la frontera, entre altres col·lectius.

Han subratllat que després d’una jornada de “vaga de cures, de consum, estudiantil i laboral” estaven “de reivindicació i celebració” perquè “la revolució serà feminista o no serà i el feminisme serà antiracista o no serà”.

El manifest alerta que les vides de les dones “segueixen marcades per les desigualtats, per les violències masclistes, per la precarietat, per les exclusions socials i laborals, pels desnonaments dels habitatges, pel racisme i la manca de responsabilitat de la societat patriarcal i de l’estat en els treballs de curs”.

Malgrat la “força col·lectiva” aconseguida en l’edició de la vaga del 8 de març del 2018, l’escrit assegura que “no n’hi ha prou” perquè ara, a més, cal anar “enfront d’una dreta i extrema dreta que ha situat les dones, lesbianes i trans, i sobre tot a les migrades, com a objectiu prioritari de la seva ofensiva ultraliberal i patriarcal”. “Cap pas enrere, no passaran!”, proclama.

El manifest reclama acabar amb “de violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades” a través de més polítiques públiques; critica la “opressió per les orientacions i identitats sexuals”; reivindica “la despenalització total” de l’avortament; exigeix la llibertat de les preses polítiques i exiliades; diu “no a la llei mordassa”, i reclama que es reconegui la venda ambulant “com un ofici”.

També demana acabar amb la “discriminació salarial, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral” i “una jornada laboral de 30 hores”.

Segons les convocants, “ser dona és la principal causa de pobresa” en un context de “neoliberalisme salvatge” i “capitalisme extractivista i energètic”. Per això, reclamen “que la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política” i criden a una “vaga de consum”.

D’altra banda, aposta perquè s’acabi l’educació “sexista, racista i colonial” i exigeix “una educació feminista, inclusiva, gratuïta i laica”. També diu “no a les guerres” i a la “fabricació de material bèl·lic”.

El manifest denuncia les polítiques migratòries i de militarització de les fronteres i demana l’acolliment de “totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, perquè cap persona és il·legal”. En aquesta línia, exigeix la derogació de la Llei d’Estrangeria “per racista i xenòfoba” i “el tancament dels CIES per funcionar com a presons i centres de tortura”.

El manifest acaba dient que “la vaga feminista no s’acaba, seguirem fins aconseguir el món que volem”.

L’acte final s’ha dut a terme en un escenari a la Plaça Catalunya. Abans i després de la lectura del manifest hi ha hagut les actuacions d’Artemis i Barcelona Burlesque Experience, Projecte Lilith, Joina, Les Impuixibles, Yurdance, The sey sisters, i Amparo Sánchez, Amparanoia.

Treball xifra en un 72,44% el seguiment de la vaga a les universitats fins a les quatre de la tarda

Al Metro és del 18,5%, a la funció pública del 8,23% i als centres d’ensenyament públics de l’11,87%

El consum energètic s’ha reduït un 1,57%

El departament de Treball ha xifrat en un 72,44% el seguiment de la vaga del 8-M a les universitats fins a les quatre de la tarda. Es tracta d’una dada conjunta de treballadors i estudiants i és la xifra més elevada de les que ha donat el govern a través d’un comunicat.

Segons les dades de Treball, el seguiment ha variat segons els sectors. Al Metro de Barcelona ha estat del 18,5%. En el sector del transport de viatgers, a més de la dada del metro, el seguiment de la vaga ha estat del 7,69% a Rodalies Renfe, del 9,07% a Ferrocarrils de la Generalitat i del 3,23% als autobusos TMB.

En l’àmbit de la salut, el seguiment ha estat del 3,75% entre els treballadors de la xarxa de centres públics i concertats, mentre en els centres privats ha estat de l’1,15%, segons Treball.

Pel que fa a ensenyament, el seguiment dels treballadors dels centres d’ensenyaments públics ha estat de l’11,87%, als concertats del 10,38% i als privats del 7,82%. El seguiment ha estat molt més elevat entre els estudiants de tercer i quart d’ESO, de primer i segon de batxillerat i dels cicles de formació professional de grau mitjà i superior, segons les dades que ha fet públiques el Departament d’Educació. Així, per serveis territorials, entre l’alumnat hi ha hagut un seguiment del 80,47% al Vallès Occidental, del 65,36% a les Terres de l’Ebre, del 56,88% a Lleida, del 52,1% al Baix Llobregat, del 50,17% a Barcelona comarques, del 43,41% a la Catalunya Central, del 38,01% al Maresme i Vallès Oriental, del 33,45% a Tarragona, del 28,69% a Barcelona ciutat i del 25,68% a Girona.

El seguiment a la funció pública ha estat del 8,23%.

Durant la jornada s’ha registrat una reducció del consum energètic de l’1,57% en comparació amb el mateix període d’aquest dijous.

La CEOE reconeix la bretxa salarial entre homes i dones i la situa al 12,2%

El president de la patronal, Antonio Garamendi, admet que les dones tenen “motius per protestar”

Un informe de l’entitat atribueix la diferència de sous a què les dones assumeixen menys riscos

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha reconegut aquest divendres la bretxa salarial entre homes i dones. La patronal ha xifrat aquesta desigualtat en el 12,2%. Malgrat que ha rebutjat la vaga, Garamendi ha admès que les dones tenen “motius per protestar”. “Negar la bretxa salarial em sembla absurd”, ha dit.

La CEOE ha fet públic aquest divendres un informe on atribueix aquesta diferència entre els sous que perceben els homes i les dones a factors “psicològics” com per exemple que les dones arrisquen menys que els homes que “sembla que compten amb una major propensió a assumir riscs i a negociar i competir”.

L’estudi recull que el 2014 les dones van cobrar una mitjana del 12,2% menys però destaca també que s’està reduint perquè se situa al 4,9% en els menors de 30 anys.

Per contra, l’estudi diu que la bretxa creix a mesura que s’incrementa el nivell dels salaris, en el que és “una clara senyal de l’existència d’un sostre de vidre”. D’aquesta manera, als salaris més baixos la bretxa és del 9,1%, mentre que si es pren de referència el 5% dels treballadors que més cobren és del 16,6%.

Unes 13.000 estudiants es manifesten pel centre de Barcelona pel 8-M, segons la Guàrdia Urbana

La marxa ha començat a la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume

El seguiment més massiu de la vaga ha estat al món universitari, amb una xifra superior al 72%

Unes 13.000 estudiants s’han manifestat aquest divendres pel centre de Barcelona amb motiu de la vaga feminista, segons dades recollides per la Guàrdia Urbana. La marxa, que ha estat convocada per moviments estudiantils, s’ha iniciat a la plaça Universitat, ha seguit pel carrer Pelai, ha baixat per Via Laietana i ha acabat a la plaça de Sant Jaume. Entre les manifestants hi havia majoritàriament noies però també s’hi han sumat nois. Durant la marxa, s’han pogut veure pancartes amb lemes com ’Els nostres cossos no es venen’.

Segons dades del govern, el sector universitari ha estat el que més seguiment de la vaga ha tingut, amb una xifra del 72,44%. En el cas dels estudiants de secundària, segons dades d’Educació, la vaga ha tingut un seguiment desigual segons els territoris, amb el Vallès Occidental amb major incidència, un 80,47%.

Els partits sobiranistes alerten que la ultradreta amenaça els drets de les dones

Representants del govern català i formacions com JxCat, ERC, CatECP i la CUP participen a la manifestació unitària del 8-M

Els partits sobiranistes i el govern de la Generalitat han coincidit aquesta tarda a valorar com un èxit la vaga feminista d’aquest divendres, però han alertat que l’auge de la ultradreta a l’Estat “amenaça” els drets de les dones aconseguits fins ara.

El govern català i els partits sobiranistes han participat aquesta tarda en la manifestació convocada pel moviment feminista que ha transcorregut per la Gran Via de Barcelona.

En representació del govern, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha expressat en unes declaracions a la premsa la seva satisfacció perquè “hi ha una manifestació massiva en aquest dia de vaga feminista, que és un dia de reivindicació dels drets i llibertats de les dones”. “Estem aquí per plantar cara a les noves amenaces que van apareixent des de l’extrema dreta, com són el negacionisme, les notícies falses, o les noves formes de ressorgiment del masclisme”, ha explicat. La consellera ha assenyalat que aquesta esperit “el veiem reflectit en entitats com Hazte Oír però també en aquells partits que volen eliminar les lleis i les polítiques que estan protegint els drets de les dones”.

Des de JxCat, la diputada Aurora Madaula ha afirmat que la vaga del 8-M ha tornat a ser un èxit en la “reivindicació dels drets de les dones, quelcom que hem de seguir fent perquè encara hi ha bretxa salarial i desigualtats”. Madaula també ha alertat que “hi ha un ascens de l’extrema dreta i això pot comportar un retrocés en els drets dels dones, el que no hem de tolerar, no podem permetre cap pas enrere, sempre endavant en la llibertat de totes les dones”.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha afirmat que “les dones prenem la paraula per reivindicar-nos i celebrar l’èxit d’aquesta vaga feminista, cosa de la qual cosa ens alegrem molt, perquè és imprescindible la mobilització per construir la igualtat efectiva entre homes i dones”. Vilalta ha expressat el compromís d’Esquerra de treballar per “una república feminista” que, segons ha indicat, significa construir un Estat en el qual hi hagi igualtat de drets entre homes i dones i deixi d’imperar el masclisme en la nostra societat”. “El feminisme no és una campanya de màrqueting, com alguns intenten fer-nos creure maquillant el que significa aquesta paraula, que implica igualtat efectiva”, ha subratllat la portaveu. Vilalta ha tingut unes paraules de record cap a “les preses polítiques i les exiliades independentistes” i ha promès que el seu partit no pararà fins a aconseguir la seva llibertat.

La diputada de Catalunya en Comú PodemJéssica Albiach ha remarcat que per als comuns “és un orgull que avui torni a ser una jornada històrica”. “Volem agrair l’esforç fet durant molts anys per totes les dones que han lluitat i lluiten pels nostres drets”, ha expressat. Segons ella, “el feminisme és l’alternativa democràtica a tots aquells que ens volen callades i submises, i desitgen retallar els nostres drets i decidir sobre els nostres cossos”.

Per part de la CUP, la diputada Maria Sirvent ha assenyalat que “avui hem pogut veure el potencial transformador del moviment feminista, perquè la vaga general ha estat tot un èxit, el que evidència que aquest instrument de la vaga general és el més adequat per lluitar contra l’arrel de les causes d’opressió”. Per Sirvent, el potencial transformador d’una vaga general suposa una amenaça per al sistema capitalista i patriarcal i això té el seu reflex en la repressió”. La diputada cupaire ha demanat al govern que apliqui les mesures aprovades al Parlament a favor de la igualtat “per anar més enllà dels lemes, la retòrica i el simbolisme”.

La policia turca dispersa amb gasos la marxa del 8-M a Istanbul

Un ampli dispositiu bloqueja els accessos a la l’avinguda Istiklal i carrega contra les manifestants

A Ankara la manifestació feminista transcorre sense incidents

La policia turca ha utilitzat aquest divendres gas lacrimogen i pilotes de goma per dispersar una multitudinària manifestació pel Dia de la Dona a Istanbul, després de dues hores de concentració pacífica.

Els agents van llançat diverses càrregues contra les manifestants que s’havien concentrat a l’avinguda Istiklal –la principal artèria comercial i d’oci de la ciutat– per denunciar les polítiques del govern islamista i les estructures patriarcals sota lemes com No tenim por.

Ja abans, un ampli desplegament policial havia bloquejat els accessos a l’avinguda, encara que finalment s’ha permès a les manifestants accedir a un curt tros d’uns cent metres, en el qual han acabat aglomerant-se diversos milers de persones.

Alguns milers més s’han acumulat als carrers propers, en un ambient festiu i alegre, onejant banderes morades i pancartes amb lemes com No obeeixis, L’avortament és un dret o Parir, cuidar criar... no som esclaves o No volem dictadors. Volem vibradors!.

“No entenc per què no ens deixen marxar pel carrer Istiklal com hem fet durant anys. En tot el país, a tot el món se celebra oficialment el Dia de la Dona... i aquí el govern ens prohibeix marxar. Per què els fem tanta por?”, s’ha preguntat en una conversa amb Efe una manifestant que s’ha identificat com Umut. Ha afegit que es tracta d’una “tremenda hipocresia” i ha recordat que nombroses empreses i institucions del govern han celebrat avui oficialment el Dia de la Dona. Fins i tot el president del govern, Recep Tayyip Erdogan, va enviar ahir un missatge sobre aquest tema.

No obstant això, en la seva nota el líder islamista subratllava com a elements essencials d’aquest dia el respecte a les mares, recollit en l’Alcorà, qualificava a homes i dones com “dues cares de la mateixa medalla” i advocava per millors “polítiques familiars”.

Un to molt diferent del de les manifestants d’Istanbul, que precisament han reivindicat ser considerades dones i treballadores, no elements de la família ni màquines de parir.

També hi ha hagut concentracions a Ankara, on milers de dones s’han manifestat sense incidents per una cèntrica avinguda, així com a desenes de ciutats de la resta de Turquia, encara que normalment menors.

Dones de cent països fan un clam per la igualtat en una mobilització històrica

La reivindicació abraça des del #MeToo fins a la denúncia de les violacions i els atacs amb àcid a l’Índia

Desafien l’estat d’emergència vigent a Turquia

Dones de tot el món van sortir ahir als carrers amb la bandera de reivindicar la igualtat amb els homes. Convocades per organitzacions socials, partits i sindicats en més d’un centenar de països, el clam femení es va fer sentir en forma de manifestacions, vagues, casserolades i altres actes que van convertir el 8-M en una mobilització històrica i un clam global a favor de la igualtat real, amb diferents accents en la realitat local en funció de cada indret. “És la major revolució feminista des de la petició del dret al vot de les sufragistes fa cent anys”, sentenciava la italiana Asia Argento, una de les líders del moviment #MeToo.

El clam igualitari va recórrer des del “#MeToo que bufa des dels Estats Units en contra de l’abús sexual fins a les realitats d’Indonèsia, Corea del Sud, el Japó, l’Índia o Turquia. Però sense oblidar que no es pot parlar d’actes commemoratius com a tals en indrets on perilla la vida de la dona, com ara Síria, l’Iraq, el Iemen, Nigèria, Níger o la República Democràtica del Congo

En el cas d’Indonèsia, el país musulmà més gran del món i llastat per les amenaces als drets humans, membres de 69 organitzacions van protestar a la capital, Jakarta, davant el Parlament i el Palau Presidencial per condemnar la discriminació, la violència i la intolerància contra les dones i les minories. Especialment valenta va ser la mobilització a Istanbul, on mig centenar de dones es van donar cita al barri de Besiktas per corejar consignes feministes i protestar contra la violència masclista i l’abús sexual, tot desafiant les prohibicions imposades per l’estat d’emergència vigent des del 2016 que proscriu tota marxa. Les turques va denunciar que 409 dones van ser assassinades per homes el 2017 i que 47 ho han estat només el febrer del 2018.

A Nova Delhi, unes 2.000 manifestants van formar una cadena humana al voltant de la cèntrica zona de Connaught Place convocades pel moviment Rape Roko (Stop Violacions), una iniciativa de la Comissió per a la Dona de Delhi (DCW) nascuda al gener per conscienciar sobre el crim masclista. “No em diguis com vestir, ensenya’ls, a ells, a no violar”, era un dels lemes de les pancartes. “És un dia especial en què les dones han sortit per trencar el silenci sobre les violacions”, elogia Swati Maliwal, presidenta de DCW. L’Índia va ser el marc també d’una desfilada d’onze dones amb la cara desfigurada per l’àcid per visibilitzar el que és una xacra de la violència masclista. El 2016 hi va haver al país 38.947 violacions (2.167 en grup).

A Rússia, on l’oficialitat amaga el feminisme, Vladímir Putin va felicitar les dones i els expressava: “L’enorme estima i admiració per la vostra bellesa i tendresa.”

LA XIFRA

38.947
violacions
es van registrar el 2016 a l’Índia, una autèntica xacra. D’aquestes, 2.167 violacions van ser en grup.

Un 8-M per refer la història

Més enllà de la participació, la protesta d’ahir pot marcar un punt d’inflexió en la reivindicació feminista

Concentracions massives arreu

Hi ha protestes històriques i protestes que fan canviar la història. Milers de dones de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món sencer es van mobilitzar ahir en una jornada de vaga sense precedents amb el convenciment que més enllà de les xifres de seguiment de la protesta o de si s’aconseguia aturar més o menys l’activitat econòmica, s’havia aconseguit l’objectiu de fer que el 8 de març de 2018 suposi un punt d’inflexió en la lluita per aconseguir la igualtat de gèneres, l’abolició de les conductes de discriminació social i laboral per raó de sexe i l’erradicació de la violència contra les dones.

Mai com fins ahir, el Dia de la Dona Treballadora s’havia convertit en un altaveu tan potent de les reivindicacions feministes, transcendint els àmbits de debat tradicionalment sensibles a aquesta lluita social. Els talls de carrers, carreteres i vies de tren a primera hora del matí, el seguiment de la protesta als mitjans de comunicació públics sense la presència de dones en els informatius i les mobilitzacions amb milers de persones al matí i al vespre, de totes les edats i condicions, arreu de Catalunya van configurar una jornada diferent dels 8 de març precedents.

La impressionant cadena humana que es va desplegar pels carrers del Barri Vell de Girona o la simultaneïtat de dues manifestacions a Barcelona ahir al migdia, una a la plaça de Sant Jaume i l’altra a la plaça de Catalunya, sumada a la gran concentració del vespre, són la mostra més evident que el 51% de la població d’aquest país –Catalunya té 3,8 milions de dones d’un total de població que a 1 de gener del 2017 arribava als 7,4 milions– ha dit prou a les discriminacions de què són víctimes.

Les xifres de seguiment ofertes pels sindicats convocants parlaven de “centenars de milers” de persones que ahir es van afegir a la vaga a Catalunya i de 5,3 milions al conjunt de l’Estat espanyol. La protesta estava plantejada com una aturada de 24 hores pels sindicats CGT i Ustec, mentre que els majoritaris de la UGT i CCOO van apostar per fer aturades de dues hores per torn.

En fer la valoració de la jornada d’ahir, els líders sindicals Javier Pacheco i Camil Ros van reivindicar el triomf del carrer assegurant que la lluita per una societat més justa “ja no té marxa enrere”. Per la seva part, la patronal Cecot va assegurar que el seguiment havia estat molt alt en el sector públic i molt baix en el privat.

Menys gent als trens

Un dels sectors on més es va notar la protesta d’ahir va ser el transport públic, tot i que el Ministeri d’Ocupació havia dictat uns mínims generosos. Al servei de rodalies, per exemple, es va experimentar un 25% menys d’usuaris. L’autobús de Barcelona va funcionar amb relativa normalitat, amb afectacions pels talls de carrers de les protestes i amb 22 línies interrompudes a la tarda per la gran manifestació. Més incidència hi va haver al metro, on les esperes van ser el doble d’un dia normal i on es va registrar una disminució de passatgers del 17%.

La protesta va començar a primera hora del matí amb talls importants de vies de comunicació i carrers principals de Barcelona que van contribuir a generar un ambient de dia diferent dels altres. A la capital catalana, els piquets van tallar l’entrada nord, per la Meridiana, i també al sud, a la Gran Via, on es van formar retencions. Durant bona part del matí, la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat va deixar de funcionar per una ocupació temporal de les vies. També a primera hora del matí, el servei de metro de la ciutat de Barcelona va funcionar al límit i en algunes estacions es va haver de regular el trànsit de passatgers en formar-s’hi colls d’ampolla.

Per sectors, el seguiment va ser desigual en el món de l’ensenyament, que l’Ustec va xifrar entre un 15 i un 20%. En l’àmbit sanitari els sindicats van lamentar les condicions “abusives” fixades pel decret de serveis mínims, mentre que en l’àmbit industrial 600 empreses es van adherir a la protesta. Una de les indústries que van fer el seguiment de dues hores va ser la planta de Seat a Martorell, on la producció es va parar entre les 11.30 i les 12.40 hores.

El comerç va treballar amb normalitat, com era visible ahir al migdia al centre de Barcelona, i es desconeixen els efectes de la vaga de consum que també s’havia convocat per ahir.

A la tarda, tota l’atenció es va concentrar en la manifestació feminista sense precedents que va omplir el passeig de Gràcia, de cap a cap, amb 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. També a la tarda 8.000 persones es van manifestar a Girona, que cal sumar a les 2.800 persones que ho van fer a Tarragona, un miler a Lleida i centenars a Manresa.

A les manifestacions del matí, com la de la plaça de Sant Jaume, hi van donar molta força la mobilització del col·lectiu de dones del sector de la neteja que estan negociant el seu conveni. A Sant Jaume hi va fer cap també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va visualitzar així la seva jornada de vaga i el seu suport a la reivindicació del col·lectiu de dones. També hi van ser presents altres polítics com Xavier Trias o Miquel Iceta.

LES XIFRES

5,9
milions
de persones van seguir la vaga general a tot l’Estat, segons els sindicats. Centenars de milers a Catalunya.
3
manifestacions
es van celebrar ahir a Barcelona. Dues al matí i una de multitudinària i unitària a la tarda.

I vostè, és masclista?

Una altra manifestació de mig país va caminar ahir pels carrers de Barcelona, aquesta vegada, tenyida de lila. “Fins als ovaris dels vostres collons”, “No soc un gos, no em xiulis”, “Exigeixo una separació entre vagina i Estat” i “El patriarcat em fa venir patriarcades” eren algunes de les pancartes de la protesta feminista. Un grup de noies de 21 i 22 anys branda cartells amb eslògans per l’estil. En què noteu la discriminació en el vostre dia a dia? La Maria de seguida recita una llarga llista: “Quan vas de festa, al metro, de nit, quan vas sola, et miren, et segueixen, et diuen guapa, a la discoteca et toquen el cul...” “Chicas gratis, chicos no. Som un producte, ens afavoreix perquè no paguem l’entrada, però ens estan tractant com a objectes”, denuncia l’Ares. I on són els vostres amics? “No en tenim, d’amics”, bromeja la Carla. “Amb nosaltres no han vingut”, admet. Són masclistes?D’entrada, el primer que els surt és un “no, perquè no serien els meus amics”. Però la Carla recapacita: “Jo crec que sí, tenen una actitud minimasclista, amb les típiques bromes i comentaris, però no son masclistes exagerats. Són micromasclistes.”

No cal voltar gaire per trobar una dona a qui no li han donat una feina pel fet de ser dona. “A mi m’ha passat i soc enginyera de telecomunicacions. Era una feina en què havia de dur uns equips i consideraven que sent dona no podia suportar el pes, sense veure’m físicament. Potser podia ser llançadora professional de pes i ni ho sabien, i el meu currículum encaixava. Al final vaig aconseguir contactar amb l’empresa per altres mitjans per preguntar per què m’havien rebutjat i la resposta va ser que per ser dona”, explica la Lídia, de 27 anys. Al seu costat, en Polho té molt clar: “Tots som masclistes.” “Estem educats així, tots tenim rols i formes de fer masclistes, tant homes com dones”, hi afegeix. La Lídia assenteix: “Encara que estiguem conscienciades, continuem tenint pensaments masclistes, pel tipus d’educació que hem tingut, però la qüestió és revisar-los, reconstruir-se i intentar apartar aquests aspectes com puguis; no és fàcil, però cal posar-se mans a la feina”.

Seure en un bar i que portin la beguda sense alcohol a la dona i la cervesa a l’home, que des d’un cotxe pel carrer et diguin “guapa” o que s’esperin que una dona estigui sola per anar-hi a parlar són algunes de les discriminacions quotidianes que de seguida apareixen en les converses. “A mi em passa molt, treballo amb joves i haig de demostrar que tinc autoritat per sobre dels meus companys educadors, sobretot amb els nois joves, de 12 a 21 anys”, subratlla l’Aroa, que en té 28. La noia lamenta que les modes, segons quina música i la roba fomenten el masclisme.

Ha vingut al passeig de Gràcia perquè “és un deure, una obligació social i del nostre gènere”. Malgrat que hi ha un cartell surant entre els caps que qüestiona “On són els homes?”, a la protesta hi ha també molts representants de l’altra meitat del país. No cal dir que una manifestació feminista no vol dir només de dones. En Rafael, de 65 anys, va de bracet amb l’esposa. I vostè, que és masclista? “Jo penso que en algunes coses sí, per les feines de la casa. L’educació que vaig rebre és masclista”, recorda, a mig camí entre la justificació i la queixa. Els que no fan autocrítica deuen pertànyer a la majoria silenciosa, que aquesta vegada, ningú no ha invocat.

S’acosta xino-xano una parella agafada de la mà. Sense voler he escrit que són en Javier i la Rosario, però de seguida ho he esborrat: són la Rosario i en Javier. Ell admet que inconscientment sí que és una mica masclista, sobretot a casa. I per què? La Rosario el talla abans que respongui: “Perquè ho porteu a l’ADN!”

Problemes puntuals a les carreteres i en el transport públic

Diversos talls compliquen la circulació a primera hora del matí

Aglomeracions intermitents a la xarxa de metro

La vaga feminista es va fer notar a les carreteres catalanes i a la xarxa de transport públic de forma intermitent: a les vies on es va tallar la circulació i a les hores punta del servei de metro i dels trens de rodalies de Renfe.

Els principals problemes de trànsit es van produir a primera hora del matí com a conseqüència de talls a diverses carreteres catalanes com la C-55 a Manresa o els accessos a Barcelona. Pel que fa al transport públic, a la xarxa de rodalies i de regionals de Renfe hi va haver aglomeracions puntuals a causa de la vaga, per a la qual s’havien decretat uns serveis mínims del 33%. L’acumulació d’usuaris, però, va quedar en part compensada per una davallada del 25% en el nombre de viatgers, segons Renfe.

Els serveis mínims a la xarxa de metro i autobús van ser del 50% a les hores punta i del 25% la resta de la jornada. Tot i que molts usuaris estaven informats de les restriccions, en algunes estacions es van aplegar més passatgers del compte, i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va haver de restringir el flux de persones perquè no s’acumulessin a les andanes.

LA XIFRA

25
per cent
menys de passatgers hi va haver a la xarxa de trens de rodalies ahir, segons Renfe.