La Borsa
Més valors
Economia

La Zarzuela es desentén del compte de Pilar de Borbó

Assegura que “no és membre de la família reial”

La infanta va mantenir una societat deslocalitzada durant 40 anys

Hisenda i la fiscalia de l'Audiencia Nacional investiguen els ‘papers de Panamà'

La Casa del Rei no en vol saber res, dels comptes de la infanta Pilar de Borbó, germana de Joan Carles i tia de l'actual monarca, Felip VI. La Zarzuela es nega a fer valoracions i es limita a recordar que no forma part del nucli dur de la Zarzuela, ni tan sols de l'entorn familiar més proper al rei. Des que va esclatar el cas Nóos, i, sobretot, aprofitant el procés de successió que es va produir el juny del 2014, es va excloure Cristina i Elena de Borbó de la part institucional de la família i se les va deixar al marge de qualsevol acte de representació. El nucli dur, doncs, ara el componen l'actual monarca, la seva esposa Letícia, les dues filles –les infantes Elionor i Sofia– així com els seus pares, els anteriors reis, Joan Carles i Sofia. En aquell moment, doncs, la Zarzuela va procurar marcar distàncies amb la infanta i el seu marit, investigats per un cas de corrupció que ara està sent jutjat a Palma, i és per això que consideren encara més lluny l'assumpte que ara pot afectar una altra infanta i que, a més, ostenta el títol de duquessa de Badajoz.

Es dóna la circumstància que Pilar de Borbó va ser presidenta de l'empresa panamenya Delantera Financiera – una societat deslocalitzada que operava des del 1974, coincidint amb un moment en què el seu germà es va convertir en cap d'estat de manera interina, i va ser precisament el 2014, coincidint amb l'abdicació del monarca, quan es va dissoldre la societat. De fet, hi ha qui assegurava que, davant el relleu al capdavant de la monarquia espanyola, li podrien haver aconsellat que la clausurés.

Mentrestant, el Ministeri d'Hisenda, a través de l'Agència Tributària, ha obert una investigació per analitzar la informació que apareix en els anomenats papers de Panamà per creuar les dades dels beneficiaris i determinar si, efectivament, es tracta de patrimoni ocult a l'estranger, del qual tenien obligació d'informar des del 2013, quan el govern del PP va posar en marxa l'anomenada amnistia fiscal. En cas que es tractés de diners amagats a Hisenda, els infractors s'enfrontarien a sancions elevades. Paral·lelament, la fiscalia de l'Audiencia Nacional també ha obert una línia d'investigació per determinar si se'n poden derivar delictes de blanqueig de capitals. La fiscalia intenta esbrinar si a través del despatx d'advocats panameny s'oferien operacions per al rentat de diners.

Indignació dels partits

L'escàndol va provocar ahir una allau de reaccions polítiques. Des del PP Andrea Levy subratllava que “tots els espanyols són iguals davant la llei” i sentenciava que si hi ha hagut frau fiscal, s'actuarà. El PSOE va demanar la compareixença del ministre Cristóbal Montoro perquè expliqui els fets, i va aprofitar per criticar que l'amnistia fiscal s'hagi convertit en una “passarel·la” perquè els defraudadors puguin blanquejar, i és per això que el portaveu Pedro Saura insistia a voler saber quants dels que consten a Panamà es van acollir a la regularització. També el portaveu de DL, Francesc Homs, considerava “urgent” que el ministre assumeixi les seves responsabilitats i aporti “llum” als fets.

Podem també exigia explicacions del govern espanyol i instava les autoritats europees a crear una agència fiscal per treballar en ferm contra l'evasió de capitals, i Ciutadans aprofitava per responsabilitzar els govern del PP i del PSOE de no haver fet prou per combatre el frau. ERC, per la seva banda, reclamava “justícia”, si bé el portaveu Sergi Sabrià assegurava que havien sentit “molta indignació” i “poca sorpresa”.

Més de dos mil espanyols en la llista

Gairebé dos mil espanyols van utilitzar els serveis del despatx d'advocats Mossack Fonseca per crear companyies amb l'objectiu d'amagar els seus diners en paradisos fiscals, segons posa de manifest la filtració de documents del bufet, coneguda com papers de Panamà. Entre els 11 milions de documents filtrats apareixen 1.200 societats, 558 accionistes, 166 clients intermediaris i 89 beneficiaris amb seu postal a Espanya. La xifra d'espanyols podria ser molt més gran encara, ja que no es descarta que molts clients del bufet hagin facilitat al despatx una direcció postal estrangera. Entre els cognoms espanyols que, de moment, han transcendit en figuren dos de clau: Borbó i Domecq. Concretament, en la llista apareix la germana del rei emèrit Joan Carles, i Micaela Domecq, l'esposa de l'exministre espanyol Miguel Arias Cañete.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CEOE i CEPYME alerten que la pròrroga de l’estat d’alarma pot fer “més profunda” la recessió econòmica

Barcelona

Els ERTO a Catalunya freguen els 83.000 i ja afecten més de 610.000 treballadors

Barcelona

Centeno proposa ajornar el debat sobre els ‘coronabons’ i assumir les mesures on hi ha consens

Berlín

Canadell preveu que Catalunya perdi un 10% del PIB i que l’atur es dispari al 20%

Barcelona

Menys ERTO en la tercera setmana de confinament, però no s’aturen

Barcelona

Un terç de les empreses preveuen presentar concurs de creditors pel coronavirus

Barcelona

La nova “economia de guerra” per la Covid-19 dispara l’atur

Barcelona
El 70% dels tallers mecànics, tancats

El 70% dels tallers mecànics, tancats

GIRONA

ETT, comerç, oci i hostaleria lideren la destrucció de feina

Barcelona