La Borsa
Més valors
Economia

DE MEMÒRIA

El vidre català: ‘Barcelona glass in venetian style'

El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès, Palau-de-Vidre.
A partir del segle XV i, sobretot, del XVI, que fou, segons Gudiol, el segle del “gran esclat per a la vidrieria catalana”, els forns de vidre, que consumeixen una gran quantitat de llenya, es localitzen a nombroses poblacions catalanes

El 1956, la Hispanic Society de Nova York va publicar un llibre, amb 23 pàgines de làmines, d'Alice Wilson Fronthingham amb aquest títol: Barcelona glass in Venetian style (New York, Hispanic Notes & Monographs / The Hispanic Society of America, 1956). Matisada, feien seva la idea que la producció de vidres catalans als segles XVI i XVII era d'una altíssima qualitat, perfectament comparable a la coetània de Venècia / Murano. Vint anys abans, i basant-se en les grans col·leccions de Macaya, d'Ametller i de Mateu, ho havia plantejat en termes semblants Josep Gudiol i Ricart a Els vidres catalans (Barcelona, Alpha, 1936).

El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès, Palau-de-Vidre.

A partir del segle XV i, sobretot, del XVI, que fou, segons Gudiol, el segle del “gran esclat per a la vidrieria catalana”, els forns de vidre, que consumeixen una gran quantitat de llenya, es localitzen a nombroses poblacions catalanes. Les més destacades serien: Palau de Vidre, Vilanova de la Fusina, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallromanes, Vidreres, Vallbona, Vallvidrera, la Guàrdia de Montserrat, Mataró, Arenys de Mar, Montcada, Cornellà de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Almatret, Vimbodí. La ciutat de Barcelona en serà, a més d'un centre de producció, el centre comercial i el port d'exportació.

Al País Valencià, la producció també és important. Els forns de vidre es localitzarien a Busot, Biar, l'Olleria, Salines, Alzira. A Busot, per exemple, al XVIII, es produïen a l'any 80.000 peces de vidre (làmines planes, ampolles, porrons, vasos).

A més d'importar vidre d'Orient (de Damasc, Alexandria), de Venècia i d'Anglaterra destinat al consum intern, les exportacions de vidres catalans són importants des del 1500. Segons el testimoni contemporani de la geografia de Pere Gil (el manuscrit, datable circa el 1600) “d'aquest vidre se'n carreguen caixes (al port de Barcelona) per a Castella, l'Índia, França, Itàlia i altres parts”. L'hispanista txec Pavel Stepanek ha descobert que “al segle XVII s'importava (a Bohèmia) el vidre de Catalunya... és una cosa absolutament sorprenent” (www.radio.cz/print/es35357). Stepanek no coneix, pel que sembla, el llibre d'Alice Fronthingham ni els de Josep Gudiol.

Segons Gudiol, d'altra banda, les exportacions del vidre venecià català anaren més lluny: “Amèrica es proveí, fins ben entrat el segle XIX, de productes de la indústria vidriera catalana.” Fins a la llibertat de comerç al darrer terç del XVIII, les exportacions es feien obligatòriament via Sevilla/Cadis, al port de l'Havana. Després, altres ports americans acolliren els productes catalans.

ALS MUSEUS DEL MÓN.

Les millors col·leccions de vidre català són a terres catalanes. Es troben als museus d'art, d'arqueologia o d'arts decoratives de Peralada, Vic, Girona, Badalona, Barcelona, Sitges, Poblet, Tarragona. Des de 1993, un Museu del Vidre a Vimbodí (on hi ha notícia d'un forn al servei de Poblet el 1188).

Fora de Catalunya, alguns museus del món exhibeixen peces, en molts casos de gran categoria, de vidre català. Se'n coneixen alguns: Victoria and Albert Museum i British Museum de Londres, Musée de Cluny i Musée des Arts Decoratives de París, Kuntsgewerbem de Berlín, Museo Correr de Venècia, Museo del Vitro de Murano, Museu de les Arts Decoratives de Praga, Museo Vaticano de Roma, Museo Civico di Castel Nuovo de Nàpols, Hispanic Society i Brooklyn Museum de Nova York. Però, ben segur, la llista és incompleta.

Alguns dubtes

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. En concret, inclou: Cecil Higgins Museum (Bedford), Wadsworth Collection (Hartford), The Corning Museum og Glass (Corning), la col·lecció Ernst Ascher (París), Gemeente Museum (la Haia), MOMA (Nova York), Toledo Museum (Toledo/Ohio), Yale University Art Gallery (Yale/New Haven), Museu d'Art Islàmic (el Caire), Museu Nacional (Damasc), Topkapi Saray (Istanbul) i la col·lecció Wolff (São Paolo).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Seat torna a batre un rècord en vendes el 2019

Barcelona

Les pimes creen el 72% de l’ocupació a Catalunya

Barcelona

La històrica Jocavi d’Arbúcies tanca les portes

arbúcies

Ryanair no tancarà la base de Girona

Vilobí d’Onyar

Cinquanta empreses tornen a Catalunya entre gener i juny després de traslladar la seu social el 2017 o 2018

Barcelona

Capital Cell mobilitza 11,6 milions

Barcelona
Descompte de la millora macro

Descompte de la millora macro

Societat

Ocupació del 90% al Pirineu de Lleida per al gran inici de temporada

Economia

L’empresa Concom dissenya una gran planta solar al Japó