La Borsa
Més valors
Economia

DE MEMÒRIA

L'economia del ‘sistema modern'

Alguns catalans han estat pioners en la creació de tot tipus d'infraestructures. La seva participació fou destacada en casos com ara el dic Cibils del port de Montevideo, el clavegueram de Santiago de Xile, l'enderrocament de les muralles i l'eixample de l'Havana, l'ordenació de l'urbanisme de Melbourne o l'inici de la xarxa ferroviària a les Filipines

Eudald Jaumeandreu, el primer titular dels cursos d'economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, va definir els elements que configuraven una economia com a ‘Sistema Modern', que era, explicava, el sistema predominant a Europa, entre 1500 i 1800. Jaumeandreu publica el seu llibre al 1816, al mateix moment, pràcticament, que ho feien alguns grans economistes de l'Escola Clàssica. Com el britànic David Ricardo o el suís J.C.L. de Sismondi. Per a Jaumeandreu el Sistema Modern és un “sistema d'agricultura relativa basat en un sistema de manufactures”, car només la indústria pot satisfer totes les necessitats humanes. Els altres sistemes econòmics realment existents, aleshores (com, per exemple, l'agricultura hidràulica asiàtica, el seminomadisme islàmic o les economies de plantació), havien tingut resultats clarament inferiors.

Pot tenir un cert interès esbrinar si els elements d'aquest sistema definits per Jaumeandreu van formar part del bagatge teoricopràctic dels polítics, empresaris, funcionaris i tècnics catalans, que formarien part de la gran emigració europea dels segle XIX a les terres semibuides, o superhabitades, de tres continents: les Amèriques, Austràlia i l'Àsia Oriental.

El primer que necessita el Sistema Modern és capital físic: ports, dics, fars, vaixells, dels gran velers als vapors, i camins, ponts, universitats, etcètera. I ciutats ben comunicades, amb, per exemple, subministrament d'aigua potable. O també campanyes de vacunació i col·legis de cirurgia. Alguns catalans han estat pioners en la creació de tot tipus d'infraestructures. La seva participació fou destacada en casos com ara el dic Cibils del port de Montevideo, el clavegueram de Santiago de Xile, l'enderrocament de les muralles i l'eixample de l'Havana, l'ordenació de l'urbanisme de Melbourne, l'inici de la xarxa ferroviària a les Filipines o el primer gran embassament hidràulic d'Amèrica Llatina, al Río Primero d'Argentina.

El motor inicial del Sistema Modern era el gran comerç internacional, que es basaria en la producció d'aquells béns que puguin originar una demanda important. En el cas del Principat de Catalunya: vi i aiguardents (l'especialització vinícola de la Catalunya del XVIII serà molt forta), indianes i espardenyes, papers de qualitat i paper d'estrassa, armes blanques i armes de foc, teules, rajols, vidres i altres materials de la construcció.

En el cas dels catalans d'Amèrica, les especialitzacions no eren les mateixes. A les Amèriques, hi haurà fabricants de farines (com els Batlle d'Uruguai), però, també, fabricants catalans d'armes de foc, de rom o de tabacs.

Les infraestructures físiques i urbanes, i el comerç modern, necessitaven la generació i difusió d'informació i de coneixements. Els catalans d'Amèrica del vuit-cents –i del nou-cents- van treballar, en aquest àmbit, en molts camps diversos. Des la creació, a finals del XIX, a Uruguai, del primer jardí d'infants (que té avui el nom de la seva iniciadora, Enriqueta Comte) fins, al Brasil, l'exitosa edició de llibres per aprendre a llegir en la variant brasilera de la llengua portuguesa.

L'ESTAT MODERN.

El marc de la navegació, el comerç, la producció i la generació de coneixements és definit pel bon funcionament de l'estat modern. Jaumeandreu hi dedicaria molta atenció. Els catalans del XIX, a Europa, i a Amèrica, van participar de forma molt activa i compromesa en les revolucions liberals que es traduiran en la creació d'uns quants nous estats. Les Corts de Cadis, que elaboraren la Constitució de 1812, la primera constitució del regne d'Espanya, foren presidides per l'economista Ramon Llàtzer de Dou, professor de la Universitat de Cervera i traductor/adaptador al castellà de La riquesa de les nacions d'Adam Smith. I, a partir de la Revolució de Maig de 1810, a molts territoris dels antics virregnats americans, hi haurà presidents catalans de naixença o d'origen. En concret, a 11 de les noves repúbliques d'Amèrica Llatina i el Carib (i, recordem-ho, també a la França de 1848 i a l'Espanya federal de 1873). També es pot resseguir la pista d'alcaldes, i de tècnics d'alt nivell, catalans i d'ascendència catalana a grans ciutats: de San Francisco de Califòrnia a Melbourne, passant per Bogotà.

Molts d'aquests alcaldes o presidents catalans d'Amèrica o d'Austràlia, eren empresaris (comerciants, navegants, petits o gran industrials). Les seves opcions polítiques foren ben variades. Però, en general, després de la flamarada de les revolucions liberals vuitcentistes, al segle XX, els polítics catalans americans es decantaren per opcions del que se'n dirà, més tard, terceres vies, entre el reformisme i les temptatives socialdemòcrates. Amb, en sentit negatiu, alguna excepció.

‘Alsinisme' i ‘roquisme'

En el procés de la independència dels territoris del Virregnat del Riu de la Plata (creat, per cert, pel virrei Manuel Amat), l'actual república argentina foren dos estats diferents: a la costa, l'estat Buenos Aires, un país bolcat al comerç internacional, i, a l'interior, l'estat República Argentina, un país més centrat en l'economia productiva i el mercat interior. Els moviments polítics que van dur a aquesta bifurcació foren: l'alsinismo, basat en la personalitat d'Adolf Alsina, i el roquismo, a partir del lideratge del president Juli A.Roca. La solució finalment adoptada, per uns i altres, fou convertir la ciutat de Buenos Aires en un districte federal, i inventar una capital nova per al seu estat: La Plata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió
Joan Canadell i Bruguera

Europa és l’oportunitat

President de la Cambra de Barcelona

Les vendes de la DO Empordà comencen a reactivar-se

GIRONA

L’Alt i el Baix Empordà promouen el seu passat medieval

Figueres

50.000 milions per reactivar l’economia

Barcelona

Girona ofereix 40 visites gratuïtes aquest estiu

GIRONA

Els ODS creixen en l’estratègia empresarial

barcelona

Productes no venuts, al Banc dels Aliments

GIRONA

Una gironina, al capdavant de la Fefic

Girona
L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

Barcelona