La Borsa
Més valors
Economia

DE MEMÒRIA

Dòlars!

L'explicació inicial és que el nou dòlar nord-americà creat el 1792 es fa equivalent a la moneda de plata dita ‘pes', que era la continuació de la moneda de plata inventada el 1497 que havia funcionat força bé. D'entrada, i gràcies a la sintonia entre el rei Ferran II de Catalunya-Aragó i la reina Isabel de Castella, aquesta nova moneda havia fet sortir al de Castella i Lleó del desgavell monetari en què es trobava. I després va ser utilitzada pels comerciants i els administradors hispànics, a Europa, a Amèrica, i a Àsia

El dòlar és, segons la versió en llengua francesa d'un text del Reader's Digest, una moneda d'origen hispànic. Concretament, hi llegim: “el 1792, els Estats Units es van dotar del primer sistema monetari decimal. La unitat era el dòlar, un mot que designava una moneda hispànica llargament difosa per les Amèriques.” El dòlar nord-americà es definia com una moneda de plata de 24,057 gr.

Gratant un xic més, en altres fonts, hi llegim:“the dollar was unanimously chosen as the monetary unit for the United States. The dollar sign ($), an S crossed by two vertical bars, comes from the cost of arms set up by king Ferdinand II of Aragon.”. És a dir: el dòlar, moneda oficial dels Estats Units d'Amèrica des de la seva independència i, moneda funcionant com substitut de moneda mundial des del 1945, té l'origen en uns temps molt llunyans de la Corona de Catalunya-Aragó, en què un rei, Ferran II, va incloure dues barres verticals (= dues columnes) i el lema “Plus Ultra” al seu escut. Les dues barres simbolitzaven les columnes d'Hèrcules, que eren, llegendàriament, a l'estret de Gibraltar. I, aquest estret era la porta de l'oceà, i d'Amèrica.

De tota manera, l'adopció, el 1785, a uns Estats Units tot just independents (1783), d'una moneda hispànica creada el 1497 –gairebé 300 anys abans– per un rei català excepcionalment llest, ha de tenir alguna explicació que vagi més enllà de les columnes d'Hèrcules. L'explicació inicial és que el nou dòlar nord-americà creat el 1792 es fa equivalent a la moneda de plata dita pes, que era la continuació de la moneda de plata inventada el 1497 que havia funcionat força bé. D'entrada, i gràcies a la sintonia entre el rei Ferran II de Catalunya-Aragó i la reina Isabel de Castella, aquesta nova moneda havia fet sortir al de Castella i Lleó del desgavell monetari en què es trobava. I després va ser utilitzada pels comerciants i els administradors hispànics, a Europa, a Amèrica, i a Àsia.

Sintèticament: des del 1792 fins al 1857, als Estats Units d'Amèrica hi haurà dues monedes oficials, i molt semblants: el peso dur mexicà, o spanish dollar, procedent, en general, de la seca de Mèxic D. F., i el nou dòlar americà. En la reforma monetària del 1857, el peso mexicà deixa de ser moneda oficial dels Estats Units.

El mot pes per anomenar una moneda té una raó: com que la circulació monetària era molt escassa a l'Amèrica colonial, quan calia fer pagaments en moneda, sovint es pagava amb una balança al davant, amb el pes dels grams de l'or o la plata equivalents. Però, així i tot, les seques de Ciutat de Mèxic, de Lima i d'altres ciutats americanes van fabricar moneda des de molt aviat. A Mèxic, des del 1535: pesos, o 8 rals, o “Rals de a 8”, que van circular eficaçment per tot Amèrica. I, per fora d'Amèrica, ja que un cop a l'any, un vaixell, el Galeón de Manila, transportava pesos des del port d'Acapulco fins a l'arxipèlag de les Filipines, i una part important del comerç amb la Xina i el Sud-est asiàtic es feia amb aquesta moneda de plata.

A desgrat del control de les autoritats sobre l'emissió i la circulació monetària, més que els ducats d'or, els “Rals de a 8” (per la via del comerç internacional transoceànic i com a resultat col·lateral de l'activitat il·legal dels pirates de totes les latituds), van circular per tot el món. Segons alguns estudiosos, aquesta moneda va esdevenir, al segle XVIII, la primera moneda que circulava, amb èxit, per tot arreu: la primera moneda que podia definir-se com a global, o: “la primera divisa d'ús mundial”.

No pot estranyar, doncs, que als Estats Units s'adoptés l'Spanish dollar com a moneda pròpia, al costat del seu US dollar, exactament amb el mateix valor; ni tampoc que l'US dollar adoptés elements de la forma del seu model: des del pes (en grams de plata) i la puresa del metall fins a la simbologia de les columnes d'Hèrcules del llunyà Ferran II.

Avida Dolars

El 1939, el poeta i activista surrealista francès André Breton va descobrir un anagrama perfecte dels mots “Salvador Dalí”. Era: “Avida Dolars”. Amb aquesta idea, Breton pretenia definir una trajectòria com la de Dalí, inclassificable i contradictòria, i destinada, després del 1939, a generar, encara, molts més jocs, moltes polèmiques, molt soroll. No és segur que l'única motivació de Dalí fos l'avidesa de dòlars, però sí que és cert que, entorn de la marca Dalí s'ha creat una indústria, un conjunt variadíssim d'activitats lúdiques i artístiques que s'han pogut traduir perfectament en diners, o dòlars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Acte multitudinari dels treballadors de Nissan en favor de la caixa de resistència per “mantenir la lluita al carrer”

montcada i reixac

L’Expocasió es farà, però als concessionaris

GIRONA

Bartomeu Compte deixa la secretaria general de CCOO a la demarcació

GIRONA

Pressió a Europa per evitar que Nissan tanqui

Barcelona

BBVA aporta 6.600 milions en préstecs

Barcelona

Brussel·les nega que s’hagi compromès a revisar el tractat de lliure comerç amb el Japó pel tancament de la Nissan

barcelona

Nissan a Catalunya o el preu de la negligència d’Estat

economistes

Reobre avui el primer hotel turístic de la Costa Daurada

vila-seca

Mas Marroch, dels Roca, obre amb les reserves plenes

vilablareix