La Borsa
Més valors
Economia

La pujada de la llum revifa la polèmica

L’increment de les tarifes coincidint amb l’onada de fred qüestiona un model que es basa en el darrer preu

A principis de gener, la factura mitjana va arribar fins als 88 euros, segons Facua

Els alcaldes denuncien talls de llum

Amb el fred, arriba també, com cada any, puntual, la pujada del rebut de la llum. En plena pandèmia i enmig de l’onada de fred que va glaçar mig país i va provocar un considerable col·lapse a gran part de l’Estat espanyol, la factura de la llum s’ha convertit aquest mes de gener en la segona més cara de la història, segons va denunciar l’organització de consumidors Facua.

La factura elèctrica mitjana d’un consumidor espanyol va pujar fins als 88 euros en els primers dies de gener, segons Facua, que recorda que la factura més cara de la història va ser la fixada pel govern espanyol entre els mesos de gener i març del 2012, quan va arribar fins als 88,66 euros. Fins ara, la segona més cara era la del gener del 2017, que va pujar fins als 87,81 euros. Facua considera com a usuari mitjà qui té un consum de 366 kWh al mes i una potència contractada de 4,4 kW.

El procés de liberalització del mercat elèctric es basa en un sistema d’oferta i demanda a escala mundial. “L’algoritme que es fa servir a Espanya és el mateix que s’utilitza a França, a Itàlia i a tot Europa. Cada hora, hi ha uns agents generadors d’energia elèctrica que ofereixen l’electricitat a un preu i hi ha uns consumidors, que som nosaltres, que diem que estem disposats a comprar. És una subhasta i cada hora es fixa un preu”, explica Xavier Farriols, membre de la junta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya. “I és un preu marginalista. L’última central que entra per complir amb la demanda és la que marca el preu. D’aquesta manera, en èpoques de molt fred i en què el consum es dispara pel que fa a la demanda, cauen produccions com la fotovoltaica, perquè amb mal temps, ennuvolat, no es produeix; l’eòlica també baixa, i es comença a cremar gas en cicles combinats. Com que aquests són els que fixen el preu en l’oferta d’energia, el preu final queda més alt”, explica. De fet, l’encariment del preu de la llum ha coincidit també amb una pujada del preu del gas per a ús domèstic. Des de l’1 de gener, la tarifa regulada del gas (TUR) s’ha encarit entre un 6,2% i un 6,6% en relació amb el trimestre anterior i en funció de paràmetres com el consum contractat.

Normalment, els primers a oferir l’energia són les centrals nuclears, que, com que no poden aturar motors, l’ofereixen a un preu més baix. La seguirien la produïda per energies renovables i hidràulica i, en darrer lloc, la més cara, a partir de les centrals de gas o les tèrmiques. Si finalment el preu fixat per a l’endemà és el més car, les empreses que l’haurien ofert a un preu més baix també se’n beneficiaran i el comercialitzaran a aquell preu, en una dinàmica que es coneix com a “diners caiguts del cel”. Així doncs, el consumidor paga més diners per un producte que li haurien pogut oferir més barat. Per tant, aquest sistema no sempre està relacionat amb els costos de producció de l’energia que es consumeix.

Per Farriols, però, la tendència és a escala planetària, i a Àsia, per exemple, també es registra en aquests moments una gran demanda. El preu de l’electricitat en el mercat majorista afecta el rebut de la llum dels consumidors que tenen contractada la tarifa regulada o preu voluntari al petit consumidor (PVPC), en què té el 35% del pes total. Aquesta és la tarifa que tenen contractada, per exemple, els consumidors que es beneficien del bo social, un descompte en la factura de la llum per a les llars considerades vulnerables.

Farriols és partidari, per exemple, d’apostar per les energies renovables, que ofereixen tarifes més baixes en el mercat majorista. “En la lluita contra el canvi climàtic, estem intentant apostar al màxim per les energies renovables, que també ens ofereixen més flexibilitat en el sistema”, considera. “El que sí que m’assegura l’estructura del mercat és que, quan hi ha molt vent i hi ha sol, el preu baixa”, diu Farriols.

Arantxa Goneaga, advocada de Círculo Legal i professora col·laboradora dels estudis de dret de la UOC, en canvi, considera que amb aquest sistema de preus és relativament senzill alterar el mercat. “Dins de la complexitat del sistema de preus, resulta molt fàcil”, opina. “Tot i que segurament els mètodes deuen ser més complicats que el simple tancament d’una central per apujar el preu”, matisa. Goneaga reconeix que el sistema “té més ramificacions”. “Els juristes ens hi perdem. És més una qüestió d’algoritmes matemàtics que no pas jurídica. Tenim problemes també perquè els consumidors no ens fixem en la lletra petita ni en els contractes que subscrivim.

Hi ha dos tipus de tarifes. Segur que la majoria de la gent quan firma un contracte accepta la tarifa que li han col·locat. I després aquesta tarifa no és la correcta per no experimentar les pujades de preu. I l’altra hauria estat millor”, opina. Goneaga recorda que, actualment, el govern ha determinat que ho investigui la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), però també el decret d’estat d’alarma sí que va publicar i acordar com a normativa que a totes aquelles famílies que estiguin en risc d’exclusió o de vulnerabilitat social no se’ls pugui tallar el subministrament. “El problema, però, és saber qui està en aquesta situació, perquè moltes famílies no estan declarades com a tals. Sempre recomano a les persones en ERTO o sense feina que acudeixin als assistents socials, als ajuntaments, perquè els classifiquin en aquesta situació i puguin rebre ajuts i suport”, hi afegeix.

LES FRASES

Cal apostar al màxim per les energies renovables, que ens donen més flexibilitat en el sistema
Xavier Farriols
Membre de la Junta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya
Dins de la complexitat del sistema de preus, resulta molt fàcil alterar el mercat
Arantxa Goneaga
ADVOCADA CÍRCULO LEGAL

Denúncia i investigació pels talls de subministrament

El síndic de greuges ha obert una actuació d’ofici per demanar informació al Departament d’Empresa i Coneixement i a la companyia Endesa en relació amb les interrupcions en el subministrament elèctric en alguns municipis de Catalunya arran del temporal Filomena, segons va informar divendres a través d’un comunicat. El subministrament d’electricitat és un servei de caràcter essencial per a la vida quotidiana de les persones, va recordar.

Durant el temporal, diversos municipis de Catalunya, sobretot de les comarques del Priorat i la Terra Alta, van veure interromput el subministrament elèctric, en un context d’intensa nevada i temperatures extremament baixes. El síndic reiterava que no són casos excepcionals, ja que el 2010 i el 2017 va obrir actuacions d’ofici per raons similars.

D’altra banda, alguns ajuntaments, com el de Montcada i Reixac, van anunciar que denunciaran la companyia elèctrica per talls continuats en alguns nuclis del seu municipi, com ara el barri de Can Sant Joan. L’alcaldessa de Montcada, Laura Campos, es va reunir divendres amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, i representants de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Rubí i Gavà, que també s’havien queixat de problemes de subministrament elèctric. Durant la reunió, la Generalitat va considerar que la qualitat de la xarxa de subministrament és “bona”. “Potser els indicadors no són els més detallats, però són els que estableix la normativa estatal i no ens permeten ara obligar les companyies distribuïdores a efectuar inversions addicionals”, va puntualitzar el director general d’Energia, Manel Torrent. El govern vincula els talls de subministrament als barris deprimits i a pràctiques il·legals com el cultiu de marihuana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La guixolenca Estal Packaging, al fons mundial d’innovació del vidre i més present als EUA

SANT FELIU DE GUÍXOLS
economia

El govern replica a Foment: “Parlem amb Seat diàriament”

economia

Un consorci crea un sistema per verificar l’origen de l’oli d’oliva

tantxtant

“5centims.cat” en marxa

economia

Anem x Feina desautoritza Pimec i Foment

Felip VI visita Catalunya per avalar l’electrificació de Seat

barcelona

Reig Jofre, a punt per fer la vacuna de Janssen

barcelona

Les gallines, també confinades, ponen menys per l’estrès

Castelló d’Empúries

La UE i els EUA acorden suspendre durant quatre mesos els aranzels pels ajuts a Airbus i Boeing

Brussel·les