La Borsa
Més valors
Economia

Cristina Colom

Directora de Digital Future Society

“Estem en el camí de fer de Barcelona la capital europea de l’humanisme tecnològic”

La pandèmia ha fet veure a tots els actors que ens trobem en emergència digital
Des de la DFS, treballem per oferir recomanacions i bones pràctiques realistes

El think tank sobre tecnologia i capacitació ciutadana a escala global, la Digital Future Society (DFS), es va presentar el novembre del 2018, impulsat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona, la vicepresidència tercera del govern espanyol-ministeri d’Afers Econòmics i Transformació digital, i Red.es. Cristina Colom, llicenciada en econòmiques, experta en afers europeus, xarxes socials, comunicació corporativa i màrqueting, va assumir la tasca de liderar aquest ambiciós projecte, del qual és directora.

Després de gairebé dos anys de la seva creació, en quin punt es troba la DFS?
La pandèmia, en el nostre cas, ha provocat que tots els agents involucrats es posessin les piles i s’adonessin que estem en emergència digital. La tecnologia ha ajudat a fer que moltes activitats continuessin funcionant durant el confinament. Per exemple, en el camp de l’educació, la pandèmia va fer que es tanquessin un 90% dels centres de tot el món, però el 50% d’aquests centres no tenien accés a internet.
Què proposa la DFS davant l’emergència digital?
Els legisladors han hagut de reconsiderar les seves prioritats i posar al davant l’escletxa digital. I no estic parlant només d’infraestructures, sinó de la necessitat de situar gent capacitada i empoderada per accedir a la tecnologia. Em refereixo a donar aquest accés als més vulnerables, tenint en compte qüestions de gènere, col·lectius més necessitats i gent gran, per exemple.
El teletreball també s’ha imposat durant la covid-19. Què els planteja aquest nou model laboral?
Hi ha hagut canvis en els models de negoci. Hem vist sorgir plataformes digitals que han ajudat a continuar treballant, però també altres de nova creació. Però, qui protegeix aquests treballadors? Es necessita una legislació específica per a aquestes noves plataformes laborals digitals, sobretot per a les dones que hi treballen.
No s’està referint només als empleats d’empreses que han teletreballant durant el confinament i que ara ho fan alguns dies a la setmana?
Em refereixo a totes les plataformes que han sorgit durant la pandèmia i que han portat a nous models de negoci. Per exemple, a l’Índia s’ha aixecat tot un sector de bellesa i perruqueria per treballar a domicili. Gairebé tot són dones, les qui hi treballen, i no tenen cap dret laboral. Això s’ha de regular. A Europa hi ha països com França que ho tenen previst en la seva regulació laboral, però és dels pocs. Aquests treballadors han d’estar protegits.
Davant les situacions que ha evidenciat la covid-19, quin missatge es dona des de la DFS?
En primer lloc, tecnologies com la intel·ligència artificial, que s’ha fet servir per al reconeixement facial, han vist que pot provocar discriminació en funció de la raça, i amb això s’ha d’anar molt amb compte. En l’àmbit de l’educació, s’ha comprovat que no tothom té les mateixes oportunitats, i aquesta escletxa s’ha d’eliminar. També hem d’empoderar el ciutadà perquè sàpiga discriminar la informació real de les fakes news. Els exemples són molts, però des de la DFS oferim un missatge constructiu: els agents implicats, que tenen influència en les agendes corporatives o polítiques, han de treballar en tots aquests àmbits. I creiem que després del que la pandèmcia ens ha mostrat, tothom es posarà en marxa.
Quines són les línies de treball de la DFS?
Tenim quatre eixos: la inclusió digital, el futur del treball, l’ús i la governança de les dades i la reducció de l’empremta digital en el medi ambient. Per aconseguir tots aquests objectius, treballem amb agents locals i internacionals, i amb actors de pes com les Nacions Unides, el World Bank, el Banc Iberoamericà de Desenvolupament i Smart Africa, entre d’altres. Volem que actors de l’humanisme tecnològic seguin a la mateixa taula i ofereixin recomanacions i bones pràctiques als quatre eixos plantejats per la DFS. Intentem que totes les nostres accions tinguin un impacte.
Tot això, arriba a la societat?
Fem programes pilot a Barcelona, que volem estendre a altres ciutats de l’Estat. Són programes amb recomanacions per posar en pràctica. És molt important l’anàlisi i la reflexió, però s’ha d’anar més enllà i transmetre-ho a la societat. Per això les recomanacions han de ser realistes i escalables.
Si a Barcelona és on la DFS realitza els seus programes pilot, en el futur la ciutat pot arribar a ser el centre de l’humanisme tecnològic?
Sense dubte, dins d’Europa Barcelona pot arribar a exercir aquest rol de capitalitat. De fet, treballem perquè això sigui així; l’ecosistema de la ciutat ha estat el que ens ha permès fer el que fem.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les juntes de CaixaBank i Bankia aprovaran la fusió

Barcelona

Els empresaris de l’oci nocturn demanen tests d’antígens per poder obrir

girona
Economia

El Consorci de la Zona Franca aprova un pressupost amb 26,9 milions d’inversió

Pimec calcula que un 30% de les empreses tancarà i una de cada tres farà fora treballadors per la Covid-19

barcelona

El Sabadell prioritza el mercat intern i es vol vendre TSB

Barcelona

‘Regala Girona’, l’ajut al comerç i a la restauració

girona / LLORET DE MAR

Querella de Pimec contra Canadell per injúries

El Banc Sabadell encarrega a Goldman Sachs la venda de la filial britànica TSB

Barcelona

Gairebé una cinquantena dels 162 hotels que van tornar a obrir a Barcelona han tancat de nou

Barcelona