La Borsa
Més valors
Economia

Uns centres urbans buits albiren un futur incert per a la majoria d’establiments

La pandèmia ha traslladat l’interès del consumidor al barri, un fet que anuncia greus dificultats per al comerç i la restauració de les vies més transitades

La crisi sanitària causada per la covid-19 ha fet que els ciutadans s’estimin més passejar i consumir pel barri que dirigir-se al centre de la ciutat. Així ho indica un estudi paneuropeu realitzat per Mastercard, empresa de mitjans de pagament, que conclou que almenys tres de cada quatre ciutadans de l’Estat s’estima més fer sortides de proximitat. A més, a l’hora de fer la compra, un 82% tria establiments regentats per persones conegudes, ja que confien en les recomanacions que reben.

El consum de proximitat s’obre pas, cada vegada més intensament, un fet que acabarà influint en el model comercial dels carrers del centre de les ciutats, sobretot perquè molts dels establiments acabaran tancant definitivament. Segons l’estudi de Mastercard, el 36% de les pimes creuen que els caldrà d’un a tres anys per recuperar-se de l’impacte de la covid-19.

Aquestes xifres ja són majúscules, però malauradament les que ofereix Comertia se situen per sobre. L’associació catalana de l’empresa familiar del retail ha alertat el govern de l’Estat del risc mortal del 50% de les empreses de comerç i restauració en cas que no s’allarguin els ERTO fins al desembre de l’any vinent, alhora que reclama ajuts econòmics per a la recuperació d’aquests sectors. Comertia va anotar una disminució de les vendes del 14,2% el setembre passat, amb un descens del 45% en oci i cultura, un 31% en restauració i un 34,7% en alimentació no bàsica. D’altra banda, els sectors que van tenir un millor comportament, gràcies a les vendes en línia, van ser el de la moda (94,5%), el de l’alimentació (85%) i el de la llar (40%).

Poc trànsit i vendes.

Sense tenir en compte l’alimentació bàsica, Comertia està presentant des de l’inici de la pandèmia unes xifres que preocupen el sector: les vendes dels seus socis van caure un 53,6% el maig, un 17,5% el juny, un 18,6% el juliol i un 16% l’agost. D’altra banda, confirmen que dos de cada quatre consumidors s’estimen més comprar al barri, mentre que un de cada quatre ho fa a través d’internet. L’associació també alerta del fet que del 78% de les empreses sòcies que han negociat una reducció dels lloguers dels establiments, un 10% no ha aconseguit els objectius.

“Barcelona és de les ciutats de l’Estat que ha perdut més trànsit de vianants als carrers comercials més cèntrics”, segons Sònia Lamela, cap de màrqueting de TC Group, líder en sistemes de retail intelligence. “Fa tres setmanes, les xifres se situaven en un descens del 44% a la capital catalana, en comparació amb el mateix període de l’any passat”, indica Lamela. Aquesta tendència és similar a les principals ciutats de l’Estat, on el trànsit de vianants va baixar de mitjana un 30% entre el 27 de juliol i el 30 d’agost, tot i que Barcelona i Madrid comparteixen el segon lloc amb menys visitants l’agost passat.

Segons Lamela, “Barcelona va anotar un increment del trànsit de vianants de l’11% al gener i del 14% al febrer, i la xifra va caure fins al 95% a l’abril, mentre que Madrid va passar d’unes xifres positives del 46% i el 45% el gener i febre passat, respectivament, a un descens del 93% a l’abril”. Pel que fa a Catalunya, segons dades de TC Group, el trànsit de vianants va baixar el setembre passat un 25% a Tarragona, un 20% a Lleida i un 23% a Girona. A Barcelona ciutat, la Diagonal va perdre el setembre un 19% de vianants; el passeig de Gràcia, un 52%, i la rambla de Catalunya, un 40%. “L’impacte en la restauració i el comerç ha estat enorme”, comenta.

Càlcul del risc.

En esclatar la pandèmia, Eixos.cat, un observatori econòmic digital barceloní que ofereix informació als agents econòmics que operen al territori, va crear, juntament amb el MIT, un model de càlcul predictiu de l’impacte de la covid-19 en el comerç. Aquest model permet establir predictivament el risc dels establiments de patir estrès financer excessiu, fet que provocaria el tancament del negoci. Per realitzar-lo, els algoritmes tenen en compte si l’activitat és essencial o no i si es veu obligada a tancar temporalment o no; si és intensiva en mà d’obra, si emmagatzema producte en el punt de venda i si aquest caduca.

Els resultats no estaran a punt fins al febrer, però a hores d’ara ja s’albira, per exemple, un coeficient de risc molt alt en el sector de la restauració i l’hostaleria, en negocis com ara bars de copes i discoteques, hotels, restaurants, bars de tapes, cafeteries i menjar ràpid. “L’avaluació de riscos indicarà les baules més febles de la cadena per tal que s’hi pugui posar remei i s’eviti el tancament de negocis. La predicció del que pot passar ho fa possible”, indica David Nogué, fundador i conseller delegat de l’observatori, que està convençut que “molts negocis estan aguantant fins a la campanya de Nadal, tot i que després no podran seguir si no reben ajuts amb urgència”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les juntes de CaixaBank i Bankia aprovaran la fusió

Barcelona

Els empresaris de l’oci nocturn demanen tests d’antígens per poder obrir

girona
Economia

El Consorci de la Zona Franca aprova un pressupost amb 26,9 milions d’inversió

Pimec calcula que un 30% de les empreses tancarà i una de cada tres farà fora treballadors per la Covid-19

barcelona

El Sabadell prioritza el mercat intern i es vol vendre TSB

Barcelona

‘Regala Girona’, l’ajut al comerç i a la restauració

girona / LLORET DE MAR

Querella de Pimec contra Canadell per injúries

El Banc Sabadell encarrega a Goldman Sachs la venda de la filial britànica TSB

Barcelona

Gairebé una cinquantena dels 162 hotels que van tornar a obrir a Barcelona han tancat de nou

Barcelona