La Borsa
Més valors
Economia

Els advocats preveuen un “augment exponencial” de les demandes d’insolvències pel “sobre endeutament” de la població

Els experts veuen “lògic” establir un marc comú a la Unió Europea però adverteixen de la manca “d’unitat política”

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) preveu un “augment exponencial” de les demandes de la llei de la segona oportunitat a conseqüència de la crisi del coronavirus. “Hem vist un augment de les consultes, però quan s’aixequi l’estat d’alarma es preveu un increment significatiu de les reclamacions”, coincideix la directora estratègica del despatx Arianna Serras i Advocats, Arianna Serras, en declaracions a l’ACN. En l’àmbit europeu, els experts veuen “lògic” establir un marc comú per fer front als processos d’insolvència, però no preveuen una harmonització en els pròxims anys. Entre altres aspectes, destaquen les diferències entre els estats i adverteixen de la manca “d’unitat política”.

El tancament dels locals comercials o el creixement de l’atur reduiran els ingressos de la població que, al mateix temps, haurà de continuar fent front als deutes com les hipoteques o els crèdits. En aquest context, el secretari de l’ICAB, Jesús Sánchez, preveu un increment de l’endeutament de les famílies. “En algun moment s’haurà de fer front a l’acumulació natural dels impagaments”, ha afegit Serras.

La llei de la segona oportunitat permet exonerar els deutes de fins a cinc milions d’euros a totes les persones físiques. El procés s’inicia amb una negociació extrajudicial per intentar arribar a un acord amb les parts creditores. En cas que no sigui possible, es tramita el procés judicial, que implica també la liquidació de tot el patrimoni del demandant.

“L’actual escenari econòmic, molt delicat i preocupant, pot ser una oportunitat perquè els acords de refinançament, els acords extrajudicials de pagament i la segona oportunitat es facin servir més freqüentment”, ha coincidit el president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentín Pich.

Els concursos de creditors de persones físiques van créixer un 58% el 2019. Aquesta dada podria ser un “indici” de possibles casos de la segona oportunitat, segons el Registre d’Economistes Forenses del Consell General d’Economistes.

“És una llei espectacular”, ha manifestat Sánchez, en referència al procediment “àgil i senzill” de la segona oportunitat. Tot i això, el secretari de l’ICAB ha assegurat que “ha quedat empitjorada” per la publicació del text refós, que entrarà en vigor al setembre.

El document “ha modificat” el contingut de la norma, partint de la premissa que el crèdit públic no es pot exonerar. Sánchez assegura que aquest canvi “posa en risc” la finalitat de la llei, ja que dona a entendre que l’administració podrà continuar reclamant el deute, independentment de la segona oportunitat.

Per a Pich, el text definitiu millora la regulació dels acords de refinançament. Tot i això, el president del Consell General d’Economistes d’Espanya ha demanat transposar la Directiva d’Insolvència europea, el termini d’aplicació de la qual finalitza el juliol de 2021.

“Seria lògic establir un marc comú si tens un mercat comú”

Fins ara, la Unió Europea ha fet passos “modestos” per intentar harmonitzar els marcs legals per fer front als processos d’insolvència, però ara per ara cada estat continua tenint la seva pròpia legislació i els experts no preveuen una harmonització en els pròxims anys.

“Seria lògic establir un marc comú si tens un mercat comú”, apunta l’expert en lleis d’insolvència i professor de la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg Stephan Madaus, que diu que fins i tot la definició d’insolvència és diferent segons l’estat. “Els processos, els calendaris i les opcions que tens són diferents”, indica.

Com Madaus, el president del grup d’acadèmics INSOL Europe i professor de la Universitat Charles de Praga, Tomas Richter, considera que “tindria sentit” crear un sistema harmonitzat a la UE. Amb tot, no creu que sigui possible ara mateix perquè hi ha moltes diferències entre els estats i no hi ha prou “unitat política”.

“No crec que la UE pugui impulsar ara mateix una normativa com aquesta de cap manera”, assegura Richter, mentre el professor de l’Escola d’Economia d’Estocolm Bo Becker afegeix que “el gran impediment” per tenir un marc comú europeu és que els processos d’insolvència estan relacionats amb altres lleis, com la contractual o la corporativa, que també són diferents segons l’estat.

Tanmateix, Madaus considera que la UE sí que ha fet “passos modestos” per fixar uns criteris bàsics en els processos d’insolvència. “Cal entendre que la insolvència està relacionada amb la llei civil d’un país, amb la de contractació i la comercial. No només hi ha un enfocament diferent en la llei d’insolvència, sinó en la manera en què s’aborden qüestions socials o legals. Això ho fa molt complicat”, apunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els ODS creixen en l’estratègia empresarial

barcelona

Productes no venuts, al Banc dels Aliments

GIRONA

Una gironina, al capdavant de la Fefic

Girona
L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

Barcelona
Economia

Foment demana que s’acceleri la licitació d’obra pública

Economia

Mor als 74 anys Rafael Español, qui va ser president de La Seda

Cooperatives, entre la ideologia i el pragmatisme

barcelona

La inversió en ciències de la vida creix el 3% i arriba als 112 milions

Barcelona

La xifra d’afectats per ERTO a Catalunya es redueix un 38,2% al juny amb la represa de l’activitat

Barcelona