La Borsa
Més valors
Economia

Més de 180 municipis catalans revisaran a l’alça el cadastre el 2020

Tarragona, Girona, Vielha, Badalona, Valls, Reus, Montblanc, Puigcerdà, Gavà o Granollers podrien apujar l’IBI

Un total de 184 ajuntaments catalans, entre els que es troben Girona i Tarragona, han sol·licitat al ministeri d’Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l’impost sobre béns immobles (IBI).

D’aquests 184 municipis catalans, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d’entre el 3% i el 5% per a un total de 182 d’aquests, ja que l’anterior revisió s’havia realitzat en dates anteriors al 2011.

Només en dos municipis de Lleida que han sol·licitat la revisió (Artesa de Lleida i Os de Balaguer), els nous valors implicaran una correcció a la baixa (del 3%), ja que els últims daten del 2011.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dissabte l’ordre del ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província.

Els ajuntaments poden sol·licitar l’actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat.

A Barcelona revisaran el valor cadastral municipis com Alella, Arenys de Mar, Vilassar de Dalt, El Masnou, Malgrat de Mar, (Maresme), L’Hospitalet de Llobregat i Badalona (Barcelonès), Esparreguera, Gavà, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), Granollers, Sant Celoni, La Roca, Les Franqueses i Mollet del Vallès, Barberà i Castellar del Vallès, o Cubelles (Garraf).

A les comarques gironines, a banda de la capital, també revisaran el valor cadastral localitats com Besalú (Garrotxa), Begur, Palafrugell, Pals, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Camprodon (Ripollès), L’Escala, Peralada, Portbou, El Port de la Selva (Alt Empordà), Vilobí d’Onyar, Lloret de Mar (Selva) i Puigcerdà.

De la demarcació de Lleida, es revisarà el cadastre de municipis com Bellver de Cerdanya, Guissona (Segarra) o Vielha. A Tarragona, es modificarà el cadastre de llocs com Alcanar (Montsià), Ascó (Ribera d’Ebre), Cambrils, Vandellòs i Reus (Baix Camp), Tarragona, Roda de Berà i Constantí (Tarragonès), L’Espluga de Francolí i Montblanc (Conca de Barberà), o Valls.

En dos dels 184 municipis catalans que han sol·licitat la revisió, com Montesquiu (Osona) o Celrà (Gironès) no s’han revisat els valors des del 1985. Els següents més antics, de 1986, són els de Cercs (Berguedà), Guardiola de Berguedà, Palafolls (Maresme), Besalú (Garrotxa), Caldes de Malavella (Selva), Puigcerdà i Torroella de Montgrí i Corçà (Baix Empordà). D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.

Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l’increment del que paguen els propietaris.

A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.

El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d’actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van revisar els seus valors cadastrals per última vegada entre el 2011 i el 2013 es preveu un coeficient de 0,97 que implica una reducció del 3%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El conseller delegat de CaixaBank, sobre la fusió amb Bankia: “Barcelona seguirà tenint un pes clau en la nova entitat”

Barcelona

Espanya lidera l’atur juvenil a la UE al setembre amb una taxa més de 20 punts per sobre de la mitjana

Brussel·les

L’economia espanyola es dispara un 16,7% entre juny i setembre després del sotrac del segon trimestre

madrid

El benefici de CaixaBank cau un 42,6% fins als 726 milions els primers nou mesos de l’any

valència

Banc Sabadell guanya 203 milions fins al setembre, un 74% menys per la pandèmia

barcelona

El govern aboca 300 milions més a compensar els danys

barcelona
ERNEST PLANA LARROUSSE
President de la patronal FOEG

“El món industrial té les coses clares i en sortirà reforçat”

GIRONA

La Fundació Comas analitzarà el futur turístic en format virtual

girona
UNIÓ EUROPEA

Moren almenys 140 immigrants en el naufragi d’una barca