La Borsa
Més valors
Economia

Declaren Lagarde culpable, però li perdonen la pena

Condemnen la cap de l'FMI per negligència en el cas Tapie, però no la castiguen per la “reputació internacional” que té

La sentència fa perillar el càrrec d'una de les dones més poderoses del món

Bomba al Fons Monetari Internacional (FMI). França va declarar ahir culpable de “negligència” la seva directora gerent, Christine Lagarde, per l'escàndol Tapie de desviament de diners públics quan era ministra d'Economia de Nicolas Sarkozy. La Cort de Justícia de la República, formada per dotze parlamentaris i cinc jutges, però, va decidir perdonar-li la pena, al·legant que la “personalitat i reputació internacional” de Lagarde i la gravetat de la “crisi financera mundial” que va haver de gestionar el 2007 són atenuants.

La condemna, a més, no apareixerà en els seus antecedents penals. Aquesta sentència contradictòria, però, pot posar en perill la carrera i el càrrec a Washington d'una de les dones més poderoses del món.

L'FMI va anunciar ahir mateix que reunirà la seva direcció executiva “per analitzar els esdeveniments”. Lagarde és la seva tercera cap consecutiva que s'asseu al banc dels acusats, després de Rodrigo Rato i de Dominique Strauss-Kahn, que van haver de plegar abans d'hora. El judici s'ha celebrat, precisament, a la mateixa sala on Maria Antonieta, l'última reina de França, va ser condemnada a mort el 1793.

Lagarde, de 60 anys, ni tan sols es va esperar que el tribunal dictés sentència i va volar cap a Washington abans.

Lagarde va deixar fer a Sarkozy i va permetre que el seu amic, exministre i controvertit empresari Bernard Tapie cobrés una indemnització multimilionària. Tapie era el propietari d'Adidas, però el 1973 va fer fallida i la va vendre per 315 milions d'euros a Crédit Lyonnais. L'any següent, aquest banc estatal va aconseguir col·locar la marca esportiva per més del doble, per 701 milions, i Tapie el va denunciar per estafa. El 2007, i després de més de tres dècades de contenciós judicial enquistat, la llavors ministra Lagarde va acceptar resoldre el conflicte amb un arbitratge privat, que va donar la raó a Tapie.

L'Estat francès el va haver d'indemnitzar amb 404 milions d'euros, però l'any passat la justícia francesa va anul·lar aquesta sentència i va retreure a Lagarde la seva “negligència”, que la sentència d'ahir confirma.

Aquesta xifra de 404 milions incloïa 45 milions lliures d'impostos en concepte de perjudici moral, una quantitat “exorbitant”, segons el tribunal. Lagarde no va presentar cap recurs a aquest arbitratge privat, tot i que la seva decisió era “nefasta” per a les finances públiques. El govern francès es va afanyar després de conèixer la decisió a defensar Lagarde, assegurant en un comunicat que dirigeix l'FMI “amb èxit” i que hi continua “confiant”. Lagarde és la quarta exministra condemnada per aquest tribunal per a aforats, que es va crear el 1993 i que fa dues setmanes va castigar el socialista Jérôme Cahuzac a tres anys de presó per frau fiscal i blanqueig.

El consell executiu de l'FMI es reunirà pròximament per analitzar els esdeveniments
Gerry Rice
Director de Comunicació de l'FMI
Lagarde compleix el seu mandat a l'FMI amb èxit i el govern li manté tota la seva confiança
Govern francès

L'ombra judicial maleeix l'FMI

V.Sancho

Ser cap de l'FMI és vist per molts com el colofó de qualsevol carrera política lligada a l'economia i, fins i tot, com a pas previ per a una posició encara millor com la presidència del govern, per exemple. És una cadira per la qual tothom es baralla: ser al capdavant de l'organisme financer internacional més important ho mereix, no només com a fi, sinó com a mitjà.

No obstant això, una ombra fosca ha perseguit l'organisme i els últims tres directors gerents: tots han estat involucrats en processos judicials que han tacat la imatge de l'organisme i han col·locat una mena de maledicció sobre la cadira del màxim responsable de l'FMI. Des de fa una dècada, tots els directors gerents han passat pels jutjats.

El cas més suculent va ser el del francès Dominique Strauss-Kahn (2007-2011), obligat a renunciar després de ser acusat d'assetjament sexual en un hotel de Nova York. Va ser absolt, però es va descobrir un submón de sexe i vida privada de dubtosa moral. La seva imatge emmanillat va fer la volta el món i li va tancar les portes a l'Elisi.

El seu predecessor, l'espanyol Rodrigo Rato (2004-2007), també va abandonar el càrrec al capdavant de l'FMI abans d'hora, però l'enfrontament amb la justícia no va arribar fins més tard. Acusat formalment de delictes de frau i blanqueig de diners durant la seva etapa de gestió a Caja Madrid i Bankia, la reputació de Rato, com la de Strauss-Kahn, va caure en picat.

El veredicte del cas de Christine Lagarde és l'últim de la unió malèfica entre delictes i alts càrrecs de l'FMI. Tot i que no està previst que renunciï al càrrec de manera immediata (acaba de renovar el mandat per als pròxims cinc anys sense oposició), la imatge i la credibilitat de l'FMI i els seus líders torna a estar en dubte. I la cadira més important, fins ara tan desitjada, potser ja provoca més recels que alegries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Noves perspectives

Catedràtic d’estructura econòmica / IQS School of Management / @sninobecerra

Empreses que sortiran reforçades de la covid-19

Degà de la UPF Barcelona School of Management. Catedràtic de la UPF. Membre de la junta del CEC i ACCID

Sobre la reconstrucció

Emprenedora

Primer inventari financer postconfinament

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
DE MEMÒRIA

Benefici o renda a Madrid?

Professor de Política Econòmica de la UB

De marginals a essencials, però arruïnats

doctor en economia de la UOC

La innovació, assignatura pendent

catedràtic de bioquímica i biologia molecular. Universitat de Barcelona

‘Start-ups’ que són referents

Barcelona
PAU GARCIA-MILÀ
EMPRENEDOR. FUNDADOR D’EYEOS, BANANITY, IDEAFOSTER I LA INCUBADORA INBRAINS I ZEVE

“La perseverança és l’essència dels emprenedors”

Barcelona