La Borsa
Més valors
Economia

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Una gran aposta pel turisme de qualitat

No es renuncia al model de sol i platja, però s’està potenciant l’oferta cultural i esportiva, que atreu visitants amb un nivell adquisitiu mitjà i alt

El turisme de Sant Feliu és familiar i de segona residència

Els visitants dormien en cases i una nit costava 25 pessetes
El turista buscava sol i platja, toros i flamenc, i menjar i beure molt

El turisme de Sant Feliu de Guíxols és familiar i de segona residència, principalment de Barcelona. També tenen turisme provinent de l’Estat espanyol i de França. I aquest és el visitant pel qual es vol continuar apostant. “Sant Feliu és una ciutat turística, amb sol i platja, i no hi renunciem, però també apostem fermament pel turisme cultural i esportiu, que atreu turistes amb un nivell adquisitiu mitjà i alt”, assegura la regidora de Turisme, Núria Cucharero, que explica que també estan treballant en el turisme inclusiu. L’Ajuntament també aposta per desestacionalitzar l’oferta amb diverses activitats i propostes. “Tenim un calendari d’esdeveniments molt potent”, comenta Cucharero. A més de les exposicions al Museu Thyssen i el Festival Porta Ferrada, “que porta molta gent al poble”, també s’organitzen rutes i activitats aquàtiques, exposicions temporals, campanyes gastronòmiques i moltes altres activitats. El turisme a Sant Feliu de Guíxols va començar entre els anys quaranta i cinquanta. Va créixer ràpid. Entre els seixanta i setanta, ja hi havia a la població vuit agències de viatges, i el turista, bàsicament anglès, alemany i francès, venia a passar-s’ho bé. “Buscaven sol i platja, flamenc –encara que aquí fos descafeïnat–, toros, i menjar i beure molt”, explica Alfons Hereu, que havia treballat en una agència de viatges de Sant Feliu i aquests darrers tres anys fa de guia en les visites guiades Guíxols Experience.

Els turistes que venien a la Costa Brava no ho tenien fàcil. El viatge era llarg i amb molts canvis de transport fins que arribaven a Caldes de Malavella, on els anaven a buscar i els repartien entre Sant Feliu, Tossa de Mar i Lloret, per una banda, i l’Estartit i l’Escala, per l’altra. “Els anglesos, que era el turisme que jo portava majoritàriament –tot i que l’agència per a la qual treballava també portava francesos i belgues–, tenien tirada per l’Estartit i Lloret de Mar –Loret, que en deien ells–”, explica.

Als anys seixanta, a Sant Feliu no hi havia gaires hotels i els turistes s’havien d’allotjar en cases particulars. Una habitació, segons recorda Hereu, valia 25 pessetes per nit. En aquell moment, Hereu era jove i ajudava el seu pare, que treballava per a Viatges Marsans, amb els turistes que arribaven al poble. “Els acompanyava a les cases on s’havien d’allotjar. Una de les cases que allotjaven turistes era coneguda com «la de la mare i la filla», i ja et pots imaginar per què, però jo era molt innocent aleshores i no en vaig saber res”, assegura Hereu, que manté que era una època molt divertida.

Entre els programes que s’oferien als clients en aquella època –“el pare en va guardar alguns originals des del 1952 fins al 1976”–, hi ha un viatge de l’any 1952 de Sant Feliu a Tossa de Mar d’un dia, que costava 50 pessetes per persona (que ara vindrien a ser uns 0,80 cèntims). Aquest és el viatge que l’agència Marsans feia cada dilluns. Però els dimarts anava a Tamariu i al far de Sant Sebastià, que costava 75 de les antigues pessetes; els dimecres, el viatge programat era a Banyoles i Girona; divendres, a Aiguablava i Fornells –“ara no s’hi pot ni baixar amb cotxes particulars i llavors s’hi anava amb un autobús de 25 places”–, costava 117 pessetes, i diumenge, un clàssic, anar a veure una cursa de braus a Barcelona per 185 pessetes agafant l’entrada al sol. I alguns d’aquests viatges es podien anunciar com un dels programes que Hereu encara conserva del 1956, que diu, en castellà: “Excursions diàries a les més suggestives i pintoresques platges de la Costa Brava. Calella i Llafranc, amb dinar en aquesta última platja, 98 pessetes.” Tot això, segons Hereu, amb moltes ganes de passar-ho bé i ingerint molt d’alcohol. “Barrejaven de tot, perquè ho volien provar tot i agafaven unes borratxeres...”, diu.

El turisme cultural, en aquella època, era inexistent. Visitaven la catedral, la Sagrada Família i les fonts de Montjuïc a Barcelona; Tossa, “perquè era molt maco i en aquell moment molt verge”; Banyoles, per l’estany; el far de Sant Sebastià, “perquè no n’havien vist mai cap”, i poca cosa més. “El record que jo en tinc, dels anglesos i alemanys, és que estalviaven tot l’any per poder fer les seves vacances. Quan arribaven aquí, s’ho gastaven tot en sortides, menjar, viatges i, si podien lligar amb algun paleta, molt millor”, comenta divertit.

Llocs d’interès

Entre els llocs interessants per visitar de Sant Feliu de Guíxols, hi ha el monestir benedictí, el màxim exponent patrimonial de la vila. Conserva elements tan importants com la seva part més antiga, la romànica Porta Ferrada (segle X), que ha esdevingut tot un símbol. El conjunt monumental del monestir està considerat bé cultural d’interès nacional. També l’ermita de Sant Elm (1723).

El “Casino dels Nois” (nou Casino La Constància), que està allotjat en un immoble modernista mossàrab, i la Casa Patxot, que havia estat la llar del ric industrial ganxó Rafael Patxot i que es va construir entre el 1917 i el 1920, són altres indrets que es poden veure. La Casa Patxot durant molts anys va ser un observatori astronòmic del mateix Patxot i avui hi ha la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols.

A Sant Feliu de Guíxols hi ha nombroses cases senyorials, que es van construir entre finals de l’any 1800 i principis del 1900. Eren cases que va construir la burgesia que es dedicava al sector surer i taper. Entre aquestes construccions, destaca la Casa Albertí (final del segle XIX), la Casa Gaziel (1880), la Casa Sibils (1892), la Casa Pecher (1894), la Casa Maynegre (1898), la Casa Ribot i la Casa Sala (totes dues del 1904), la Casa Maruny (1909), la Casa Girbau (1910) i la Casa de la Campana (1911).

FITXA

Habitants: 21.824 Extensió: 16,23 km² Establiments hotelers: 25 Places hoteleres: 1.982 Hotels i pensions: 7 Hotels d’1 estrella: 3 Hotels de 2 estrelles: 5 Hotels de 3 estrelles: 5 Hotel gran luxe: 1 Càmpings: 1 Places de càmping: 396 Apartaments: 929 Platges i cales: cala Ametller, cala des Cranc, cala del Peix i cala dels Mussols, cala de Port Salvi, cala del Molí, cala del Vigatà, cala Jonca, cala Maset, cala Urgell, Canal de Natació, platja de Can Dell, platja de Sant Feliu, platja de Sant Pol, platja dels Canyerets, sa Caleta. Rutes dels miradors: Sant Elm. Sortida de l’ajuntament. 2,57 quilòmetres. Camí de ronda. Sortida de cala Jonca. 2,32 quilòmetres.
JOSEP CAMÚS

“En l’època gloriosa, servíem molt peix”

Josep Camús és el propietari d’El Cau del Pescador, un restaurant que va obrir fa 34 anys amb el peix fresc com a base de la seva cuina. Durant els caps de setmana i a l’estiu, per poder-hi dinar cal reservar abans. Explica que antigament els clients no miraven ni la carta quan hi anaven a sopar i que ara ofereixen menús d’un nivell mitjà-alt, però sempre de peix i de productes de temporada.

Com ha evolucionat el turisme en el món de la gastronomia?
Nosaltres no tenim turisme. El nostre client és el resident i el de segona residència de Girona, Barcelona i Osona, entre d’altres. El nostre és un restaurant una mica especial, perquè tot és a base de peix de costa i cuina de temporada. Hi ha turistes que no entenen el sentit del nostre restaurant, perquè no tenim espaguetis ni hamburgueses, que és el menjar que es porta ara.
Es menja igual que anys enrere?
No. Abans de la crisi la gent ni obria la carta quan venia a menjar. Demanava peix al forn o a la sal o un pica-pica. No mirava el que es gastava. Ara no és així. La gent vol saber al final de l’àpat quant li pot costar. I, tot i que també fem cartes, entre setmana oferim un menú arreglat d’un nivell mitjà-alt (uns 20 euros entre setmana i uns 30 els caps de setmana) i la gent s’hi ha acostumat. En l’època gloriosa era espantós el volum de peix que arribàvem a servir.
I aquest descens el va provocar la crisi?
Una part, sí. Però Sant Feliu va viure un descens del turisme. Vam perdre hotels i residència. Ara encara tenim un problema gravíssim d’aparcament i no hi ha manera que el resolguin, però es respira un altre aire.
Què vol dir?
Que havia quedat molt baix turísticament i ara està evolucionant cap a un turisme de qualitat, i amb residència de qualitat. I ens estem diferenciant d’altres pobles de la Costa Brava que tenen turisme de masses.
I això per què ha passat?
Jo penso que hi ha influït que en clau de poble s’hagin fet millores, com per exemple les obres que s’han fet al passeig. Hi ha hagut gent que les ha criticat, però jo penso que han acostat el poble al mar. I també els nous hotels que han obert i els que s’han rehabilitat i han pujat de categoria, i les botigues, que també s’han posat al dia i s’han modernitzat, i s’ha tornat al comerç clàssic. Tot això està portant un client de qualitat. I això ho notem al restaurant. Sant Feliu està agafant un altre aire. Fins ara Sant Feliu era un poble mort.
Quant temps fa que es nota el canvi?
No gaire. Tres o quatre anys. Ha evolucionat moltíssim i hem sortit del boom turístic de masses que no ens porta enlloc.
Al juliol el sector ha punxat. Vostè com ho ha tingut?
Ha anat bé. Hem tingut gent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.