Cultura

novel·la

d. sam abrams

Sara Amat: ser o no ser

Una de les àrees més problemàtiques i difícils de la narrativa moderna i contemporània són les novel·les i els contes que giren a l'entorn d'un protagonista jove. Sovint la crítica maltracta aquestes creacions perquè per error es deixen guiar només per l'edat física del protagonista, relegant les obres a la categoria de literatura juvenil. Per això hem trigat tants anys a adonar-nos que novel·les com Mouchette, de Bernanos, Kim, de Kipling, i Allò que Maisie sabia, de James, o, fins i tot, L'illa del tresor i Peter Pan, eren obres adreçades a un públic lector adult. En alguns casos, però, ha quedat ben clar des de l'inici i el Retrat de l'artista adolescent, de James Joyce, en seria un bon exemple.

Ho sapiguem o no, ha estat i és un dels grans reptes de la narrativa moderna i contemporània escriure una novel·la que presenti un jove que sigui plausible, és a dir, que sigui un jove de veritat, creïble i, alhora, que esdevingui un suport o un pretext a través del qual l'autor pugui expressar idees que superen clarament els paràmetres mentals del protagonista. És un joc creatiu arriscat que es fonamenta en una trampa ben dissimulada. Maisie sap molt més del que pot saber a la seva edat, però James la construeix tan bé que ens empassem el frau sense oposar cap resistència. 

Pep Puig (1969), el novel·lista i contista terrassenc, ha intentat seguir el camí de Bernanos, Kipling i James, però no se n'ha sortit, al meu parer. La vida sense Sara Amat és a mig camí dels dos extrems possibles: és massa sofisticada per ser una novel·la juvenil i no és prou madura i complexa per ser una lectura enriquidora per a adults. El relat dels 12 dies de la fuga de Sara Amat durant les vacances d'estiu, amagada a casa de l'àvia Maria, cal Sabater d'Ullastrell, del coprotagonista, Pep Puig, no s'enlaira més enllà del món real d'un noi pre-adolescent que entra tímidament a l'adolescència. En canvi, Sara Amat se'n passa per l'altre costat perquè és poc versemblant o consistent, ja que és una mena de Lolita desvetllada però desproveïda de la seva potent càrrega de contradiccions naturals.  Pep vola massa baix i Sara vola més alt però sense gruix, sense credibilitat.

La novel·la de Puig és el que anomenen un fracàs magnífic. La novel·la no acaba de quallar, però altrament té molts mèrits artístics, com la llengua, l'estructura, l'argument, el ritme narratiu, el marc temporal... Amb tants elements a favor és una veritable llàstima que l'autor no fes el salt formal i conceptual que exigia el text.

L'apunt
Pep Puig i Ponsa va néixer a Terrassa el 1969. Actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna (Empúries), va obtenir el premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Després va publicar la segona, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries), i quan havia de venir la tercera, no va venir. El que va venir, en canvi, va ser el seu primer fill. Per sort, la vida no sempre és lineal, com ho demostra el recull de contes L'amor de la meva vida de moment (L'Altra).
la vida sense la sara amat
Pep Puig
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa Barcelona, 2016
Pàgines: 296
Preu: 20 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.