Cultura

la crònica

L'humor fa la guerra

Una ciutat està sent estretament vigilada per raons humanitàries per unes suposades forces del bé, en missió de pau. La tensió entre els habitants de la ciutat i els seus presumptes alliberadors va en augment. Una gran batalla està a punt de començar. En aquesta atmosfera es desenvolupa l'obra Guerra, que es va veure dissabte a l'Auditori de Girona en el marc del festival Temporada Alta. A través de projeccions de vídeo i del que ells anomenen efectes “multimerda”, la música i el teatre confronten cara a cara un soldat (Albert Pla), una ciutat (Fermin Muguruza) i un músic (el productor musical Refree). Les armes de destrucció massiva utilitzades: l'humor i la denúncia.

L'espectacle comença amb una paròdia de les comunicacions entre militars entre Pato Uno i Ganso Mareado, emulant converses que bé podrien recordar les del gran humorista Miguel Gila: “¿Es el enemigo? Que se ponga.” És la primera casella d'un joc de la guerra que trasllada l'espectador a diversos escenaris. Entre ells, els murs de la vergonya, no tan sols els que s'aixequen amb totxos i ciment, o de metall i filferro tallant, com s'estan fent ara mateix a l'Europa del segle XXI, sinó també aquells que ens construeixen a casa nostra, amb Grans Hermanos i futbol perquè ens despistem i no vegem la realitat. Una realitat, unes guerres i unes injustícies que veiem i vivim majoritàriament asseguts còmodament al sofà de casa amb un comandament a distància a la mà. Un dels missatges de Guerra és que aquesta actitud ens fa còmplices. I si decidim fer alguna cosa, doncs ens fan partícips de falsos espectacles de llums, colors i focs d'artifici de concerts solidaris i suposats actes benèfics en nom de la pau i la llibertat, quan al darrere s'amaguen, gairebé sempre, interessos de marques, polítics o grans multinacionals. Res no ho fan gratuïtament.

El caos, música estrident, efectes visuals, surrealisme, incoherència i paranoies de Guerra fan imbuir l'espectador en una atmosfera irremeiablement perduda en els llimbs. Tot plegat per fer despertar els sentits i preguntar-nos si és cert que, com ens volen fer creure, les guerres són inevitables, necessàries i fins i tot heroiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.