Cultura

Festival de foc i multituds

Milers de persones van assistir ahir a l'espectacle inaugural de Temporada Alta, ‘Cerimònia del foc', que tornarà a ocupar avui el Barri Vell

“Hem volgut acostar el teatre a la gent que normalment no hi va”, diu Sunyer

Un cantautor elèctric semblava una al·lucinació de David Lynch

A pesar de la humitat ambiental i d'unes condicions meteorològiques no gaire favorables, a les 20.30 h en punt es va apagar ahir al vespre l'enllumenat públic de bona part del Barri Vell de Girona i uns singulars personatges amb barrets van començar a encendre els milers d'espelmes que són la base visual de la Cerimònia del foc. Aquest espectacle de carrer de la companyia francesa Carabosse –amb la col·laboració dels locals Diables de l'Onyar– va inaugurar una nova edició del festival Temporada Alta i es podrà tornar a veure avui als mateixos espais per on ahir van transitar durant tres hores milers de persones: gent de totes les edats, atreta per la màgia ancestral del foc, combinada amb música en directe, instal·lacions artístiques, petits autòmats i altres atraccions sorprenents i/o desconcertants –vells magnetòfons penjats en arbres, que reproduïen reflexions sobre el present, la vida i l'eternitat: poca broma–, repartides al llarg d'un itinerari que, per la coincidència d'escenaris, semblava una versió nocturna de Temps de flors, cues incloses.

La plaça de Sant Feliu i la de la catedral van ser dos dels punts calents del trajecte: en el primer cas, i a pesar que als operaris els va costar un patiment aconseguir encendre les flames sota el pont, la visió d'una gran estructura circular de foc al mig de la plaça, amb la basílica com a fons sempre imponent, va compensar tots els maldecaps de l'organització.

Diverses estructures metàl·liques que funcionaven com grans canelobres amb forma de petits planetes en flames van il·luminar les escales de la catedral, on la música subratllava l'ambient de gran festa popular nocturna. A la placeta de la pujada de Sant Feliu, una exòtica noia tocava el saxo sobre bases electròniques i, més amunt, a la plaça dels Alemanys, en la part més alta d'aquest itinerari circular sense principi ni final, també sonava una espècie de cantautor elèctric que semblava una al·lucinació pròpia de David Lynch, molt a prop d'on una cascada feia compatibles dos elements tan poc amics com l'aigua i el foc.

Com va dir el director del festival, Salvador Sunyer, es tractava d'“acostar el teatre a la gent que normalment no hi va”, que són una àmplia majoria. Ahir, l'èxit d'aquesta multitudinària Cerimònia del foc li va donar la raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sostre és el cel

Barcelona

Teatre creuat, polígam

BARCELONA

Homenatge als herois

GIRONA

Duchamp a l’horitzó

Les Escaules

La Festa de la Sal, candidata a ser patrimoni immaterial

L’escala
Crítica
teatre

Una tragèdia que acaba, aparentment, bé

Girona

Una joia teatral i arquitectònica

girona

Roses explica l’artilleria de costa amb el seu castell

roses
JOSEP CASAMARTINA
FUNDADOR I DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ TÈXTIL ANTONI DE MONTPALAU

“Se les menysté, però les modistes són les que van fer la moda real”

barcelona