Cultura

gabinet de curiositats

artur ramon navarro

Els taxidermistes de la memòria

Quan els antiquaris entrem a les cases, el propietari fa temps que descansa eternament i hem de liquidar el seu món amb els que han quedat, els hereus, que ens reben amb ulls gèlids i mirada desconfiada buscant la millor oferta d'un lot que els hi ha caigut del cel.

Cases abandonades com gossos sense amo on ja no hi ha llum i cal veure els objectes a les palpentes i coberts de pols. Els rellotges s'han aturat en el temps de qui va viure allí envoltat de coses que ara fan nosa i s'han de despatxar aviat.

Nosaltres, els antiquaris, esdevenim llavors els taxidermistes de la memòria. Però sempre hi ha literatura i nostàlgia en aquests espais massa buits on algú va viure i estimar. Objectes personals: roba llençada sobre el llit com deixada pels lladres, les últimes ulleres, una pipa, una ploma estilogràfica, bastons amb mànecs de plata, inútils bibelots.

La mirada micro es combina amb la macro, l'escenari on regnen els fúnebres armaris alfonsins, quadres d'escaleta, falsos miralls Lluís XV de purpurina, col·leccions de llibres que mai ningú no va llegir. Demà, en vint-i-quatre hores, tot desapareixerà i el pis quedarà buit i tornarà a començar la roda del temps just quan entri una parella jove i sense fills amb els mobles que han comprat a una botiga de franquícia sueca i hauran de construir en forçós exercici de bricolatge: pobres infeliços que no coneixen el final de la història i es pensen que tenen tot el temps per endavant!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.