Cultura

La crònica

Vetusta Morla: la tortuga manté el timó

Cada nova generació indie –perquè n'hi ha unes quantes que hereten la bandera alternativa– té els seus himnes.
I els seguidors de Vetusta Morla, una de les bandes independents de pop-rock espanyol més populars, en tenen uns quants si fem cas a l'entrega del públic divendres a la nit al concert que el grup liderat per Pucho va fer a La Mirona emmarcat dins Temporada Alta. Des de la balada agredolça de Maldita dulzura o al to de protesta i inconformisme que s'intueix de la lletra Sálvese quién pueda, les cançons corejades a l'uníson per la sala van produir l'efecte terapèutic que es busca en un concert d'aquestes característiques en què la potència del directe sobresurt i tapa la veu; una llàstima perquè les lletres del grup de Tres Cantos (Madrid) es fan escoltar. Precedits pels gironins Carmen 113, els madrilenys van entrar puntuals a un quart de dotze de la nit i arrancant amb el que és la cançó que dóna títol al seu tercer disc: La deriva. Amb melodies més hipnòtiques que obscures i amb lletres menys escèptiques, –“hi ha esperança a la deriva” diu la cançó– i amb els moviments sinuosos del cantant executant el vol de l'àguila van obrir el concert de gairebé dues hores. Vetusta Morla, que pren el nom de la tortuga de La història interminable, celebra setze anys de projecte musical tal com va recordar Pucho a tall de salutació i quan ja havia interpretat unes quantes cançons entrellaçades sense descans. El líder de la banda, amb molt d'estil escènic i en sintonia amb les projeccions (amb molt de blau, un color que escau sonorament a la banda i a la veu) va presentar les noves cançons com un àlbum de metamorfosi. I per emfatitzar el concepte, com si fos un guió executat mil i un cop abans d'arribar a Salt, va sonar
La mosca en tu pared, de reminiscències kafkianes. El més nou,
del tercer disc com Fuego, però sobretot les cançons que se saben de memòria com Valiente o Lo que te hace grande o Otro día en el mundo.

Més enllà de la presentació dels membres de la banda, obligatòria, va ser un concert de poques paraules i missatges que es reserven per a les cançons. Amb l'últim tema Fiesta mayor i a falta d'un bis, va ser cap al final del concert, quan Pucho es va dirigir en català als seguidors, agraint als programadors l'aposta pels concerts tot i l'IVA cultural i fent la vindicació política que s'havia trobat a faltar durant tot el concert. “Hi ha derives autonòmiques, territorials, econòmiques,
a Síria, a Ucraïna...” per acabar amb un “sort a tots”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sostre és el cel

Barcelona

Teatre creuat, polígam

BARCELONA

Homenatge als herois

GIRONA

Duchamp a l’horitzó

Les Escaules

La Festa de la Sal, candidata a ser patrimoni immaterial

L’escala
Crítica
teatre

Una tragèdia que acaba, aparentment, bé

Girona

Una joia teatral i arquitectònica

girona

Roses explica l’artilleria de costa amb el seu castell

roses
JOSEP CASAMARTINA
FUNDADOR I DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ TÈXTIL ANTONI DE MONTPALAU

“Se les menysté, però les modistes són les que van fer la moda real”

barcelona