Cultura

LA CRÒNICA

El partit de la nova dramatúrgia catalana

Jordi Casanovas, Josep Maria Miró, Pau Miró, Iván Morales i Mercè Sarrias són cinc dels nous dramaturgs catalans més destacats que també dirigeixen i, en alguns casos, actuen. Aquesta polivalència s'entén per les ganes de controlar tot el procés creatiu, per la necessitat de supervivència i perquè, com va dir el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, “el que fa una feina n'ha de poder viure”. Dijous a la nit es van reunir al bar de la sala La Planeta de Girona, convocats pels membres del Club Ciutat del Teatre, per debatre l'estat actual de la nova dramatúrgia catalana, quines tendències hi ha i si és cert que es passa per un bon moment.

El debat, conduït pel periodista Justo Barranco, va ser intens, clarificador i gens ploramiques. És a dir, cap dels tertulians va optar pel camí de l'autoflagel·lació, tan freqüent en debats culturals, ni el de desviar la culpa cap a tercers. Per exemple, la crítica a l'augment de l'IVA només va sortir al cap de dues hores de xerrada i de passada. Els autors, a més, van reconèixer el mestratge i la generositat de gent com Benet i Jornet i Sanchis Sinisterra, però també de Belbel
i Galceran, força més joves.

Jordi Casanovas, autor de Pàtria o Una història catalana, creu que el canvi del moment actual és perquè els autors han fet de directors, és a dir, que tenen la paella pel mànec, ja que fer només dramatúrgia és un mal negoci. Tots reconeixen la influència en aquest sentit del nou teatre argentí, si bé consideren que aquí es fa un model diferent. Iván Morales, que acaba de presentar Jo mai a Temporada Alta, recalca que ell fa teatre de companyia, i que potser és un bon moment, però espera que n'hi hagi de millors. Josep Maria Miró, que ha guanyat el premi Quim Masó amb Nerium Park, també representada en el festival, opina que l'important és “fer el que es vol i no fer impostura. Ser honest”.

Pau Miró, un dels nous autors més traduïts, accepta que és un bon moment, però que s'ha de reflexionar, perquè venim d'un temps que “ser autor català estava mal vist. Queden vestigis d'aquell prejudici. Ha de pujar el nostre nivell d'exigència”. Mercè Sarrias, autora d'En defensa dels mosquits albins, i guionista de TV en sèries com Plats bruts o Porca misèria, entén que es tracta de poder connectar amb el públic amb propostes contemporànies. Casanovas destaca: “Els que estem aquí tenim la fortuna d'haver tret el cap”, i recorda que els dramaturgs són l'únic gremi no constituït. Per això algú va dir que havien de constituir
el partit de la dramatúrgia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sostre és el cel

Barcelona

Teatre creuat, polígam

BARCELONA

Homenatge als herois

GIRONA

Duchamp a l’horitzó

Les Escaules

La Festa de la Sal, candidata a ser patrimoni immaterial

L’escala
Crítica
teatre

Una tragèdia que acaba, aparentment, bé

Girona

Una joia teatral i arquitectònica

girona

Roses explica l’artilleria de costa amb el seu castell

roses
JOSEP CASAMARTINA
FUNDADOR I DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ TÈXTIL ANTONI DE MONTPALAU

“Se les menysté, però les modistes són les que van fer la moda real”

barcelona