Cultura

Crítica

dansa

Jardí (cordial) de malícies

Carrasco pren la flor com a metàfora de la dona bella: “És dur ser guapa”

Marta Carrasco viu una època que demana un cert aire optimista, despreocupat. Si a No se si... (2011) va regirar l'espectacle que tenia plantejat per fer una peça amb molta comicitat com a reacció a la mort recent del seu pare, a B. Flowers furga en la fragilitat de les flors. Ho fa, altra vegada, amb un aire entre esperançador i enriolat. El seu és un jardí cínic en què, amb imatges precioses d'ombres i efectistes vestuaris i personatges, la flor és la metàfora (mai dita explícitament, però sempre sobreentesa) de les dones. I, en aquest sentit, el clam “el pol·len que em pren el borinot de torn és meu” sona al dret a disfrutar de la sexualitat, i sobretot, la descendència. L'espectacle té la complicitat de les intèrprets Anna Coll i Majo Cordonet que aporten el seu estil propi, tot i que totes tres es troben en un espai i uns personatges tenyits de l'univers de Carrasco. Les tres són flors efímeres, que pateixen la duresa de ser guapes. El muntatge farà temporada al Tantarantana del 10 al 27 d'octubre.

És divertit, i alhora dolorós, veure com un insecte pateix per dos caçapapallones. Impossible d'alliberar-se, decideix prendre's la vida (“m'he matat bé?”, pregunta després Coll). Loquaç és Cordonet, que arrenca una discussió sobre la propietat del seu pol·len i la relació entre casual i emprenyadora de l'insecte boig pel nèctar de la flor.

Són moments per a la paraula, el joc i un discurs que basteix l'estructura. Però la dansa aporta la resta. Amb la veu de Carrasco que recita el Res no és mesquí que compensa el despropòsit còmic de Capullito de alelí. Segons explica, la peça neix de veure un ministre que va imposar l'IVA al 21%; de cor li va sortir l'insult “capullo”. Aquell va ser la gènesi d'una obra que, finalment, és molt més optimista que la funesta decisió de pujar l'IVA als espectacles en directe.

Carrasco juga i sap trobar moments per a la imatge poètica. Sovint, amb el contrapunt: quan la música és harmònicament preciosa, els personatges són desdentegats. Un clam perquè tothom té dret a l'amor i a la vida. Els altres quadres respiren molta comicitat, sense que hi hagi una connexió massa evident, però sí cites que es repeteixen, com ara que hi haurà un dia que la rosa d'una jove “li pujarà llet al pit”. I és que si és indiscutible la propietat del pol·len, també que cal morir per donar nova vida.

El jardí de les malícies, que va recollir Miquel Desclot sobre poesia eròtica de tots els temps no hi apareix, però sí que ressona amb la comicitat de l'humor psicalíptic. La malícia de Carrasco és amable, cordial.

B. Flowers
Coreògrafa: Marta Carrasco
Ballarines: Marta Carrasco, Anna Coll i Majo Cordonet
Dissabte, 5 d'octubre, La Planeta


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.