Cultura

Fèrtil pont aeri teatral

L'autora Mercè Sàrrias escriu una comèdia per a un grup quebequès, interpretada en francès i català per actors dels dos territoris, que es veurà a Girona i Barcelona

La tercera edició de l'‘off festival' de Temporada Alta s'anul·la
per raons econòmiques

Quebec-Barcelona és el resultat d'uns 1.500 missatges per correu electrònic i Skype durant tres anys entre l'autora, Mercè Sàrrias, i el director, Philippe Soldevila. Es va estrenar fa uns mesos al Quebec. I ara toca a Catalunya. Demà és el torn de Temporada Alta (La Planeta, 21 hores) i posteriorment farà estada a la Sala Beckett (del 21 de novembre al 9 de desembre). No és l'únic pont aeri aquests dies entre el Canadà i Catalunya, ja que també coincideix un cicle de lectures dramatitzades d'autors quebequesos, que es pot veure des d'ahir al Kursaal de Manresa i que la setmana següent es trasllada a Barcelona.

Soldevila, director quebequès de pare valencià, va conèixer Sàrrias arran d'unes lectures dramatitzades que la Sala Beckett va organitzar al Quebec el 2009. El va entusiasmar la comèdia En defensa dels mosquits albins (TNC, 2008) fins al punt de fer-ne una producció després de la direcció d'aquella lectura. Ara, Soldevila ha complert el somni de fer una producció internacional amb la seva pròpia companyia, amb què donar a conèixer veus d'avui d'altres països, un repte bessó de la Sala Beckett que dóna fruits, pas a pas, com celebra el director de la sala, Toni Casares.

De què parla Quebec-Barcelona? Una noia que fa una tesi sobre brigadistes del Quebec a la Guerra Civil demana una habitació a una cosina llunyana seva. Ella hi accedeix amb la condició de fer un intercanvi: els dies que la canadenca sigui a Catalunya, ella marxarà al Quebec a ventilar per paratges naturals la seva mala experiència de mestra. Les dues noies, doncs, faran de turista en una casa on seran acollides per nois autòctons. El món que serveix Sàrrias és el del tòpic turista. L'anècdota cobra una altra densitat quan es van descobrint “les històries dures que duen a les seves maletes”. L'una, perquè en realitat s'escapa d'una relació infructuosa de parella i busca l'amor ideal com el del seu tiet, que ho va deixar tot per una causa noble com la defensa de la democràcia davant dels totalitarismes. L'altra, perquè s'emmiralla en Caiou, el personatge de còmic per a infants de la televisió quebequesa, i mira d'oblidar l'experiència violenta a l'escola.

L'obra s'interpreta en català i francès. En comptes de presentar els sobretítols com una crossa incòmoda de l'espectador per entendre les rèpliques, el text projectat passa a ser part de l'escenari. Fins al punt de sobretitular també el que es diu en català al francès: la llengua esdevé una frontera que cal superar per a la comunicació entre els personatges i, de fet, entre els mateixos actors que han intervingut en el projecte. Alma Alonso i Víctor Álvaro són els components catalans d'aquesta producció, mentre que Éva Daigle i Normand Bissonnette són els quebequesos

Com a espai, opten per la factoria Ikea. Perquè cada cop els pisos de tots els països s'assemblen més gràcies a la potència d'aquesta casa de mobles, admet Soldevila, divertit. Si al començament el mateix espai és visitat per les diverses parelles, a mesura que avança l'acció, acaben compartint el mateix espai.

Ahir es va fer públic que s'anul·la la tercera edició del Fora de Temporada, l'off festival, per raons econòmiques. Tot i disposar de la implicació de les edicions anteriors, l'associació Les Marcianes Produccions aspira a aconseguir superar els 2.000 euros de pressupost per evitar les “precàries condicions artístiques i tècniques”, segons afirmava ahir en un comunicat.

De Moscou a Barcelona

Pep Tosar torna a pujar a escena amb El mestre i Margarita. Aquella producció codirigida amb Xicu Masó i premiada amb el Serra d'Or de teatre es va estrenar al Grec del 2003, però no va trobar teatre on fer temporada. Avui, Tosar ha traslladat l'acció a Barcelona. L'obra de Mikhail Bulgakov parlava d'un diable i els seus acòlits que visitaven la Moscou dels anys trenta i feia una reflexió al món literari. Tosar la trasllada a la Barcelona del 2012 i centrada en el món teatral.

El director mallorquí diu que la Barcelona que el va acollir fa tres dècades ha viscut una “transformació brutal, pilotada d'una manera més o menys conscient per la política” i ara ja no la reconeix, segons recull l'ACN. Amb la crítica com a teló de fons i amb molt humor, Pep Tosar parla de “coses concretes” que li han passat “en els últims 20 anys” i que l'han “sorprès molt”. L'obra, per ara, no té sala on fer temporada a Barcelona. De fet, el director va voler que es tornés a programar al Grec passat, però no va convèncer el director, Ramon Simó, que sí que havia convidat a presentar una versió clàssica a càrrec de la companyia Complicité.

La burocràcia denunciada per Bulgakov respira en la Barcelona actual, segons Tosar. El director, que ja ha sentenciat el desengany cultural amb peces anteriors com Molts records per a Ivanov, ha anunciat que renuncia, per esgotament, a seguir treballant per a les minories d'espectadors des del Maldà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.