Cultura

Orsai

Demà: Punyeta

La paraula orsai és una deformació del terme anglès off-side, és a dir que constitueix una imperfecció simpàtica, pròpia de gent gran, aficionada al futbol i sense una formació acurada en llengües estrangeres. Quan sento un orsai, sempre tinc la sensació de ser a casa. La paraula designa el fora de joc, és a dir, la posició irregular d'un jugador, que pot constituir falta i fins i tot provocar l'anul·lació d'un gol.

Malgrat l'origen, orsai és una paraula que apareix al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, o sigui que és correcta. La lingüista Neus Faura i Pujol, que n'ha estudiat la genealogia, ha establert que apareix per primera vegada a la premsa esportiva al setmanari Xut! el 10 de març de 1923. En aquells anys, la grafia dels termes futbolístics no estava establerta, i era freqüent trobar als diaris goals, shoots i foot-ball. La professora Faura ha estudiat l'alternança entre off-side i orsai, que finalment es va decantar per la segona.

Joaquim Pomares, en el Diccionari del català popular i d'argot, estableix una segona accepció: diem d'algú que està “en orsai” quan està distret o despistat. I, efectivament, constitueix una expressió viva en les generacions més veteranes, és a dir, les mateixes que apliquen el terme al camp de futbol: “Ni em va sentir arribar perquè estava (en) orsai.” També pot voler dir que algú té alterades les facultats de percepció a causa d'alguna substància química o per malaltia natural: equivaldria, doncs, a estar grogui, cego, perjudicat... En el tango Patadura, amb lletra d'Enrique Carrera Sotelo, significa estar fora de lloc, no saber-se'n sortir d'una situació determinada, com ara un ball: “Piantáte de la cancha, dejále el puesto a otro / de puro patadura estás siempre en orsay.” La paraula també pot designar una certa vocació de transgredir les normes, de no seguir els impulsos gregaris i anar per lliure. És el cas de la revista Orsai, editada a Barcelona per l'escriptor argentí Hernán Casciari.

Els Amics de les Arts, a la cançó 4-3-3, utilitzen aquesta paraula quan plasmen amb metàfores futbolístiques i militars una estratègia de seducció: “I tota l'artilleria la concentraré al davant, / a l'esquerra, Martin Codax / provant d'evitar l'orsai.” Entenc que aquest vers admet dues interpretacions possibles: evitar que el vi el deixi fora de combat, o evitar comportar-se de manera que la noia li xiuli falta.

La paraula orsai (Ramon Solsona recull orsait) pot despertar el corrector que tots portem a dins. Fixem-nos, per exemple, en aquest passatge de Memòries i divagacions d'un futbolista discret (1959), d'Alfons Romeu i Sabater: “Veure un pagès reclamant un offside, perdó, orsay, era un espectacle únic. De cop i volta, us trobàveu amb què el vostre veí, espectador vestit amb pantalons de vellut, una armilla i una camisa de pisana, amb espardenyes de set vetes i una gorra caiguda sobre el front, començava a cridar, a esgargamellar-se repetint amb insistència eixordadora: ‘fau, fau'.” I, amb tot, ¿que no és adient fer servir un terme mal format per designar una situació irregular?

LA CITACIÓ

“Si és nen, es dirà Pep”
Orsai, Jordi de Manuel


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gost conquereix el quadrilàter

girona
Estrens de cinema

Preadolescència, fantasmes i memòria històrica

Barcelona

El Gremi d’Editors de Catalunya diu que el sector continua la seva expansió

barcelona

Antonio Banderas, Ana de Armas i el film “Dolor i gloria” de Pedro Almodovar, candidats als Globus d’Or

Los Angeles

Cancel·lat el festival de cap d’any Biocap pel baix ritme de venda d’entrades

barcelona
KAROL GREEN
CANTANT

“Si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món”

girona

Rouret, la mà dreta de Companys

L’Escala

Teatre, cava i polvoró

BARCELONA

Una cançó il·lustrada d’Els Amics de les Arts

Girona