Cultura

Lumumba

Demà: NPI

En una de les tires de Quino, Susanita s'estranya que el món existís abans que ella. “Per a què?”, es pregunta. Certament, els fets que han succeït abans que nosaltres nasquéssim ens semblen dotats d'un interès menor. Com a màxim, mantenim una certa familiaritat amb les figures que van viure una o dues dècades abans que arribéssim al món. Dins aquesta franja, avui vull destacar Patrice Lumumba.

Lumumba va néixer al Congo Belga, un territori que havia estat propietat personal del rei Leopold II, el qual, després d'una gestió desastrosa, el va deixar en testament a Bèlgica. Per fer-se una idea del que significava aquella colònia, n'hi ha prou de donar una ullada a l'àlbum Tintin al Congo, de 1931. El 1902, amb El cor de les tenebres, Joseph Conrad ja havia establert que en aquest territori els europeus es tornaven salvatges. Anys després, Francis Ford Coppola faria una versió lliure d'aquella novel·la titulada Apocalypse now.

Però parlàvem de Lumumba. Nascut el 1925, va ser dels pocs indígenes de la colònia que van poder estudiar. Durant més d'una dècada, Lumumba va ser el símbol de la resistència al colonialisme. Després de convertir-se en dirigent sindical, va liderar el procés d'independència, que es va assolir el 1960 i va ser nomenat primer ministre. El traspàs de poder va originar una sèrie de turbulències i, finalment, l'assassinat de Lumumba el 1961. El Che Guevara, mort sis anys després, encara no s'ha extingit com a símbol –ans al contrari–, però Lumumba no apareix en gaires pòsters ni samarretes.

La paraula lumumba va donar lloc a una beguda vintage: batut de xocolata amb un raig de conyac i glaçons opcionals, presentat en got de long drink. Hi ha qui en comptes de conyac, prefereix whisky o Licor 43. A l'hivern, en tot cas, es pot substituir el batut per cacaolat i prendre'l calent, una solució recomanada en cas de congestió. Entenc que el nom del combinat prové d'una metonímia que posa en relació la foscor de la xocolata amb el color de pell de Patrice Lumumba. Prové de l'època en què Eugenio no tenia problemes quan explicava l'acudit dels guanaminos.

Com els acudits, els combinats són fruit de l'època. Ara vivim la febre de margarites i gintònics, torna el negroni, i el cubalibre s'ha transformat en cubata, però alguns fòssils tan sols existeixen en la memòria, com el ginfizz (llavors que de la clara se'n deia panaché). Si voleu saber amb una certa precisió el grau de professionalitat d'un cambrer, demaneu-li un lumumba (els bevedors poc cultivats l'anomenaven lugumba o lobumba). Si el serveix sense immutar-se, és de confiança. Si aixeca una cella en senyal de perplexitat, li falta rodatge. Si és un set-ciències, somriurà i dirà: “Ah, un patrici!”

A la segona dècada del segle XXI, la República Democràtica del Congo, un dels països més grans de l'Àfrica, no s'acaba de posar de moda. Després de cops d'estat, dictadures i guerres civils, no ha aconseguit despertar la curiositat del món. De vegades, ser vintage no és gens divertit.

LA CITACIÓ

“2/3 de Cacaolat, 1/3 de brandy de xerès. Barreja-ho i assaboreix aquest clàssic!”
Publicitat de Cacaolat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.