Cultura

El Bertrana, per a Núria Esponellà

L’escriptora gironina, finalista el 2012, guanya el premi per ‘Ànima de tramuntana’, una història de dones i superació al llarg del temps

Febrés s’endú el Rahola per un assaig sobre Pla; M.J. Escrivà, el Palol, i Tormo, el Muntaner

L’escriptora gironina Núria Esponellà és la guanyadora del 53è Premi Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros, per Ànima de tramuntana, una novel·la que, segons informava ahir la Fundació Bertrana en la mateixa nota en què comunicava el veredicte, segueix la història de “dues dones d’èpoques molt distants que s’enfronten a les dificultats de la vida a la recerca del seu sentit”. Esponellà, que havia concorregut al premi amb el pseudònim ‘Virginia Kurtz’ i el títol provisional de Dues dones, va imposar-se a les 76 altres obres presentades en aquesta edició, segons el criteri del jurat, reunit de manera virtual el passat 16 de juny i format per Montse Barderi (guanyadora de l’any passat), Xavier Cortadellas, Gemma Lienas, Care Santos i Glòria Gasch.

Núria Esponellà (Celrà, 1959), col·laboradora d’El Punt Avui, és autora d’una obra ja extensa, tant en narrativa com en poesia, que va arrencar el 1998 amb Gran Cafè i que centra l’interès en “els conflictes vitals humans, els sentiments contradictoris i la possibilitat de donar plenitud a les situacions crítiques de la vida”, segons ho resumeix ella mateixa. Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha el Ciutat de Badalona del 2000 per la novel·la El mateix vell amor, el Columna del 2005 per La travessia i el Néstor Luján de novel·la històrica del 2009 amb Rere els murs. L’any 2012 ja va ser finalista del Bertrana, per Una dona d’aigua, en la segona ocasió en la història del premi que es destacava l’interès d’una altra obra a banda de la guanyadora (el primer cop va ser el 2010, quan Xevi Sala, que també acabaria guanyant, el 2016, va ser finalista amb Les causes perdudes). Ànima de tramuntana tanca un cicle novel·lesc basat en els quatre elements naturals, en aquest cas la terra, i que es completa amb Rere els murs (aire), Una dona d’aigua (aigua) i La filla de la neu (foc).

La Fundació Bertrana ha fet públics també la resta de guanyadors del cartell, d’acord amb la nova fórmula, estrenada l’any passat, de divulgar els noms dels premiats al juny i reservar la festa per al 22 de setembre, la vigília de la data de distribució de les obres a les llibreries. Així doncs, Ruth Tormo rebrà el premi Muntaner de novel·la juvenil, dotat amb 6.000 euros, per Sense codi de barres, que narra la història d’Amina, una noia que treballa en un taller tèxtil de Bangladesh i que camufla una nota d’auxili en uns pantalons que recollirà un estudiant d’institut de Barcelona. El 43è premi Palol, dotat amb 2.400 euros, és per a Maria Josep Escrivà, per Sempre és tard, “una veu poètica íntima, cada cop més lúcida i madura, que persegueix la convivència entre el desig i el dolor”, segons la nota del jurat.

Pel que fa al 41è Premi Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros i al qual concorrien 21 originals, el guanyador és el veterà Xavier Febrés, per Josep Pla o la vitalitat, un treball en el qual l’autor, que ja ha dedicat diversos llibres a l’escriptor de Palafrugell, interpreta diferents etapes de la seva vida a través de la lectura dels seus llibres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Maria Rodés
MÚSIC

“Al segle XV, hauria anat a la foguera”

BARCELONA
Pepe Serra
DIRECTOR DEL MNAC

“Els museus han de tenir llibertat per governar-se”

barcelona

Arriba ‘El Menhir d’Or’, un Astèrix inèdit

BARCELONA

Rocío, continguda

BARCELONA

El pare de tots els ous

Barcelona

Planas i Yanes estrenen nou espectacle a Celrà

Celrà
Crítica
dansa

Tendra com una abraçada fraternal

Obituari

Mort impossible d’Antonio Beneyto

Chano Domínguez
PIANISTA

“És important no oblidar d’on vens”

BARCELONA