Cultura

Adeu al pinzell colorista i vital

Mor Xavier Grau, emblema de la generació dels vuitanta que va revifar la pintura a contracorrent

L’artista barceloní Xavier Grau (1951), mort ahir d’un càncer, va pertànyer a una gran generació de creadors que a tot Catalunya i la resta de l’Estat van aportar una nova empenta a l’art. Noms com ara Ferran Garcia Sevilla, Víctor Mira, Miquel Barceló, José María Sicilia, Miguel Broto, Miguel Ángel Campano, Carlos Franco, Antón Patiño, Jaume Plensa i Tom Carr van oxigenar el panorama artístic. Excepte Carr i Plensa, que es van orientar cap a l’escultura, la resta va escriure un gran pàgina en el món de la pintura en un moment en què es parlava de la mort d’aquest suport. Són artistes que es van començar a donar a conèixer a finals dels setanta –tot i que Grau ja havia format part del grup Trama des d’inici de la dècada– i van esclatar als vuitanta. Van absorbir tot el que havien tingut abans, com ara pictòricament el grup El Paso als anys cinquanta i també Dau al Set. Fins i tot, es van impregnar d’un art sense matèria com és el conceptual, que havia estat el corrent artístic precedent i fronterer amb la seva generació. García Sevilla, abans de passar-se a la pintura, havia estat un artista conceptual.

“Va ser una generació de pintors que no es van diferenciar, com havia passat anteriorment, entre figuratius o abstractes, perquè el tema no era l’important, sinó el color”, explicava ahir Miguel Marcos, que ha estat durant molts anys el galerista de l’artista. Marcos va visualitzar públicament aquesta generació amb una exposició de la seva col·lecció anomenada Los años pintados.

Marcos va explicar a aquest diari que quan va tancar la seva galeria a Madrid i va venir a Barcelona a obrir-ne una de nova, la seva “aposta van ser Joan Brossa i Xavier Grau”. I opina: “La pintura de Xavier Grau se situa en una abstracció que manté inalterada la tensió interna entre el color i el dibuix, sense reduir la seva vivacitat cromàtica ni el moviment de les seves superfícies, que estan contingudes pel ritme de les formes que articulen la seva estructura interna.”

Xavier Grau havia exposat a grans centres museístics, com ara el MACBA, el Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca, la Fundació La Caixa, el Museu Reina Sofia de Madrid i la Fundació Joan March. Una de les seves darreres grans exposicions va ser a l’espai de Can Framis de la Fundació Vila Casas a Barcelona el 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols
Crítica
cinema

Noies vitals a l’Algèria convulsa dels 90

Restes de quatre cases, a Santa Creu de Rodes

eL PORT DE LA SELVA
Drama / Comèdia

‘Judy & Punch’, titelles i revolució feminista

Drama

Ben Affleck es redimeix a través del bàsquet

Terror

Nicolas Cage en un malson al·lucinogen