Cultura

Un milió als ateneus

Els ateneus, que van acollir un milió d’espectadors l’any passat, reactiven les activitats, amb l’ombra de la Covid-19 i amatents a les demandes més dispars

A Esparreguera i Olesa depenen dels ingressos de ‘La Passió’, que s’ha anul·lat per la Covid-19
A través de la Xarxa de Teatres Amateurs, 31 equipaments pacten gires i produccions

Els ateneus són tan diversos com variada és la geografia catalana. La Federació d’Ateneus de Catalunya en congrega uns 180 (uns 86.000 associats), aproximadament la meitat dels que hi ha escampats pel país, afirma el seu president, Pep Morella. La federació calcula que, l’any passat van fer ús dels ateneus un milió de persones, sigui cantant en un concert, practicant la pintura o assistint a un espectacle professional. Varia també la necessitat de modernitzar-se: cadascú s’ha adaptat als interessos del seu veïnat. Però tots, sense excepció, afronten ara el repte de recuperar l’activitat després del confinament.

Morella, que és president de la federació des del març del 2019, recorda com l’ordre de tancar el 12 de març passat els va agafar totalment desprevinguts. Durant aquests mesos, les entitats han mirat d’anar mantenint les sessions de teatre, de ioga, o de dansa mitjançant les videoconferències i també d’anar recuperant ballades i espectacles i cantades a través dels webs de cada entitat. Ha estat una oportunitat per revitalitzar l’arxiu. I aquestes entitats, moltes filles del moviment impulsat per Josep Anselm Clavé de generar activitat cultural en les seus dels obrers, en tenen molta. Morella admet que aquestes mesures, quasi improvisades, “han estat un pedaç temporal” però que ha servit per mantenir el contacte social entre tots els associats. La sorpresa de la Covid ha convidat que tots i cada un dels ateneus reformuli els seus procediments i activitats, la desacceleració forçosa “ens ha permès reflexionar”. Morella, això sí, és molt crític que hi hagi jugadors de futbol d’elit que se’ls revisi constantment amb proves PCR i puguin moure’s sense morrió, mentre que tothom ha d’aguantar una situació molt més incòmoda i d’incertesa.

Si la situació social dels ateneus ha estat escapçada, també perilla la vessant econòmica. Segons l’informe anual de la federació, la situació pot ser alarmant en entitats històriques. I posa d’exemples els ateneus d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat, que mantenen l’entitat gràcies al taquillatge durant les representacions de La Passió, i aquest any han hagut d’anul·lar-les de principi a fi. Afortunadament, es van trobant algunes ajudes públiques que provin de corregir aquesta anul·lació “són un baló d’oxigen” amb el qual hauran de superar tot aquest any. Molts dels ateneus acaben transformant-se en hotels d’entitats dels municipis, Segons el president de l’entitat, s’acostuma a compartir despeses de serveis i manteniment. Capítol a part són els cineclubs, veritables puntals de molts ateneus.

Ja fa anys que alguns ateneus que disposen d’escenari estan prodigant les residències d’artistes en les hores que la sala queda buida. S’intenta compensar amb lloguer o, en tot cas, amb una estrena del muntatge (del qual poden recuperar part del taquillatge). En realitat, no és nou perquè grups com Tricicle (Slastic, Exit) ja feien assaigs al Prado de Sitges fa anys. Actualment, s’han presentat dotze propostes i es resoldrà en breu. Les companyies proposen dates, necessitats tècniques mínimes i geografia i es miren de conciliar amb els calendaris atapeïts dels diferents ateneus. Conscient de la importància de sumar, 31 entitats van crear el 2015 la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC). Comparteixen coproduccions consensuadesentre tots, a més de fer intercanvis d’actuacions amateurs o plantejar gires a professionals per ajustar caixets.

Els ateneus volen fugir de l’estigma de carrincló i gent gran. I això es resol escoltant les demandes i proposant oportunitats. Tot i així, l’actual president de la federació desaprova la mirada despectiva cap al folklore català: “Els balls de bastons, les catifes de flors, els diables... són expressions nostres molt singulars.” No s’explica per què les titllen d’expressions anacròniques, “però quan una mulassa surt a la plaça, tothom vibra”. Els ateneus caminen de bracet a la demanda dels seus socis i veïns, projectant cultura i convivència.

El Prado de Sitges

“No podem deixar de fer cultura, ho tenim molt clar”

El Prado de Sitges (fundat el 1877) és una institució a la ciutat. Poden celebrar ser la seu on es va fundar el Festival de Cinema de Catalunya i on El Tricicle assajava. També que Jordi Milan o Mercè Comes, entre d’altres, es coneguessin a El Gall Groc per fundar La Cubana. Compten amb un miler de socis i 20 seccions diferents. Demà Sitges passa a fase 2 i el restaurant ja podrà tenir clients a l’interior. El cinema s’obrirà al juliol. Les classes aquests mesos s’han fet en línia i gratuïtes per als que ja hi estaven apuntats. A la presidenta Carme Artigas li preocupa garantir la desinfecció en un espai amb molt moviment –150 activitats obertes al públic, l’any passat– i per això confia poder mantenir el Festival Dona al setembre i el de cinema, que serà a l’octubre. Ara té clar que, malgrat tot, “no podem deixar de fer cultura, això ho tenim molt clar”. Mentre estan aturats, han aprofitat per fer reformes.

Comú de la Pobla de Segur

“El Comú de Particulars es deu al poble”

El Comú de Particulars de la Pobla de Segur és l’ateneu més antic de Catalunya. Hi ha documentació que el cita el 1822, però es devia fundar alguns anys abans. Fins fa molt poc, les seves sales les feia servir l’Ajuntament, “hi ha una vinculació total”. Joaquim Valls, vicepresident de l’entitat, està molt orgullós del cicle d’història i patrimoni que ja van començar el curs passat. D’un poble de menys de 3.000 habitants congreguen unes 70 persones per a aquestes sessions mensuals. Ara ho han hagut d’aturar per la Covid-19; també una exposició inèdita d’Enric Porta Mestre (1898-1993). L’edifici, dissenyat per l’arquitecte racionalista del Gatcpac Enric Vilanova disposa de dues sales d’exposicions i un auditori. L’entitat té uns 500 socis. Si algun vol fer ús de les sales, se’ls cedeix; en tot cas se’ls demana pagar el servei de neteja. Històricament, el Comú organitza la romeria de Sant Miquel, Com que no s’ha pogut celebrar s’han cedit tots els diners previstos per a l’activitat a les necessitats socials dels veïns: “El Comú es deu al poble”, diu, granític, Valls.

Lluïsos d’Horta

Un equipament cultural i ecològic del barri

Els Lluïsos d’Horta es van fundar el 1866. L’any passat va fer uns 120 activitats (sense comptar tallers i cursos d’entre setmana). D’entre la pila de seccions (teatre, fotografia esbart, sobta la de tennis taula). Núria Font és l’actual presidenta i hi està vinculada des dels 16 anys. És una entitat de barri amb la complicitat de l’Ajuntament de Barcelona. Per exemple, va ser una de les primeres sales escollides pel cicle Barcelona Districte Cultural (que potencia l’activitat cultural als centres cívics de tots els districtes). També tenen un hort urbà amb acord municipal. Amb la federació, és una de les impulsors de l’XTAC i dels espectacles de cultura popular. Arran del confinament, es plantegen anar obrint amb petits grups i en sales grans, on és més fàcil garantir la neteja. Pel que fa al teatre obrirà amb un 30% d’aforament. Per garantir que no hi ha infecció, no s’obrirà l’espai en 4 dies “perquè es mori sol el bitxo” cas que hi hagués entrat de fora.

Casino de Sant Andreu

A l’expectativa de continuar tancats fins al setembre

El Casino de Sant Andreu de la Barca data, com a mínim, del 1879. L’any passat es van fer unes 30 activitats entre les pròpies i les que van cedir per a altres entitats. Fan classes de dansa (sevillanes, saló, sardanes...) i teatre. Un cop al mes, convocaven una excursió per Catalunya. Fins ara que la Covid-19, els ha esguerrat els viatges. La presidenta Carme Lloverol reconeix que el seu escenari necessita renovar recursos tècnics: tenen l’espai però els falten els focus. Lloverol és membre del Casino de tota la vida. Va entrar a la junta el 1998 i n’és presidenta des del 2007. Com l’Ajuntament que està a l’expectativa que disminueixi la percepció de contagi, no preveuen obrir fins al setembre.

La Glòria de Sentmenat, accessible

La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca es va fundar fa 125 anys. Pep Morella n’és el secretari en fa només set. L’actual local es va construir amb les mans dels socis. Els darrers 14 anys s’ha tornat a fer una reforma, altra vegada amb el treball dels socis, els dissabtes al matí. Aquest és un bon símptoma de la manera de ser d’un ateneu. Si la cultura va ser un element d’alliberament i descoberta dels obrers, ara, l’empoderament també demostra que es tracta d’un espai obert al municipi.

A Sentmenat, sense comptar amb les classes de tot tipus d’activitats d’entre setmana també es fan de 30 a 40 actes els caps de setmana oberts a tothom. de fet, el seu escenari és el que fa servir l’Ajuntament de Sentmenat per a la seva programació municipal. Gràcies a un conveni, es pot garantir programació professional familiar i per a adults. La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca ja va començar a obrir algunes dependències del local, amb molta prudència, fa uns dies. Procurant garantir la seguretat sanitària amb desinfecció constant, però sense que ningú els hagi indicat quin és el protocol que correspon.

Si el municipi es manté en fase 2, ja es parla de fer actes aquest juliol per a públic familiar amb aforament reduït (però amb dues sessions). També l’ateneu cedeix l’escenari a les escoles perquè puguin fer una representació de fi de curs. Actuar-hi és tota una descoberta que els forma com a nous espectadors.

Morella argumenta que, ara, la seva entitat fa classes de K-Pop –“abans vaig haver de mirar a internet de què em parlaven!”– i representen, des de fa dos anys, Les Pastoretes perquè “les principals impulsores són actrius”. El paper dels adults passa per oferir-los la nostra experiència i deixar que s’equivoquin, si cal, indica Morella. Ja és història allò que les dones només podien ser beneficiàries perquè el titular era el marit o el pare.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Macba en acció

barcelona

Obrint finestres

figueres

Música viva, però en línia

BARCELONA
Un tast de...
‘Escalada a l’Everest’, de George Mallory

Una llarga història

Blaumut obre a Strenes la gira acústica ‘0000’

girona
subhasta

Ventura Pons ven la seva col·lecció d’art

Música

Ethno Catalonia s’ajorna i ressitua alguns concerts

música

Bon Jovi publica un tema sobre George Floyd

cinema a la fresca

Sala Montjuïc programa ‘Joker’ i ‘Parásitos’