Cultura

Germà Negre fa el ‘kumba’

El grup banyolí publica un EP per reivindicar amb humor l’esperit ‘kumba’, tan arrelat com poc valorat

Tothom d’una certa edat en aquest país sap què vol dir “fer el kumba”: l’expressió evoca cançons de foc de camp, farcides de reivindicacions innocents i proclames a favor de la germanor universal. Molts catalans van fer el kumba en la seva joventut, però no tots ho recorden amb orgull. I ara, en ple segle XXI, el grup banyolí de folk permeable Germà Negre acaba de publicar un EP titulat Kumbaià (Halley Records), com el cèlebre espiritual negre que va donar nom a tot aquest fenomen, portat aquí i adaptat al català pels germans Xesco i Joan Boix (Falsterbo 3) i el Grup de Folk en la segona meitat dels anys 60. “Kumbaià, Déu meu, kumbaià...”

Generalment, els banyolins Germà Negre , autors de discos com ara Els àngels fan torrades (2015) i Molt de porc i poca salsitxa (2018), es prenen la vida i la música amb una saludable ironia, i això inclou el seu culte laic a la verge negra de Catalunya, la moreneta de Montserrat, que protagonitza la portada de Kumbaià en forma de poderosa superheroïna afrocatalana, amb nen en braços.

Però en aquesta aproximació dels banyolins a la cultura kumba hi ha tant d’humor com amor. “Aquelles cançons mostraven una certa actitud revolucionària, encara que fos d’una manera molt poètica i no gaire explícita per les circumstàncies del moment, però sempre intentaven transmetre un missatge. Nosaltres ens sentim identificats amb aquell fenomen perquè compartim força la mateixa actitud”, explica Adrià Dilmé (veu, acordió diatònic i guitarra). “A més, la Moreneta ens ha cridat per difondre de nou aquesta música”, afegeix.

El nou EP , editat només en format digital –es pot descarregar des del web del grup –, no inclou cap versió de Kumbaià, però sí d’un altre himne kumba, Camí ral, la popular adaptació catalana del Take Me Home, Country Roads, de John Denver. Germà Negre ha revitalitzat Camí ral a ritme de reggae, amb la veu convidada de Kelly Isaiah, del grup Koers.

El disc, produït per l’habitual Marcel Casellas, es completa amb tres temes propis en què denuncien el conformisme a ritme de rumba (Seguim brindant), fan una trepidant sàtira de la vida moderna (Fet a mida) i acaben amb una Balada kumba per riure’s sanament de les balades èpiques concebudes per omplir estadis de llumetes, abans amb encenedors, ara amb mòbils. Són quatre cançons d’estils diferents, unides per l’esperit kumba, que estarà molt present en el nou espectacle de Germà Negre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Art
Crònica

Per què no et talles el cap?

Barcelona
Valentín Roma
DIRECTOR DE LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

“El museu s’hauria de rearmar ideològicament”

barcelona
Un tast de...
‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra Avançament editorial

Una infantesa a l’Empordà

L’Auditori rep Strenes i té nova programació d’estiu

girona
CINEMA

Kawase, Ozon i Vinterberg, a Sant Sebastià

Un 23 de juliol sense cotxes

Barcelona

Pere Faura ‘fulmina’ la dansa

BARCELONA

Luw preestrena a la Devesa el seu primer disc

girona
COVID-19

Ni mascaretes ni distància per als artistes