Cultura

Adeu, robot

L’alemany Florian Schneider, cofundador de Kraftwerk i pioner de l’electrònica, mor als 73 anys

Discos com ‘Autobahn’ i Trans-Europe Express’ han marcat part de la música d’avui

Florian Schneider, cofundador de Kraftwerk i un dels músics, tot i la seva extrema discreció, més influents del segle passat, va morir la setmana passada de càncer als 73 anys. Malgrat haver abandonat l’enigmàtica formació alemanya fa ja més d’una dècada (Schneider, doncs, no va ser dels que van actuar l’estiu passat a Pedralbes, el 2015 al Liceu, el 2013 al Sónar i el 2012, en el marc d’una històrica performance, al Moma de Nova York), va preservar fins al darrer sospir la condició de pioner de l’electrònica, amb una influència, tanmateix, que va arribar a moltes altres disciplines i que els més agosarats fins i tot consideren més rellevant que la dels Beatles.

Florian Schneider (Öhningen, 1947) era fill d’un reputat arquitecte, Paul Schneider-Esleben, i va créixer a Düsseldorf. Va ser en una escola d’art de la ciutat on, l’any 1968, va conèixer Ralf Hütter, amb qui compartiria, primer, el grup Organization i fundaria, un any després, Kraftwerk. Amb la flauta (sotmesa, ara bé, a tota mena de ginys electrònics) com a principal instrument, els començaments del grup van circumscriure’s al corrent conegut com a krautrock, amb bandes com Neu! i Can de companys destacats de viatge. A partir, però, d’Autobahn (1974), amb l’abandonament progressiu d’instruments acústics, Kraftwerk van convertir-se pràcticament en un gènere en si mateix. La sensació robòtica, sense precedents, que produïa la seva música, acompanyada d’un ús innovador de tota mena d’artefactes electrònics, va marcar una era. I el rebuig absolut, en ple regnat dels déus del rock, de qualsevol culte a la individualitat (en les seves actuacions era fàcil fantasiejar al voltant de si qui tocava era una persona... o un robot) va convertir-se també en un pilar fonamental del seu discurs. Trans-Europe Express (1977), The man machine (1978) i Computer world (1981) són altres discos sense els quals seria difícil entendre part de la música d’avui. I àlbums que, ara, són considerats entre els més influents del segle passat, com ara el Heroes de David Bowie (gravat a Berlín i amb un tema titulat, precisament, V-2 Schneider), van ser gravats sota la influència manifesta del grup alemany.

Cansat de les gires i amb un historial al darrere, no únicament d’àlbums rellevants sinó també d’entrevistes confuses i delirants, Schneider va fer el seu últim concert com a integrant de Kraftwerk el novembre del 2007 en la Fira de Mostres de Saragossa. Fins un any després, però, i amb un substitut rellevant-lo en els directes, va mantenir-se com a membre amb ple dret del grup. Fins a la seva mort, ara fa uns dies, Schneider va ser capaç de preservar inalterable el seu misteri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barcelona impulsa el consum cultural

barcelona

El Fitag es reivindica com el cor que batega a la ciutat

Girona
Núria Rial
SOPRANO

“Els concerts són ara mostres de voler tornar a la vida”

BARCELONA

Connectats amb tots

BARCELONA

Un centre de i per a la foto

barcelona

Reflexions en positiu

Barcelona
patrimoni

Atrapen un home que espoliava a tocar Ullastret

circ

Circusland salta a la tardor i el festival es manté

literatura

Violeta Richart guanya el premi Roc Boronat